L’atemptat d’ETA a Sabadell d’ara fa 30 anys va ser el primer però no l’únic a la ciutat ni al Vallès Occidental. De fet, entre finals de 1990 i la primavera de l’any 1992 l’organització terrorista va mantenir una certa vinculació amb el Vallès Occidental, i també l’Oriental. Van conformar, en una casa d’una urbanització de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), un nou comando Barcelona. Des d’allà van cometre els sagnants atemptats de Sabadell i Vic. Però un cop caigut el comando, i amb els JOcs Olímpics preparant-se, ETA va tornar a atemptar amb resultat de mort a la ciutat.
El comando Barcelona estava format per tres persones. Inicialment només dos, els directament vinculats a l’atemptat de Sabadell, Yon Félix Erezuma i també Joan Carles Montagudo. Qui eren?
- Joan Carles Monteagudo va néixer a València l’any 1960. Amb pocs mesos de vida la família es va mudar al barri del Poble Sec de Barcelona. Va treballar a la banca i va anar a viure a Palau del Vidre, al Roselló. L’any 1986 va entrar a Terra Lliure. La policia el va considerar el número 1 de l’organització. Quan Terra Lliure comença a plantejar-se deixar la violència, cosa que acaba fent al 91, Monteagudo se’n distancia i es passa a ETA, on va reconstituir el comando Barcelona, caigut després de la massacre d’Hipercor.
- Yon Erezuma Uriarte va néixer a Gernika el 23 de maig de 1963. L’any 1984 va refugiar-se a França, on va passar a formar part de diversos escamots. Com a artificier, va ser l’artífex més directe de l’atemptat de Sabadell.
Poc després de l’atemptat de Sabadell, a començaments de l’any 1991, es va afegir al comando Barcelona una tercera persona: Juan José Zubieta Zubeldia. Provenia del comando Nafarroa, amb un llarg historial a les seves esquenes.
Quins atemptats van cometre?
La proximitat dels Jocs Olímpics de Barcelona va despertar l’interès d’ETA per Catalunya a començaments de la dècada dels 90, tot buscant repercussió internacional i forçant el govern espanyol a negociar després del fracàs de les converses d’Argel del 89. ETA ja havia atemptat abans a Catalunya. Sense anar més lluny, a Hipercor (juny de 1987; 21 morts, 45 ferits). Però aquell primer comando Barcelona va ser desarticulat després d’Hipercor. Monteagudo i Erezuma el reconstitueixen de nou.
- El 8 de desembre de 1990 atempten amb cotxe bomba a Sabadell. Moren sis agents de la Policia Nacional: Miguel Marco Martínez, Ramón Díaz García, Juan José Escuredo Ruiz, José Gómez Salar, Francisco Pérez Pérez i Eduardo Hidalgo Carzo. ETA havia col·locat una bomba en un Opel Corsa mal aparcat a la cantonada entre els carrers de Ribot i Serra i de Josep Aparici. El vehicle obstaculitzava el pas i el furgó policial va haver de reduir la velocitat i fer una maniobra per poder girar camí de la Nova Creu Alta. En aquell moment, des d’un altre vehicle aturat a la Gran Via, els etarres van accionar el detonador, tot just abans de sortir fugint de Sabadell en direcció al seu amagatall.
El de Sabadell va ser l’atemptat més mortífer d’ETA l’any 1990. Però no va ser l’únic atemptat del comando. Ni el més sagnant. Seria el de Vic, cinc mesos i mig després.
- El 29 de maig de 1991, sis mesos després de l’atemptat de Sabadell, van atemptar de nou amb cotxe bomba contra la caserna de la Guàrdia Civil de Vic. Van morir tres agents i set civils (cinc nens). Deu morts en un sol atemptat, que van impactar molt l’opinió pública.
L’endemà de l’atemptat de Vic el comando Barcelona va ser desarticulat. Des de l’atemptat a Sabadell, la policia sospitava que s’amagaven en una urbanització de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental). Els membres del comando havien llogat, a través d’un matrimoni de professors, una casa situada a uns 50 metres d’un bar, el Bar Romero. Erezuma i Monteagudo recollien la premsa al bar cada dia. No així Zubieta, qui ja s’havia incorporat al grup i no s’exposava tant.
En un intercanvi de trets amb la Guàrdia Civil a Lliçà, tant Erezuma com Monteagudo van ser ferits de gravetat. Se’ls va traslladar encara amb vida a un centre mèdic de Granollers. Monteagudo va morir poca estona després. Erezuma va ser operat durant dues hores però tenia afectats els dos pulmons, el fetge i el diafragma. Se’l va traslladar a l’hospital Clínic de Barcelona però va acabar morint.
El tercer membre de l’escamot, Juanjo Zubieta Zubeldia, va ser detingut aquell mateix dia. Va entrar en presó preventiva la primavera de 1991. Va ser condemnat el 24 de juny de 1993 a 1.311 anys de presó. Després de 22 anys, al novembre de 2013, va sortir en llibertat en virtut de la doctrina Parot d’una presó de Lugo.
