Pocs són els cossos que es poden encabir netament en l’ideal de bellesa que hem fixat com a societat. De fet, el cànon imperant genera una pressió estètica que sovint provoca rebuig cap als cossos que s’allunyen de la norma. Davant d’aquesta realitat el col·lectiu artístic amatistes ha emprés el projecte Alliberem els nostres cossos amb el que volen denunciar aquesta pressió estètica i fer reflexionar sobre els estereotips i la normativitat.
Darrera d’amatistes, de recent creació i obert a noves incorporacions, trobem a les sabadellenques Marina Ventura, dissenyadora gràfica, i Marina Buxó, il·lustradora, ambdues militants del col·lectiu feminista Justa Revolta. Les dues artistes van escollir aquest nom, justament, perquè interrelaciona art i feminisme. “L’ametista és una varietat del quars i també és el nom d’un color lila concret, el lila del feminisme”, explica Buxó.
Ventura i Buxó van fer una crida a les xarxes socials perquè qui volgués els hi enviés una fotografia del seu propi cos, amb l’enquadrament i l’angle que cada persona decidís, i sota la premissa del projecte. N’han rebut més de 50 i encara en continuen rebent.
“L’art és social, compartit, i sorgeix de forma cooperativa. Tenia lògica que les fotografies no les féssim nosaltres. No volíem que l’espectador anés a una exposició a mirar i prou, volíem trencar la quarta paret”, rememora Buxó.
Amb posterioritat, el tàndem artístic ha tractat digitalment les imatges perquè totes comparteixin unes mateixes tonalitats i les han intervingut amb aquarel·les i traços de grafit o tinta. Des d’aquest dissabte i durant tot el mes de novembre, una tria d’una quarantena de les obres resultants es poden veure al bART, ubicat a l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil, ara ocupada per diverses organitzacions socials.
En el cas de les dones la pressió estètica s’accentua i s’interrelaciona amb d’altres formes d’opressió, com la cosificació. Per això, en un principi, el projecte s’anava a basar únicament en cossos de dones.
“Però aleshores van sorgir els debats: i què és una dóna? Què és un home? I aleshores ho vam deixar com a alliberament del propi cos”, recorda Buxó. “També hem volgut detectar quines pressions estètiques té la gent que ens envia les imatges. N’hi han de molts tipus: sobre depilació, de gordofòbia, també hi ha racisme, transfòbia,… hi ha molts eixos que s’entrellacen i no volíem limitar-ho”, reforça Ventura.
De fet, l’exposició juga amb l’ambigüitat en algunes de les imatges, de plans tancats, on és impossible reconèixer el sexe i, a vegades, ni tan sols la part concreta del cos del que s’ha estret la foto. “La idea és que cadascú es pugui expressar com vulgui i que tu llegeixis un cos i no el fiquis ja dins d’una categoria directament”, explica Ventura.
La mostra no és tan representativa de la diversitat de cossos de l’ésser humà com les autores voldrien. De moment, perquè el projecte segueix obert. Així ho argumenta Ventura, per qui “és un projecte artístic que volem que segueixi més enllà d’aquesta exposició, seguir rebent imatges, portar-ho a uns altres espais o transformant-ho a un altre format”. L’exposició al bART només és la primera parada. “És el tret de sortida. No s’acaba aquí. Celebrem que sortim de l’armari com a artistes”, assegura Ventura.
A la inauguració de la mostra, amatistes ha comptat amb la col·laboració dels Frida Sound System i de la soprano Marta Brucart, que ha dut a terme una performance de cant i d’expressió corporal. Mentre duri l’exposició, el públic es podrà fer amb prints i punts de llibre amb imatges de la mostra, a preus molt assequibles. També ha contribuït amb el projecte l’Albert Ibars, actor membre de Tres homes grossos i de Kakaiba, que ha dut a terme el paper de curador de l’exposició en tant que és un dels dinamitzadors del bART.
Censurades a Instagram
Algunes de les imatges d’Alliberem els nostres cossos han estat retirades d’Instagram per la pròpia empresa. Una mostra més de la pressió social sobre el cos humà.
“Fan una diferenciació extremadament bèstia. Els mugrons masculins es poden publicar i no passa res i, en canvi, quan són femenins, i no són pel consum, es censuren totalment”, es queixa Ventura. “És molt curiós perquè ens censuren una imatge del cos d’una dona on es veu un mugró i, en canvi, la imatge d’un mugró d’un pit totalment descontextualitzat, segueix allà perquè no saben si és de dona o d’home”, remarca Buxó.
“I que veiem coses horribles a les xarxes socials. Està més normalitzat veure violència o gent barallant-se que un nu”, conclou Ventura.
Foto portada: Amatistes, o el que és el mateix: Marina Ventura i Marina Buxó, posen aquest dissabte davant la seva exposició al bART. Autor: MAClaveria.
SBD_scene és possible gràcies a la col·laboració del centre de còmic i arts visuals Escola Joso Sabadell i de la llibreria especialitzada en còmic Sabadell Còmics (antiga Norma Comics Sabadell).
