20 anys de l'11-S: com ho recordeu?

El dia que va començar el segle XXI. El dia que va canviar la història. El dia que els Estats Units d’Amèrica van ser atacats per primer cop al seu territori nacional. El dia que Al Qaeda va emergir com a grup terrorista a escala massiva. El dia que la superpotència mundial es va tornar a sentir en guerra.

Diada Nacional de Catalunya de 2001. Dilluns. L’hora dels informatius. Qui ho va viure i veure ho recorda, la majoria per sempre. Són d’aquelles imatges que es guarden. L’arribada de l’home a la lluna o la caiguda del mur de Berlín van ser el primer record d’actualitat que guarden milers de persones. Per a diverses generacions aquell primer record anirà per sempre vinculat a la caiguda de les Torres Bessones de Nova York. També a l’avió del Pentagon i al sovint oblidat de Pensilvania. En total, 3.000 morts gairebé i el primer capítol d’una sèrie d’atemptats islamistes globals que es repetirien a Madrid l’any 2004 o Londres l’any 2005. L’11-S va canviar protocols de seguretat a l’hora de volar, va provocar la invasió occidental a l’Afganistan de 2001 i va justificar la d’Iraq dos anys més tard.

Les conseqüències de l’11-S en molts termes encara són incertes. Però van provocar tot un canvi de rasant a la història després de la Guerra Freda. Van mostrar els Estats Units, amb la seva intel·lectualitat proclamant la ‘fi de la història’ després de l’esfondrament de la URSS, com una potència ferida. “Estem en guerra”, va dir llavors el seu president, George W.Bush.

Tothom recorda què feia l’11 de setembre de 2001. Ho recordeu vosaltres? Com ho vau saber? On ereu? Quin record en guardeu? Ens ho expliqueu? Anirem afegint els vostres comentaris a aquesta informació.

Els vostres testimonis

Els records d’aquell dia van molt lligats a la televisió i especialment a l’hora de dinar.

“Estàvem dinant a casa, li vaig preguntar al meu pare si podía posar Canal+ per veure la serie Friends que feien després de les notícies. Estàvem veient les noticies quant van dir que una avioneta havia impactat contra la torre i putupum! Vam veure en directe com l’altre avió s’estavella contra l’altre torre. Tot seguit em va trucar la meva germana per preguntar-me si ho estava veient. Va ser tot molt surrealista perquè en aquell moment em vaig adonar que tot havia canviat per sempre”, ens diu Jenny Ocaña a través de Facebook.

“Estàvem a casa dinant, en tornar de la cuina vaig preguntar a la filla si havia posat una pel·lícula, que volia veure les notícies, quan va dir que era en directe .,.el marit estava de guàrdia a l’hospital i ens van trucar…. tothom estàvem molt espantats….”, diu Nura Arseda també via Facebook.

Joana Silvestre, veïna de Gràcia, recorda que “nosaltres estàvem celebrant el dinar de germanor que es feia cada Onze de setembre a la plaça del Treball dins de les festes majors del barri”.

“Estava a Palamós (la fosca) amb la meva mara, ens vàrem queda totes dues sense creure el que estava passant! ho recordo com si fos ara!”, diu Glòria Verdaguer. “Per anys que passin és un mal record”, diu Rosa Segura.

Un parell de lectors ens recorden que aquella tarda es van suspendre els actes de la Diada Nacional de Catalunya a Sabadell, bàsicament una ballada de l’Esbart Sabadell Dansaire.

El 2001 no hi havia xarxes socials més enllà d’algun xat com Messenger. Els mòbils s’estaven generalitzant. Però eren això: telèfons per trucar i enviar missatges. No tenien connexió a internet (l’smartphone com a tal data del 2007, com també Facebook). Internet ja existia però no tenia ni de lluny el paper actual. La televisió com a mitjà de masses ho va engolir tot, amb directes que han passat a la història i la població mundial enganxada a la petita pantalla. Xavier Netopier:

“Nosaltres érem a casa. Com era festa recordo que van venir els avis, estàvem tots a taula perquè havíem acabat de dinar i la mare feia el cafè. Recordo estar tota la tarda tothom mirant la tele”. @soniabigtower a Instagram: “tot el dia enganxats a la tele”. @nu_nueta via Instagram: “em vaig llevar després d’haver sortit de festa…em pensava que era una peli fins que vaig veure que a dalt posava directe… molt fort!!! Em va impactar molt”.

Molts comentaris, no només el de @nu_nueta, convergeixen en el mateix: semblava una pel·lícula. Una sensació similar a la que es va viure inicialment amb l’assalt al Capitoli d’aquest mateix mes de gener. Neus Conesa va més enllà i diu que “a l’inici semblava una broma”. L’11 de setembre va ser tan increïble que a molts els semblava ficció. A molts els va enganxar encara de vacances. Així ho recorda via Instagram Raquel Vidal:

“Arribàvem a Menorca, per passar-hi uns dies de vacances. Als apartaments on érem ens van dir si volíem servei de TV (s’havia de pagar a banda), vam dir que no calia. Vam desfer maletes i vam anar a donar una volta. Al carrer, vam veure com un grup de gent s’amuntegava davant d’un bar, que tenia tele de pantalla gran, i estava espectant mirant la pantalla. Ens hi vam acostar i vam veure com fumejava la 1a torre. Vam tornar cap als nostres apartaments i, ara sí que volíem el servei de tele que ens havien ofert. Ens vam passar el dia enganxats a la pantalla, perplexos del que passava…. esgarrifós…. sentíem ràbia i molta impotència”.

Malgrat que aquell dia va començar el segle XXI i va canviar la història, sempre hi ha espai per la desconnexió. No tothom però ho va viure igual. Josep Ma Peralba ens reconeix que “no ho vaig saber fins l’endemà” perquè “estava a Formentera” de vacances. D’igual manera, la vida també s’obria pas aquell mateix dia: “yo estaba en mi casa en Tenerife y llamaron a la puerta de mi casa. Antes de abrir encendí la tele y mientras lo veía, abrí la puerta y era mi cuñado que vino a felicitarme porque había sido tío“, recorda Fabián Rodríguez. Pel seu cantó, a Grego López l’11-S la va enganxar “parint”, segons ens diu a Facebook.

Segueix iSabadell a Telegram!

Segueix iSabadell a Telegram i rebràs les notícies més rellevants directament al teu dispositiu. Fes-ho AQUÍ.