La mort de Martos
Amb la caiguda del comando Barcelona, i amb els preparatius dels Jocs Olímpics a l’horitzó, van haver-hi alguns atemptats més al Vallès, en aquest cas liderats pel comando itinerant Ekaitz. Un va tenir lloc i víctima a Sabadell.
- La nit del 18 de març de 1992, un cotxe bomba va acabar amb la vida de l’agent del grup d’explosius (TEDAX) de la Guàrdia Civil Enrique Martínez Hernández, a Lliçà d’Amunt.
- Poques hores més tard, a Sant Quirze, ETA va col·locar un cotxe bomba en un túnel sota la C-58. Per allà va passar, camí de la feina, el sabadellenc Antonio José Martos Martínez. Tenia 27 anys, era paleta però treballava de forma ocasional a Cobega, tenia una filla de quatre anys, era sindicalista de Comissions Obreres i militant del PCC (Partit Comunista de Catalunya). Al passar prop del vehicle bomba, aquest va esclatar. Martos va morir a l’instant. L’endemà es va fer una concentració amb un miler de persones a la plaça Sant Roc i cinc minuts de silenci a la ciutat. El fèretre de Martos va sortir de l’edifici consistorial amb la bandera comunista amb falç i martell i la família el va acomiadar amb el puny a l’aire, segons expliquen les cròniques de l’època.
Els principals responsables d’aquell atemptat van ser Joseba Urrusolo Sistiaga, líder de l’escamot, Fernando Díez Torre i Idoia Martínez Garcia. Díez Torre va ser detingut a Tarragona el 21 de març. Al saber-ho, Urrusolo i Martínez van fugir a França. Després van formar part de comando Madrid, qui va assassinar entre altres al president del Tribunal Constitucional, Francisco Tomás y Valiente.
Fernando Díez Torre va ser condemnat penes de més de 300 anys de presó, 40 per l’assassinat de Martos. Va sortir de la presó l’any 2012 després de 20 anys, també per la doctrina Parot. Per la seva part, Idoia Martínez Garcia va ser detinguda a França l’any 1997 i extradita a Espanya el 2003. Se la va acusar de participar almenys en vuit assassinats entre els anys 1992 i 1996. Ha passat per diversos procediments penals i segueix en presó.
Per la seva part, el líder de l’escamot que va acabar amb la vida de Martos, Joseba Urrusolo, va ser detingut a França l’any 97 i extradit a Espanya l’any 2001. Ja feia uns anys s’havia allunyat de la línia oficial d’ETA. Se’l va acusar de 16 assassinats i dos segrests. Va ser condemnat a 449 anys de presó. Per l’atemptat que va acabar amb la vida de Martos, va ser condemnat a 37 anys i quatre mesos l’any 2003. Va ser un dels primers presos en fer autocrítica, demanar perdó i trobar-se amb les víctimes. A finals de la dècada passada, es va acollir a l’anomenada via Nanclares. Aquesta via dona nom a la presó de Nanclares de Oca, a Àlaba, on es va dur a terme el projecte de reinserció de dirigents etarres penedits amb trobades amb les víctimes, entre altres. Urrusolo en va ser un dels principals defensors. Va sortir de presó el 28 de febrer de l’any 2016. En una entrevista al diari El País poc després manifesta el següent:
“Sento el dolor que hem causat, va ser una barbaritat utilitzar la violència sense considerar que el primer és la vida de les persones i els seus drets”.
El comando Barcelona es va reestructurar l’any 1993, amb noves incorporacions, com va fer de nou l’any 1995 i 2001. Van ser els responsables, entre altres, de la mort d’Ernest Lluch, l’any 2000, o 23 dies després del regidor del PP a Viladecavalls Francisco Cano. D’això ara en fa 20 anys.
El final d’ETA
Després de mig segle, el final d’ETA es produeix en cinc actes o declaracions. Al setembre de 2010 ETA comunica un alto al foc. Mesos després, al gener de 2011, amplia l’abast de l’anunci i parla d’un alto al foc “permanent, general i verificable”. El veritable salt es produeix durant la tardor de 2011, quan ETA va anunciar finalment que cessava la “lluita armada” de forma “definitiva”.
Sis anys després, al març del 2017 ETA anuncia el seu desarmament unilateral, que es produeix al mes següent. Finalment, el 3 de maig de l’any 2018 ETA va anunciar la seva dissolució definitiva.
El sabadellenc Joan Bisbal, víctima del GRAPO
Els sis agents de la Policia Nacional i Antonio José Martos són les víctimes del terrorisme d’ETA a Sabadell. Però no són les úniques víctimes del terrorisme a la ciutat. En cal afegir també l’agent de la Policia Municipal Joan Bisbal, mort a trets per un membre del GRAPO el 22 de maig de 1979 que va fugir. Mai s’ha celebrat cap judici pel crim, que va quedar impune.
