Segona i darrera jornada del Congrés per la Qualitat de l’Aire a la Fira Sabadell amb una taula rodona sobre quin és l’impacte en la salut la qualitat d’aire que respirem. La taula ha estat integrada per quatre personalitats de l’àmbit de la investigació i recerca amb l’objectiu de plasmar estudis, objectius i resultats sobre l’impacte que tant les partícules PM10 i el Diòxid de Nitrogen (NO2) produeixen a l’ambient.
La ponència l’han constituït Anna Gómez, tècnica superior en salut pública, Sasha Komenko, investigadora del Institut Salut Global de Barcelona, Rebeca Ramis, investigadora de la Universitat Carlos III, i Laia Font, també tècnica superior en salut pública. S’han distribuït en diversos torns per conformar els seus estudis i les seves hipòtesis arran de la qualitat de l’aire com a element important per a una bona salut.
Impacte sobre la salut de les persones
La OMS ha determinat que la contaminació de l’aire és el principal problema per la salut de la societat i comporta malalties cardiovasculars i respiratòries. Estimen que la mala qualitat de l’aire, repartida desigual al món, causa prop de quatre milions de morts anualment. Les ciutats més denses dels països són les que més pateixen degut a la gran circulació de vehicles privats. Les partícules en suspensió que tant es poden observar en les grans ciutats causen un gran perjudici a la ciutadania.
Sasha Komenko, de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISG), explica que si els nivells de contaminació fossin els reglamentaris per la Unió Europea, s’haurien evitat un total de 166.000 morts. Komenko urgeix a adoptar mesures urbanes i de transport públic que millorin la qualitat de l’aire per a unes condicions de vida més saludables. La distribució de la mortalitat associada al NO2 és desigual segons l’estudi del IS Global i és causat en gran part per les capitals i ciutats dels països i principalment a l’Europa occidental i sur.
Destaca que “estem incomplint sistemàticament els límits establerts per la OMS en contaminació”, insta a les institucions públiques a impulsar polítiques ambicioses que millorin la qualitat de vida de la ciutadania.
Els sectors econòmics que més contribueixen a la propagació del NO2 és el transport privat (48,5 per cent) seguit de la indústria (15 per cent) i de l’energia (14,7 per cent). En relació a les partícules en suspensió, el sector residencial, agrícola i ganader són els principals contribuients.
Rebeca Ramis, investigadora de la Universitat Carlos III, ha afegit que les embarassades i col·lectius vulnerables són els més propensos a patir malalties respiratòries. Per les embarassades, la contaminació pot provocar problemes en el fetus que poden augmentar el part prematur i malalties posteriors. L’estudi que va desenvolupar analitzava a partir de 300.000 registres, el pes i evolució del pes dels nadons. Les conclusions remarquen que de no seguir les directrius climàtiques de la UE, implicaria que es produiran més naixements amb el nadó per sota del pes, parts prematurs i altres problemes. D’haver-les seguit en els últims anys, el cost de vides s’hauria reduït un 5 per cent i també el cost econòmic, ja que s’haurien d’atendre a menys malalts.
Cost sanitari i econòmic a Barcelona
Un altre estudi presentat per Laia Font analitzava el cost econòmic i social a partir de tres afectes en la salut que provoca la contaminació (mortalitat, càncer de pulmó i asma infantil). El cost social és el cost en anys de vida perduts i la pèrdua de qualitat. Estimen que el cost social és de 12 anys de mitja i 67.000 euros de mitjana, calculat a partir del PIB.
En dades referencials, a la ciutat de Barcelona es poden atribuir el 13 per cent de les morts per contaminació, que suposen una xifra de quasi 1.900 morts anuals. El cost econòmic de la mortalitat suposa 1.292 milions d’euros (1,5 per cent del PIB).
Una altra patologia que anualment incrementa a causa de la contaminació és el càncer de pulmó. Cada any es diagnostiquen uns 170 casos amb un cost econòmic de 2,7 milions. L’asma infantil suposa una despesa de 4,3 milions d’euros anualment, amb gairebé 1.100 nous casos cada any. Conclou fent referència a les morts evitables que, de situar-se dins el marge de la OMS, seria de 400-800 anualment.
D’aquesta taula rodona es poden aprendre diverses lliçons, però la més important és que l’exposició crònica a la contaminació de l’aire té un impacte molt elevat en la salut de les persones, redueix la seva qualitat de vida i comporta un desgast econòmic sense precedents per les administracions.
Foto de portada (d’esquerra a dreta): Sasha Komenko, Anna Gómez i Laia Font. Autor: Albert P.
