——————–PUBLICITAT——————-
——————–PUBLICITAT——————-
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat diversos punts de la Llei reguladora de les hisendes locals del 2004. A la pràctica el Constitucional anul·la de facto l’impost de la plusvàlua. No és un tribut qualsevol sinó una de les principals fonts d’ingressos dels ajuntaments, la segona de fet. Els consistoris es mostren alarmats per trobar alternatives. En el cas de l’Ajuntament de Sabadell, es cobren 15 milions d’euros anuals de mitjana per aquesta via (el pressupost és d’uns 220 milions en total).
L’anul·lació de l’impost de la plusvàlua no agafa del tot per sorpresa ja que fa uns anys va haver-hi una primera limitació. Va ser l’any 2017, quan el Constitucional ja va considerar que era inconstitucional cobrar-la si no hi havia un increment de preu, un benefici, una plusvàlua en definitiva, entre la compra i la venda d’un terreny o un immoble. Però ara es fa un salt al buit, ja que es considera inconstitucional en tots els casos perquè el mètode de càlcul no s’adiu a la Constitució. Fins que no es canviïn els articles anul·lats, la plusvàlua queda en un no res. Des d’ara mateix? En principi no fins que la sentència sigui ferma. Però a la pràctica cobrar la plusvàlua des d’ahir comporta un cert risc pels ajuntaments i molts ja han anunciat que la deixen de cobrar.
Què és l’impost de la plusvàlua?
És un impost, gestionat pels ajuntaments, que es paga quan es ven, dona o hereta una propietat. El paga el venedor, qui rep la propietat o qui l’hereta. És difícil quantificar l’import mitjà perquè depèn de molts factors (valor cadastral, metres, temps des de la darrera transmissió…) però l’import mitjà oscil·la entre els 3.000 i els 6.000 euros, segons el portal Idealista.
Què cobra Sabadell per la plusvàlua?
Segons fonts de l‘ajuntament de Sabadell, l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana dota al consistori d’uns 15 milions d’euros en ingressos cada any. L’any 2020 es van pressupostar 13,5 milions d’ingressos per aquesta via. Se’n van acabar ingressant 16,7 milions. És el segon impost més sucós pel consistori, només per darrera de l’IBI, pel que es van ingressar 52 milions, i per davant de l’Impost de Circulació (11,45 milions), o l’IAE (6,7 milions).
Alarma a l’administració municipal
La sentència, de la que s’han de conèixer l’abast legal en els propers dies i que compta amb vots discrepants al Constitucional, ha alarmat els ajuntaments. La Federació Espanyola de Municipis i Províncies estudia alternatives i demana reinstaurar l’impost amb “justícia de recaptació” a la màxima brevetat, en paraules del seu president i alcalde de Vigo, Abel Caballero (PSOE). S’estima que entre el 6 i el 8 per cent dels impostos que cobren els ajuntaments arriben per la via de la plusvàlua. El ministeri d’Hisenda s’ha compromès a accelerar les modificacions legals pertinents, potser per la via del pressupost general de l’Estat, per “oferir seguretat jurídics a contribuents i entitats locals”, en paraules de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Però per molt ràpid que es vagi passaran alguns mesos, i els ajuntaments no tindran dret a cobrar la plusvàlua en aquests temps. Qui vengui, rebi o hereti un habitatge en aquest temps, se l’estalviarà.
I ara, què?
Un dels dubtes que s’obre a partir d’ara és si els ajuntaments hauran de tornar els imports cobrats en els darrers quatre anys (més enllà d’aquesta data serà molt difícil si no impossible) o no hi haurà cap tipus de retroactivitat. Caldrà veure la literalitat de la sentència.
En tot cas, sí que l’impost quedarà anul·lat a partir d’ara i fins que es redacti una nova llei o es modifiquin els articles de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals. Com a mínim passaran alguns mesos, que els ajuntaments no podran cobrar la plusvàlua. No es descarta que acabi incidint en els pressupostos municipals o en la pressió fiscal. Per exemple, sis mesos sense cobrar la plusvàlua deixaria a l’ajuntament de Sabadell sense 7 o 8 milions d’euros ja previstos.
González (Impuls Administratiu): “tenim un problema”
La tinenta d’alcaldessa de Desenvolupament Econòmica i Impuls Administratiu, Montserrat González (PSC), ha assegurat que “tenim un problema sobre la taula”. “Per ara l’únic que sabem és que el Constitucional ha dictat sentència” i reconeix que “els ajuntaments hem tingut un munt de trucades sobre la taula”. “Tenim un problema, pot tenir una repercussió molt gran i algú haurà de solucionar perquè afecta tots els ajuntaments”, ha assegurat.
L’Ajuntament precisa que “l’impost no s’ha anul·lat. El fet impossable existeix i quan es determini un nou mètode de càlcul es preveu que es podran liquidar totes les pendents”. D’altra banda, fins que la sentència no es publiqui al BOE la liquidació de l’impost continuarà igual.
Més informació:
Foto portada: un bloc de pisos, al barri de Can Rull. Autor: David B.
