Aquest dissabte es compleixen cinc anys, un lustre, mitja dècada, de l’1 d’octubre de 2017, quan es va celebrar a Catalunya el referèndum unilateral (i suspès pel Constitucional) d’independència. Va ser, potser, el punt culminant del procés sobiranista engegat l’any 2012 i segurament molta gent recorda que feia aquell dia. Així es va viure l’1-O a Sabadell. Ho recordem en vuit records temporals.
6 del matí. Centenars de persones es concentren davant les escoles per “defensar” les urnes, que encara no han arribat. En alguns casos hi porten dies. Però el gruix de gent hi arriba a partir de les quatre i les cinc de la matinada. La novetat a primera hora és un canvi substancial. Un cop d’efecte: la Generalitat ha decretat el cens universal. A la pràctica significa que qualsevol ciutadà pot votar en qualsevol punt de votació. Això facilita les votacions i la logística de l’1 d’octubre. A mesura que es va fent de dia comencen a arribar les urnes, la majoria dins de bosses de plàstic negres. Hi ha de tot: a l’escola Joanot Alisanda les urnes entren amb goig de la mà de coneguts dirigents i activistes locals. A altres zones, com l’escola Can Llong, es demana que no se’ls facin fotos per evitar possibles problemes legals posteriors.
8 del matí. La principal incògnita són els dispositius policials. Hi ha neguit. A l’escola Can Llong arriben dos Mossos d’Esquadra d’uniforme civil i mans a les butxaques poc abans de quatre de nou del matí. Pregunten des de fora de la tanca, omplen un formulari i truquen per telèfon. Si la seva arribada omple de nerviosisme els concentrats, al veure el talant tot es relaxa. No obstant, tothom està més o menys connectat per Whatsup i comença a circular que s’han vist furgonetes de la Policia Nacional, els llavors famosos ‘piolins’ per la C-58 passant per Montcada i Reixac i Ripollet.
9 del matí. Moment culminant de la jornada… i amb cert desencís. Problemes per votar. El sistema informàtic cau o col·lapsa i es viu un gran neguit. Hi ha impotència. Res sembla funcionar. Mentrestant, se sap que els antiavalots estan pel voltant de l’escola Nostra Llar, al Centre. Algú cau que és el lloc on havia de votar (abans del cens universal) la segona autoritat del país, la presidenta del Parlament, llavors Carme Forcadell.
Els antiavalots arriben al Nostra Llar per la Rambla d’Ibèria i la Ronda Ponent. Pugen en grup pel carrer i es troben centenars de persones a les portes. Primer els retiren de forma contundent. És la famosa imatge de l’alcalde fins dos mesos abans, Juli Fernàndez, a terra, sent arrossegat. Li trenquen l’americana i les ulleres. Després accedeixen al centre trencant els vidres. Però un cop a dins no troben les urnes i una frase quedarà pel retorn: “¿dónde estarán las putas urnas?“. Finalment els agents marxen amb alguns objectes dins de bosses. No són urnes sinó estris escolars i menjar. Des del Twitter de la Policia Nacional s’empren aquestes imatges per mostrar com presumptament s’estaven aturant les votacions. Els antiavalots troben una gran resistència a l’hora de marxar. Han de recular cap a la Ronda Ponent, on acaben sortint cap a Barcelona a tota pressa. Aquella càrrega es va denunciar però va quedar arxivada.
10 hores. Moments de desconcert. L’escola Nostra Llar, amb els vidres trencats i tot remogut, reobre com a punt de votació cap al migdia. Forcadell no ha votat al Nostra Llar, no ho aconsegueix tampoc a l’Escola Industrial però ho acaba fent al Joanot Alisanda. Amb pluja i un ambient molt èpic, al costat d’un emocinat Serracant i de Fernàndez, sense ulleres, americana trencada i mullat per la pluja, vota el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, a l’Escola Industrial. Segueixen havent-hi problemes informàtics però més o menys es va funcionant. Malgrat tot, es vota.
Cap al migdia, les imatges de policies colpejant ciutadans es comencen a viralitzar, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya i a tot el món. La premsa internacional ho porta als telenotícies. Les ràdios no parlen d’una altra cosa. Twitter i Facebook en van plens. Telegram i la resta de xats, el mateix. La premsa impresa ho portarà a la portada el dia següent (Corriere della Sera, Die Welt, Daily Telegrahp, Liberation, Finantial Times, The New York Times, Le Figaro).
16 hores. Els Mossos d’Esquadran fan una de les seves poques actuacions a Sabadell durant aquella jornada. Es presenten a l’escola Andreu Castells, a Can Rull. Es troben poca gent, perquè la majoria ha marxat a dinar. Però es tanca l’accés al centre mentre la policia espera a la porta. Quan els agents entren, les urnes han marxat per la porta del darrera pel descampat que baixa cap a l’Olímpia. El punt de votació queda precintat a partir d’aquell moment.
18 hores. Moltes escoles, vist encara el risc de tenir visites policials i tenint les urnes plenes de vots, comencen a plegar veles abans de temps. Això passa per exemple a l’institut Escola Industrial, on ja no es pot votar a partir de les sis de la tarda.
21 hores. L’independentisme viu l’1-O com una gran victòria, tan simbòlica com real. La plaça del Doctor Robert s’omple de gent, la majoria joves, per celebrar els resultats.
Resultats definitius? A Sabadell, segons les dades de la Generalitat, van votar 63.000 persones. El 87 per cent va dir ‘sí’ a la independència. La participació va ser del 41 per cent dels cens electorals.
Dos dies després de l’1-O, Sabadell viu una de les manifestacions més multitudinàries de la seva història al matí. La Policia Municipal recompta 25.000 persones. A la tarda, el Centre es col·lapsa en una concentració de rebuig a l’actuació policial. A la nit, es produeix el famós discurs del rei Felip VI.
Agents de la Policia Nacional i manifestants a les portes del Nostra Llar. Autor: David B.
