El Cercle d’Entitats considera que l’urbanisme és una eina clau per transformar Sabadell i aquest dimarts ha organitzat una taula rodona amb tres arquitectes per abordar aquesta qüestió. La principal conclusió a la qual han arribat els ponents és que la planificació territorial condiciona directament altres variables clau per al desenvolupament de qualsevol ciutat, com l’ocupació, la mobilitat o l’habitatge. La xerrada s’ha celebrat a la Fundació Bosch i Cardellach i en acabar el debat alguns assistents s’han animat a compartir els seus punts de vista.
Sabadell ha perdut atractiu i productivitat en els darrers 20 anys, fet que l’ha convertit en una ciutat dormitori de facto. Aquest és el principal avís que ha llençat el Cercle d’Entitats en la darrera jornada per tractar temes de ciutat; aquesta vegada sota el títol ‘Urbanisme com a transformador de la ciutat de Sabadell’. El coordinador del pla territorial metropolità de Barcelona, Josep Maria Carrera, considera que les dues capitals del Vallès Occidental han perdut múscul i han perdut l’equilibri entre economia i residència que les caracteritzava a finals dels anys 90. En conseqüència, les oportunitats dels joves per independitzar-se, el motor econòmic en l’escala municipal i la connexió urbana i interurbana se n’han vist perjudicades.
“Hem perdut la característica de ‘ciutat equilibrada’ que teníem fa 20 anys i cada cop estem anant més a un nucli principal, que en aquest cas seria Barcelona, i el voltant (Sabadell i Terrassa, sobretot) es converteix en ciutats dormitoris”, alerta Carrera.
Una reflexió que també comparteix l’exregidor d’Urbanisme, Manel Larrosa. Per aquest motiu, Carrera anima a l’Ajuntament a aplicar un pla d’urgència per l’habitatge i un pla de barris redistributiu, molt més descentralitzat i entrelligat per recuperar atractiu i potencialitat. De manera similar, l’arquitecta urbanista Teresa Mira ha destacat la necessitat de connectar l’interior d’una ciutat amb els seus afores i territoris externs. Considera que caldria fer-ho infiltrant més verd a les zones urbanes i annexant-les de manera coherent i fluida amb els espais naturals, com el Parc Agrari i el Parc Fluvial del Ripoll. Això sí: sempre en clau ecologista i tenint molt present l’emergència climàtica.
“Incorporar la participació ciutadana en un pla, com en el pla d’urbanisme, és una condició estel·lar. És imprescindible fer un urbanisme participatiu; així és com s’hauria de planificar ara”, convé Mira.
D’aquesta manera i segons el seu punt de vista, les mesures ambientals i de sostenibilitat son “nous jaciments d’ocupació” a través de les energies renovables, com les plaques fotovoltaiques. En aquest sentit, tots tres ponents han coincidit a recomanar una disminució significativa del vehicle privat en benefici del transport públic i, perquè la ciutadania pugui fer aquest canvi modal, cal que hi hagi els recursos materials per fer-ho: capgirar el Quart Cinturó cap a una xarxa ferroviària seria una bona opció, suggereixen.
“Cal tenir estratègies i aquestes estratègies son polítiques. Per tant, reivindico la figura política (que en aquest cas correspon als alcaldes i regidors) perquè estableixin unes prioritats i apliquin un pla adequat a aquestes”, sentencia Manel Larrosa.
Larrosa ha ressaltat que, tot i que moltes vegades les competències i/o recursos les donen la Generalitat o l’Estat, els ajuntaments tenen l’última paraula a l’hora de dissenyar com serà el territori. És així com la tercera intervenció ha reforçat les dues anteriors, que apel·laven a aplicar polítiques públiques que fomentin l’habitatge, l’ocupació i l’harmonització de la via pública en el seu sentit més ampli. Per tot plegat, la darrera sessió del Cercle d’Entitats ha significat un crit d’alerta i ha volgut arribar als actors locals per sacsejar-los i instar-los a defensar un model de ciutat propi i el màxim d’autosuficient possible.
Més info:
Foto portada: Cinquena sessió de Sabadell Cercle d’Entitats a la Fundació Bosch i Cardellach. Autor: David B.
