L’Estruch ha estat l’escenari triat per presentar el documental L’última cinta des de Bòsnia, dirigit per l’Albert Solé, un testimoni de l’oblidat conflicte bèl·lic dels Balcans i que ha comptat amb la presència de la protagonista, Sifa Suljic, una de les refugiades acollides a Catalunya ara fa 26 anys.
Una trentena de persones s’han aplegat a l’auditori de l’Estruch per tal de visionar el documental L’última cinta des de Bòsnia, una barreja de sentiments increïble que no ha deixat indiferent. El títol del reportatge fa referència a l’última cinta de vídeo que el germà de la Sifa li va fer arribar poc abans d’esclatar la guerra i on es mostra una família feliç, però preocupada pels esdeveniments, on els més joves aposten per la lluita i els més grans mostren sentiments més propers a l’angoixa. De fet, el pare de la Sifa reclama sortir de Bòsnia, potser perquè albira una tragèdia immediata.
La cinta és plena de moments colpidors, on no s’amaguen els afusellaments de civils per part de l’exèrcit serbi ni les famoses imatges de Ratko Mladić, l’ex-cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de la República Srpska durant la guerra de Bòsnia, entre 1992 i 1995 calmant la població de Srebrenica i parlant amb els Cascos Blaus, una part de la història de la humanitat encara avui plena de foscor.
La protagonista, la Sifa, explica l’exili a Espanya i la seva arribada definitiva a Sant Celoni, que és on viu actualment. Des de la llunyania, explica als seus fills un conflicte inacabat i ignorat, que va acabar amb uns acords (els de Dayton) que no satisfan la majoria dels bosnians i que fan que la pau s’aguanti amb pinces, amb la por que qualsevol incident l’encengui novament la flama de la guerra. La Sifa es trasllada amb el seu fill als llocs on va viure, a la recerca d’indicis que puguin resoldre un tema no tancat, com és poder trobar les restes del seu pare, d’un dels seus germans i d’altres familiars. Del pare, per cert, només n’han trobat tres ossos que han enterrat esperant que apareguin els altres. No és gens fàcil, ja que els serbis remenen les restes i les traslladen a altres llocs perquè no puguin ajuntar-se mai. Una tasca, la de la recerca dels afusellats, molt dura i feixuga, que encara dura.
El viatge de la Sifa és emocionalment esgotador. Records i més records, visites infructuoses, com la que fa a l’alcalde de Srebrenica, ara en zona sèrbia, i d’on van fugir els bosnians musulmans. Per a ell, no hi va haver cap genocidi, només una guerra. La negació dels afusellaments és una constant dins l’àmbit serbi i això exaspera la Sifa que, a Tuzla, a la seu de la Comissió Internacional sobre Persones Desaparegudes (ICMP en anglès), envoltada d’ossos d’esquelets incomplets, arrenca a plorar desconsolada, impotent davant tot plegat. I les mirades, sempre perdudes, de l’aflicció. Uns ulls que expressen no només el dolor, sinó també la incomprensió davant el fet de l’oblit per part de les institucions europees d’aquest conflicte.
En acabar la pel·lícula, l’Albert Solé ha confessat una il·lusió especial per poder fer la presentació a Sabadell, recordant la seva vinculació amb l’alcalde Antoni Farrés, amb el qual s’hi va entendre ràpidament quan es van proposar activitats solidàries. Pasqual Maragall i Antoni Farrés van ser els artífexs de l’èxit d’aquella solidaritat que es va escampar d’una manera increïble per tota Catalunya. Solé confessa també que porta Bòsnia al cor i que aquells fets van crear nous bosnians, Romeva, Mendiluce i tants i tants ciutadans anònims que van col·laborar de manera desinteressada per apaivagar els horrors de la guerra.
La Sifa ha agraït la presència del públic assistent i ha volgut recordar la seva mare que encara viu a Bòsnia i que es mereix tots els esforços per fer justícia i recuperar els cossos dels membres de la família que estan desapareguts. Es planteja inclús una recerca personal, amb les seves pròpies mans, traient forces d’on sigui.
La cinta no amaga el conflicte generacional entre una mare desitjosa que se sàpiga el que va passar perquè no s’oblidi mai, i uns fills que volen passar pàgina, “no carregar amb el trauma del passat”, en paraules d’Albert Solé. La Sifa insisteix en el fet que cal saber què ha passat perquè no torni a succeir i que no hi ha gaire possibilitats de reconciliació, explicant com a exemple que a Mostar els alumnes són separats en aules diferents amb currículums diferents segons la seva ètnia (serbo-croata o bosnià-musulmà), amb el que això implica de ben segur de tergiversació de la història.
En el torn de paraules, el públic ha volgut especialment saber si hi havia moviments civils en defensa de la reconciliació, de la barreja de cultures, però ha quedat palès que aquests són poc visibles i que el somni dels bosnians és marxar fora del seu país, una constatació que les ferides continuen obertes 26 anys després. També s’ha evidenciat que els acords de Dayton van ser útils en aquell moment, essencialment per parar la guerra, i on els bosnians van ser els grans perjudicats. Ara, però, la pau s’aguanta de manera fràgil, amb la por que qualsevol disputa acabi de manera fatal. L’Albert Solé ha acabat dient que cal aprendre del que va passar a Bòsnia, de la perillositat de jugar amb foc i que aquell enfrontament és ple de lliçons.
Una vegada acabat l’acte, diverses persones que van viure aquella etapa s’han acostat a l’Albert Solé per felicitar-lo per la iniciativa i per recordar els vincles amb Sarajevo i amb Bòsnia. Entre elles qui signa aquesta crònica, que va treballar intensament amb l’entitat “Mestres per Bòsnia”, una iniciativa molt potent i que va suposar una implicació importantíssima del sector educatiu amb tota mena de material i de relació amb els nens i nenes bosnians, als quals se’ls enviaven cartes i dibuixos de suport. També s’hi ha acostat l’exregidor de l’Ajuntament de Sabadell Fermí Vallbè, que va viure en primera persona tota la tasca solidària portada a terme des de les institucions i que va voler destacar la situació actual a Sarajevo on, malauradament, els joves de les diferents ètnies viuen en mons diferents. Solé ha respost que el futbol representa ara el perill més gran, ja que fan desvetllar sentiments i passions, també les ganes de revenja.
Més informació:
Foto portada: Albert Solé i Sifa Suljic. Autor: J.Asensio.
