L’any 2018 no passarà a la història pels èxits col·lectius de Sabadell. Més aviat al contrari, com a ciutat amb vocació de capitalitat podria més aviat passar a la història com un any horrible: un dels pocs museus de la ciutat tanca portes, també ho fa una entitat cultural de referència com l’Aliança Francesa, cap empresa de renom s’ha instal·lat a la ciutat ni hi ha projectes a curt ni mig termini per a fer-ho. I no sobren idees, com el propi alcalde va constatar a la Cambra de Comerç.
Sigui com sigui, s’obren algunes oportunitats (que caldrà concretar) com la compra del castell de Can Feu, part de l’antiga Artextil o la Sallarés Deu a Gràcia. S’han complert alguns compromisos, com la millora de la flota de la TUS. I els tribunals segueixen marcant molt el dia a dia polític i social de la ciutat. Aquest és un resum de l’any 2018 a Sabadell basat en 20 punts ordenats per ordre cronològic.
1. El castell de Can Feu, municipal
L’Ajuntament executa l’expropiació del castell de Can Feu, en estat proper a la ruina. L’edifici passa a l’inventari municipal i es fan accions per tancar-lo i millorar-ne la protecció. S’acaba l’any però sense cap idea pública sobre què fer amb l’espai.
2. Forcadell, a la presó
El 23 de març l’exregidora de l’Ajuntament, expresidenta del Parlament i diputada d’ERC Carme Forcadell ingressa en presó preventiva dins la causa de l’1 d’octubre. Després de ser traslladada a Figueres i després a Mas d’Enric, Forcadell acaba l’any a l’espera del judici al procés. Com a la resta d’empresonats, cada mes es fa una concentració demanant el seu alliberament. Al setembre unes 5.000 persones van passar per l’acte Free Forcadell, a la plaça del doctor Robert.
3. “Ningú té projecte per a la ciutat”
En sentit estricte, Serracant sí va pronunciar les paraules que van provocar una tempesta política: “Sabadell no té model de ciutat”. Però entre l’auditori que l’escoltava, on només hi havia un regidor més (i poca premsa) va quedar clar que les seves paraules anaven a mig camí entre la provocació i la invitació cap a l’empresariat a proposar idees per al futur. Ell va venir a dir “no tenim projecte de ciutat sinó projectes per a la ciutat”, que “ens falten projectes” i que l’Ajuntament es posava a disposició per a liderar-los. Però ràpidament les paraules es van interpretar com un reconeixement que Sabadell no té brúixola. Les paraules de Serracant van caure fatal. I van ser munició política durant dies. I és que si l’alcalde no té projecte de ciutat, qui l’hauria de tenir?
4. L’alcalde, investigat per prevaricació
L’endemà de les paraules a la Cambra de Comerç, se sap que una querella de l’empresa SMATSA provoca que l’alcalde, Maties Serracant, així com els regidors de Serveis Municipals, Lluis Perarnau, i d’Espai Públic, Xavi Guerrero, siguin investigats per prevaricació. També ho està l’exregidor Albert Boada i alguns treballadors municipals.
La querella per prevaricació obre una nova partida d’escacs entre el govern local i la principal concessionària de l’Ajuntament que arribarà al seu zènit el mes de novembre, i viurà nous episodis judicials al llarg de tot l’any. Així, si la peça que investiga l’adjudicació del contracte dins el cas Mercuri guanya pes, l’empresa també ha denunciat per danys a la reputació i l’honor membres de la corporació.
Serracant estava investigat també per la cessió de Cal Balsach, però la peça es va arxivar de forma provisional a començaments d’any. Encara té pendents la resolució judicial de la querella per facilitar espais l’1-O.
5. Sabadell es queda amb poc oci nocturn
Sabadell renuncia a l’oci nocturn a l’executar-se la prohibició de llicències al barri de Gràcia, la Zona Hermètica, sense habilitar noves zones d’oci a la ciutat. Malgrat els cants de sirena del ple municipal, que va aprovar de forma unànime estudiar les noves zones per encavalcar el tancament de la ZH amb els nous locals, no s’ha avançat gens. Al juliol tanca la històrica Park Paladium. El resultat: com fa dècades els joves i no tant joves marxen de la ciutat per sortir a la nit. Si voleu una mostra concreta, mireu l’oferta lúdica sabadellenca aquest mateixa nit de cap d’any.
