El fons que l’entitat nacinalitzada cedeix al consistori pot créixer fins els 15 o 20 pisos “a mig termini”.
L’Ajuntament treballa amb altres entitats per arribar a compromisos similars o majors.
L’ajuntament de Sabadell i l’entitat financera nacionalitzada Catalunya Caixa han signat aquest dimarts un acord per oferir pisos destinats al fons d’emergència social de la ciutat. En una primera fase seran cinc habitatges i a mig termini, segons l’alcalde Sánchez, una vintena.
El compromís de Catalunya Caixa és el primer que es signa de forma oficial amb l’Ajuntament després de que fa un any les negociacions entre el consistori i les entitats es tanquessin sense cap acord.
Ara, a través del Pla d’Habitatge, s’intenta recuperar l’esperit d’aquella proposta amb les entitats financeres. Segons les fonts consultades hi ha major disponibilitat dels bancs a cedir l’ús dels habitatges per a lloguer social. El primer conveni s’ha presentat aquest dimarts amb l’entitat Catalunya Caixa (CX).
Cessions: 5 + 10 o 15 pisos
Segons s’ha assegurat, en les properes setmanes Catalunya Caixa cedirà al consistori cinc habitatges perquè els pugui posar a disposició dels fons d’emergència social i a aquelles famílies que Serveis Socials consideri més ho necessiten. Són pisos d’entre 50 i 80 metres quadrats. El preu màxim del lloguer serà de 250 euros al mes sense poder superar en cap cas el 33 per cent dels ingressos familiars.
A mig termini, segons han fet públic tant l’alcade de Sabadell, Juan Carlos Sánchez (PSC), com Francesc Garcia, director de zona de Sabadell de CX, hi haurà entre 10 i 15 pisos més destinats a la mateixa finalitat.
Catalunya Caixa té a Sabadell, segons les dades que han fet públiques aquest dimarts, 70 pisos destinats a lloguer social. Hi ha 55 que ja els tenen llogats, però en aquest cas el lloguer màxim és superior, d’uns 350 euros al mes. Els 15 restants, a 250 euros al mes com a màxim, són els que posaran en dues fases a disposició de l’Ajuntament.
Processos d’execucions oberts i desnonaments
D’altra banda, l’entitat financera assegura que ha paralitzat tots els processos de llançament d’execució hipotecària fa un any a la ciutat en cas de ser habitatge habitual de persones físiques. En canvi, la Plataforma d’Afectats de la Hipoteca (PAH Sabadell) assegura que l’entitat té oberts “desenes de processos d’execució hipotecària a Sabadell”. El representant de CX ho ha reconegut però ha assegurat a preguntes de iSabadell que l’entitat no fa llançaments hipotecaris des de fa un any i que en tots els casos es busca una sortida “cas per cas”.
75 per cent de dacions sense lloguer social
En aquest sentit, asseguren que des de l’any 2011 han signat 227 dacions en pagament a Sabadell. Vol dir que 227 propietaris d’un pis han perdut la seva propietat a canvi d’otorgar-la al banc, entregar les claus i saldar així el deute. En 55 casos les dacions van acompanyades d’un lloguer social per als prestataris. Per tant, tres de cada quatre dacions en pagament no han anat acompanyades d’un lloguer social i els antics propietaris han hagut d’abandonar el que havia estat el seu pis.
Les xifres són similars a escala estatal. Han otorgat 9.500 dacions en pagament i en el 25 per cent dels casos ha anat associada a un lloguer social (2.400 lloguers).
Un primer pas
El consistori observa el conveni amb Catalunya Caixa com un primer pas en la tasca per sensibilitzar les entitats financeres perquè aportin habitatges al fons d’emergència. En aquest sentit, segons la tinent d’alcalde d’Habitatge i Serveis Socials, Marta Farrés, aspiren a que els bancs aportin la mateixa quantitat d’habitatges al fons que el consistori, que ara té uns 260 pisos d’emergència.
Recuperar les comunitats de veïns
Sánchez ha posat molt èmfasi en la necessitat d’anar donant sortida als pisos buits dels bancs i tambe anar recuperant així el ritme i funcionament habitual de les comunitats de propietaris, en alguns casos, paralitzats. Sovint les entitats no paguen les despeses comunitàries, un fet que provoca el descontrol d’aquest òrgan de gestió dels veïns i a la llarga el deteriorament dels serveis comuns dels edificis, com ascensors, façanes o escales i la pròpia convivència.
