Professionals del dret i l’advocacia s’han reunit aquest dijous 20 d’abril en una jornada sobre la situació del català en la justícia al Col·legi d’Advocats. Tot i que durant l’acte s’ha reconegut que en el cas dels graus universitaris el català encara té un percentatge d’ús elevat; els màsters, els exàmens i la pràctica de l’ofici és on més perilla la llengua. Segons ha explicat l’advocat exercent a MDA-Advocats , Raimon Tomàs, “en l’àmbit jurídic hi ha poca incidència del català. Els advocats de menys de 40 anys fan servir el català menys que els més grans, sembla que van en retrocés de l’ús de la llengua”.
Aquest dijous 20 d’abril s’ha organitzat un acte per parlar sobre la situació de la llengua catalana en l’àmbit jurídic. Al llarg de la jornada s’ha analitzat i debatut sobre la influència que té la llengua que s’usa en la docència del dret en la futura utilització del català en l’àmbit judicial. Diferents professionals han acordat que “d’entrada hi ha la mentalitat que els judicis s’han de fer majoritàriament en castellà”. Aspecte que ha motivat els juristes i docents a qüestionar el seu origen i possibles solucions.
“Els alumnes d’Erasmus tenen clar que tenim dues llengües principals, i no sembla un conflicte per a ells perquè no tenen prejudicis lingüístics. El problema són les barreres sociolingüístiques per part de la societat del nostre país”, ha declarat la directora de la Càtedra de drets lingüístics de la Universitat de València (UV), Vicenta Tasa.
Per altra banda, un factor que afecta la situació del català en la justícia, que ha explicat la degana de la Facultat de Dret de la UPF, és la mancança de materials jurídics i científics en català: “hi ha una sobreabundància de contingut en castellà”.
El debat ha conclòs amb les conclusions exposades pel president en funcions de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana, David Casellas. “Reforçar l’actitud lingüística de docents i juristes per afavorir l’ús del català a la justícia” ha estat una de les principals solucions. També s’ha parlat d’elaborar una gestió acadèmica adequada, és a dir conèixer realment les dades, preguntant a l’alumnat la llengua de docència preferent. Finalment, s’ha posat el focus en les iniciatives que reforcen l’actitud lingüística, com ara el programa de foment del català en el torn d’ofici, en el qual ja hi ha inscrits més del 20 per cent dels advocats i que va permetre que l’any passat s’incrementessin un 43 per cent les actuacions en català en el Torn d’Ofici.
Durant la jornada s’ha dut a terme una taula rodona on han intervingut els degans de la Facultat de Dret de la UPF i de la UB, Anna M. Caballé i Xavier Pons; la directora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València, Vicenta Tasa, i el sotsdirector de Programes Emergents als Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, Benja Anglès. També s’ha comptat amb la participació de la secretària per a l’Administració de Justícia, Iolanda Aguilar; el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; la professora de Dret a la Universitat de Girona (UdG), Elena Boet; l’advocat Raimon Tomàs, i l’advocada i directora de la Plataforma per la Llengua, Rut Carandell.
Foto portada: la degana de la Facultat de Dret de la UPF, Anna M. Caballé; el degà de la Facultat de Dret de la UB, Xavier Pons; la directora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la UV, Vicenta Tasa, i el sotsdirector de Programes Emergents als Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, Benja Anglès a un acte en defensa de l’ús del català en la justícia. Autor: Sara Cordero.