6. La plaga de les xinxes i la imatge del govern
Una plaga de xinxes va portar de corcoll el barri d’Espronceda el mes de juliol. De la batussa entre el govern municipal i l’empresa SMATSA per l’estat de neteja dels barris, el crit d’alarma d’un veïnat que se sentia abandonat per l’administració va provocar una imatge despòtica de l’administració, que va reaccionar tard i malament fins que va rectificar obrint la mà a col·laborar amb famílies (en general) de pocs recursos en la desinfecció i posta a punt de les seves llars.
7. L’alegria a mitges de l’ampliació d’Urgències
Les obres que han d’acabar amb el col·lapse de les urgències del Taulí van començar a la primavera. Però encallen a l’estiu i a l’agost l’empresa adjudicatària renuncia a seguir amb els treballs, que queden aturats. El resultat serà que, a la pràctica, les dues noves plantes d’hospitalització sobre les actuals urgències entraran en vigor més tard del previst.
8. L’Artextil, mutilada o salvada?
La gran fàbrica que quedava a Sabadell ja ha estat mutilada. Un altre cop a la identitat local, i a l’skyline de la ciutat. Finalment, però, el tall és menor de l’esperat, ja que l’Ajuntament ha comprat una altra part del recinte dels Garcia Planas i finalment es queda el 70 per cent de la illa del barri de Covadonga. 3,5 milions d’euros invertits en la nau i, interrogant encara, el seu ús. No obstant, les excavadores acabant amb una fàbrica simbòlica, la Catedral del tèxtil, impressionen en un enderroc poc afortunat, que s’ha hagut d’aturar, almenys i fins ara, dues vegades.
La compra de l’Artextil té en paral·lel una altra adquisició, més cara. La compra de la nau Sallarés Deu (o l’Espanya Industrial), al barri de Gràcia, que mai havia reivindicat ningú almenys en públic. S’hi gasten prop de cinc milions per fer, en algun moment i segons la memòria del projecte, un viver d’empreses i la biblioteca pública del barri.
9. El Museu del Gas plega veles
Per sorpresa, tot i que els rumors eren intensos, el Museu del Gas tanca portes i marxa de Sabadell. Durant dies, els camions s’omplen de material, la seu de la Fundació Gas Natural Fenosa se’n torna a Barcelona i l’equipament museístic passa a la història. Bones paraules de la Fundació, ara Naturgy cap a la ciutat, però cap indici de cap a on pot anar l’ús de l’equipament.
10. El desgavell de la plaça de l’1 d’octubre
Els partits sobiranistes han estat incapaços d’acordar un espai de record per a la jornada de l’1 d’octubre de 2017, el referèndum d’independència suspès pel Constitucional.
Primer CiU va impulsar en solitari una proposta per suprimir de Sabadell la plaça d’Espanya i passar a ser la plaça de l’U d’octubre. Va fracassar estrepitosament ja només els no adscrits van votar-hi a favor. ERC s’hi va abstenir per no votar contra l’1-O i la Crida va votar en contra carregant contra CiU.
Més surrealista encara va ser la segona moció, portada per totes les forces independentistes al ple: suprimir la plaça d’Antoni Llonch (alcalde durant els anys 60 del segle XX) i dedicar-hi allà la plaça de l’U d’octubre. La moció va arribar victoriosa al ple i en va sortir derrotada després del canvi de posicionament de CiU que, per cert, acaba l’any sent el grup municipal del PDeCAT. Els companys de moció els van acusar de sotmetre’s a les pressions i trucades de la burgesia local, que es va mobilitzar en públic i en privat per impedir el canvi de nom. Ho van aconseguir. I també un fet inèdit: un grup proposa una moció i n’acaba votant en contra.
11. El contracte d’SMATSA, el nucli del cas Mercuri
Durant aquest any, l’ara per ara principal investigació del cas Mercuri ha donat un salt qualitatiu. És en relació a l’adjudicació del contracte de neteja viària a SMATSA. Hi ha una vintena de nous investigats per una àmplia tipologia de delictes, entre ells, organització mafiosa o delicte electoral. Entre els nous investigats, l’exregidor d’Espai Públic Paco Bustos, els màxims dirigents de l’empresa, i diversos funcionaris. L’exalcalde Manuel Bustos ja estava sent investigat pels fets des de l’any 2012.
12. Auge i primera víctima mortal del patinet elèctric
A l’octubre Sabadell té la primera víctima mortal del patinet elèctric, una forma de desplaçar-se que ha causat furor aquest any passant. Una dona va morir al Taulí dies després de ser atropellada per un camió quan circulava pel barri de la Creu Alta. Mentrestant, Sabadell no disposa de normativa pròpia de circulació per aquestes formes de transport tot esperant una reforma global del reglament de circulació.
