Les activistes Iris Gur i Mai Shahin, membres de l’organització pacifista Combatants for Peace han ofert aquest matí una xerrada adreçada a alumnes sabadellencs amb l’objectiu d’informar de primera mà sobre la defensa dels drets humans i les conseqüències de les guerres, especialment, en l’actual conflicte entre Israel i Palestina.
L’organització Combatants for Peace va ser fundada l’any 2006 per ciutadans palestins i israelians per aconseguir posar fre a la violència entre les dues comunitats. Entre molts dels reconeixements que ha rebut, va ser nominada dues vegades al Premi Nobel de la Pau. L’Iris Gur, activista israeliana, i la Mai Shahin, activista de Palestina, són membres de l’entitat i demanen que s’acabi la guerra, no només als seus països, arreu del món.
“Més de 39.000 persones es troben mortes o desaparegudes a Gaza, 17.000 dels quals són nens i nenes petits. Allà no hi ha res, no hi ha cases, no hi ha menjar, ni aigua, ni electricitat. És la segona generació de l’Holocaust. En la meva opinió, és un genocidi”, ha afirmat la israeliana Gur.
Ambdues activistes han remarcat la importància de què existeixi una ajuda global per part del nombre més gran d’estats possibles i que, a través de la cooperació entre tots es coordini un pla d’actuació que aturi la situació. En aquest marc, durant les darreres hores, el president de l’Estat Espanyol, Pedro Sánchez, ha confirmat la previsió de reconèixer el poble palestí com a Estat abans de juliol. “Em sento molt orgullosa i agraïda de què Espanya sigui un dels països que estigui disposat a reconèixer a Palestina com a estat i, d’aquesta manera, ajudar-nos a ser lliures.”, comenta Shahin.
En crisis humanitàries com aquesta, l’ONG a la qual pertanyen intenta ajudar des de diferents àmbits. D’una banda, exerceix pressions diplomàtiques als governs i a les grans institucions amb l’objectiu d’exposar el problema i trobar una solució conjunta. Una de les parts fonamentals, és l’ajuda en el terreny, per aquest motiu, molts voluntaris col·laboren en cobrir les principals necessitats al màxim nombre de víctimes possibles. “Des de l’organització estem recaptant diners per aportar aliments, elements bàsics de supervivència i atenció humanitària als milers d’afectats per la guerra.”, confirma l’activista israeliana.
Iris Gur
La israeliana Iris Gur pertany a una família d’origen europeu que va migrar a Israel fugint del nazisme. D’àmbit conservador, la seva família ha viscut entre la por i l’odi als àrabs. “La meva mare deia que el millor àrab era l’àrab mort”, ha reconegut. Va ser professora durant dècades. Mai s’havia preocupat dels drets dels palestins fins fa uns anys, quan la seva filla es va negar a fer la instrucció militar obligatòria a l’exèrcit israelià, cosa que li va comportar quatre anys de presó. Des d’aquell moment, va entrar a l’entitat Combatants for peace i ha teixit llaços amb la població palestina, absolutament desconeguda per ella durant els seus primers 52 anys de vida. Gur assegura que cal revertir l’ocupació de Cisjordània, acusa el govern israelià de “fanàtic” i reconeix que els atemptats de Hamàs del passat 7 d’octubre van tensionar l’organitzacio, que té dues seus, una a Tel-aviv (Israel) i l’altre a Beit Jala (Cisjordània).
“Tothom és benvingut a Combatants for peace. No ens importa el seu passat, si han llençat còctels molotovs o si fins i tot han matat algú. Però volem la pau i condemnem l’ocupació i els colons”, assegura.
Gur planteja una solució per a tots els habitants d’Israel i Palestina: “Quan es diu ‘Palestina wil be free, from the river to the sea‘ [Palestina serà lliure des del Jordà fins el mar], què fem amb els 14 milions de persones que hi vivim? [nou a Israel i cinc a Palestina]. Hem de trobar una solució per a tots i amb violència no hi haurà cap solució mai”.
Mai Shahin
Per la seva part, la palestina Mai Shahin (1985) va créixer a l’est de Jerusalem entre els anys 90 del segle passat, en una família d’orígens i confessions plurals esperançada amb el procés de pau. La construcció del mur de Cisjordània i la segona Intifada (2000-2005) la va agafar a la universitat. Ja militava a la causa palestina però va fer un pas cap a la milícia, llençant còctels molotov i altres explosius, cosa que va pagar amb penes de presó. La seva família, angoixada pel seu futur, la va enviar a estudiar a Europa.
Al tornar, es va casar, va tenir una filla i va començar a militar en la resistència pacífica. És una de les veus de Combatants for peace a Palestina. Ha comparegut per Skype ja que Israel no li ha tramitat el visat per viatjar a Catalunya. Té clar que Israel està practicant un “genocidi” a Gaza.
Ciutats Defensores del Drets Humans
L’Ajuntament s’ha adherit a l’organització d’aquesta xerrada a partir del recorregut que fan les activistes per diverses ciutats catalanes dins la xarxa de Ciutats Defensores pels Drets Humans. Moderada pel periodista Jordi de Arriba, la conferència i el diàleg amb torn de preguntes posterior ha permès als estudiants ser més conscients de les situacions de conflictes actuals i de quins són els protocols d’actuació. Hi han participat un centenar d’alumnes de l’institut Escola Industrial i el Jaume Viladoms a la sala d’actes del casal Pere Quart.
Foto portada: Mai Shahim, per videconferència, i la israeliana Iris Gur, aquest dijous. Autora: Alba Garcia.