13. La TUS es renova
Després de molts anuncis i alguns retards, per fi els busos híbrids arriben a la ciutat i l’empresa Transports Urbans de Sabadell ja disposa de 14 nous busos híbrids. Els vehicles serveixen per rejovenir una flota molt antiga i per reduir la contaminació. L’aposta pels híbrids seguirà en els propers anys, ja que se n’han encarregat de nous.
14. La crisi SMATSA
El major pols dels molts que s’han viscut ha estat entre l’empresa SMATSA i el govern municipal. Un estira i arronsa que ha deixat la ciutat a les portes d’una vaga de residus i a una quarantena de treballadors a punt de perdre la feina.
Per controlar millor l’empresa, el govern va impulsar una nova instrucció de facturació que, a més, reduïa els serveis contractats per un valor de 1,2 milions d’euros. L’empresa, que entrava en pèrdues, va anunciar un ERO per a una quarantena de treballadors i la plantilla automàticament va convocar vaga d’escombraries a les portes del nadal mentre que el govern iniciava els tràmits per intervenir la gestió de l’empresa. Tot plegat, un espiral de conflicte que es va aturar, amb total desconfiança entre les parts i desunió a l’equip de govern (va estar a punt de saltar, segons alguns dels socis de govern), amb un alto al foc que ho deixava tot al punt d’inici: es retirava l’ERO, amb ell la vaga i la intervenció, i la reducció de serveis quedava supeditada a una mesa tècnica de nova creació. Un armistici a les portes d’un conflicte de grans dimensions amb les eleccions a la cantonada. Aguantarà fins el maig?
15. Es reobre el debat de l’Aeroport de Sabadell
El 7 de desembre dues persones perden la vida a l’estavellar-se en avioneta contra una benzinera a Badia quan es disposaven a aterrar a l’aeroport de Sabadell. La tragèdia, 13 anys després, reobre el debat sobre la seguretat de la instal·lació. El moviment veïnal i els ajuntaments de Badia i Sant Quirze, també Barberà però ara en menor grau, demanen el trasllat de la instal·lació. Després de dues setmanes de silenci, i una manifestació dels contraris a la porta de l’Aeroport, l’alcalde de Sabadell demana garantir al màxim la seguretat, però trenca una llança a favor de l’equipament.
16. Bustos, tres anys de presó
Segona condemna per qui va totpoderós alcalde de Sabadell una llarga dècada, Manuel Bustos. L’Audiència Provincial de Barcelona l’ha condemnat a dues penes de presó de 18 mesos cadascuna per fer retirar sancions de trànsit a familiars durant l’any 2012. La sentència no és ferma encara. És la segona condemna del cas Mercuri, després dels 16 mesos de presó per col·locar una persona a l’ajuntament de Montcada i Reixac. Ara per ara, Bustos ha estat doblement condemnat per tràfic d’influències: cas Montcada i cas multes. Encara té un grapat d’investigacions pendents.
17. La nova plaça d’Espanya no convenç
Amb menys crítiques i menys tinta als diaris que el Passeig de la plaça Major, les obres de la plaça d’Espanya s’han allargat durant més d’una dècada. Finalment s’han acabat. El resultat, no obstant, no convenç la majoria del veïnat. Sigui com sigui, caldrà esperar que la vegetació creixi i ocupi tot l’espai per veure com d’encertada ha estat la reurbanització d’una plaça capital de la ciutat. No s’ha d’oblidar que és l’única de la ciutat amb dues estacions de tren (RENFE i FGC) i el seu intercanviador.
18. Tanca l’Aliança Francesa
Els rumors sobre la situació econòmica de l’Aliança Francesa, acadèmia de francès però també centre cultural, comencen a deixar anar cap a l’estiu que l’entitat perilla. En principi, res no ho fa pensar: una entitat històrica amb un alumnat nombrós, fidel, mixt (particulars i empreses), sense gaire competència i, tot sigui dit, amb uns preus poc econòmics. Però el fantasma de la mala gestió apareix (de qui? de quins?), els deutes vencen, la direcció plega, la junta també, l’escola no obre al setembre i abans d’acabar l’any, decideix tancar les portes. Tot fosc, poc i mal explicat. Pel camí, una aventura exitosa de 40 anys i un equipament protegit, la Casa Taulé, que també queda penjat.
