La fiscal en cap dels partits judicials de Sabadell i Cerdanyola, Neus Pujal, manté sota vigilància bona part del sistema residencial de la ciutat des del pic de la pandèmia de coronavirus. De fet, una de cada tres residències catalanes en seguiment judicial estan sota la tutela de Pujal, qui també té obertes cinc diligències penals en residències de la zona, una d’elles a Sabadell.
Pujal vol arribar a fons per esbrinar que va passar durant el març i l’abril als centres residencials, on han mort entre un terç i un 40 per cent de les víctimes de la Covid-19, en molts casos sense arribar a l’hospital per ser tractats. Planteja una investigació complexa, i on els protocols de derivació de Salut són la peça capital: es va discriminar els usuaris de les residències? Es van convertir els geriàtrics en una “trampa”? En aquesta entrevista Pujal explica els avenços de les darreres setmanes.
Quantes investigacions manté obertes la seva fiscalia?
Hi ha cinc procediments judicialitzats per denúncies de familiars i una de la Defensora del Paciente, quatre a la fiscalia de Sabadell i una a la de Cerdanyola. I a més, Fiscalia investiguem cinc casos més i hi ha 25 casos pre-processals, que vol dir civils.
Quines diferències hi ha?
En els procediments judicials ja s’està investigant i veurem si hi ha un procediment d’instrucció i si hi ha proves suficients es va a judici oral. Les diligències d’investigació són prèvies. Les hem obert d’ofici o per la denúncia d’un particular i el fiscal ha de veure si hi ha elements suficients per presentar denúncia o s’arxiva. Tenim sis mesos i amb la pandèmia serà més temps perquè els procediments s’han suspès durant la pandèmia.
Pel que fa a les civils, en què consisteixen? És un mer seguiment?
En aquests casos, no hi veiem indicis de delicte però sí pot haver alguna situació de ser millorada. És sobretot fer un seguiment.
La Fiscalia de Sabadell té oberts 25 seguiments civils, però fiscalia de Barcelona per exemple només en té 16. És a dir, la fiscalia de Sabadell és la que té més procediments oberts. Quines són les causes de tenir tants expedients en seguiment?
Quan es van produir diverses morts vam incoar diligències preprocessals i altres fiscalies no ho han fet o les han arxivat. Nosaltres hem preferit mantenir les diligències obertes. S’ha obert un seguiment a tots els centres on hi va haver defuncions en el pic de la pandèmia. Després es poden haver produït defuncions i ja no hem tingut el criteri tan escricte. Però en l’època més dura vam voler fer seguiment de tots els casos, i el seguirem fent fins al setembre o així.
Quines residències està investigant la seva fiscalia a nivell penal?
Hi ha una residència a Palau, la residència de Sant Llorenç Savall i la residència Santa Rita de Sabadell. Les altres són del partit judicial de Cerdanyola: Sophos i Ballesol.
En el cas de la residència de Sabadell és per una denúncia d’un familiar?
No exactament. Un familiar va denunciar però els jutjats van trigar en incoar diligències d’investigació i nosaltres vam obrir la investigació no només per aquest cas sinó en general per l’actuació de la residència.
Quines indagacions han pogut fer malgrat l’estat d’alarma i una activitat judicial molt frenada?
Durant l’època més dura de la pandèmia hem treballat molt. Era molt difícil trobar les dades: veies que hi havia moltes morts, envies un ofici a la Generalitat i no t’informa. Llavors com vam aconseguir tota la informació? A través dels registres civils. A través dels ajuntaments, no tots precisament, el de Sabadell no ha col·laborat gaire però altres com Sant Quirze o Cerdanyola sí. A través de serveis socials. A través de l’hospital Taulí, que ha col·laborat molt, ja que m’han informat de totes les morts provinents de residències de la zona. Amb tota aquesta informació dispersa, vam construir unes diligències. La segona quinzena de març i primera d’abril va ser tremenda. Teletreballant sense hora.
Quins avenços ha pogut fer en aquest temps?
Primer hem recopilat totes les dades, que no ha estat senzill però des de que Salut va assumir les competències va començar a millorar en uns dies i van començar a informar. Els serveis jurídics de la Generalitat van col·laborar i es van oferir. També vam oficiar a les residències per obtenir la informació: primer estaven molt desbordades però en general no les hem volgut bombardejar a oficis.
Un cop hem tingut la informació, estem traient les nostres conclusions, que no puc avançar. Però l’únic que puc dir és el següent.
No hi ha una causa general contra les residències. Al principi vam veure que moria molta gent, i ens vam alarmar, però llevat d’algunes que sí que han funcionat molt malament, en general la responsabilitat no apunta a les residències.
I on apunta?
Més amunt.
El màxim responsable de l’hospital de referència de Sabadell, el doctor Joan Martí, preguntat per l’atenció als residents per aquest digital deia el següent: “els hospitals no hem tancat la porta mai. Qui regulava els moviments d’ambulàncies és el SEM [Servei d’Emergències Mèdiques], i qui coordinava. Quan algú ha arribat a l’hospital se l’ha atès com a qualsevol altra persona”. El SEM decidia si un pacient o un resident podia anar a un hospital?
Cert. Però pregunto: de qui depèn el SEM? [silenci]. El SEM no pot prendre decisions de forma autònoma…
Ha indagat sobre els protocols de derivació de Salut?
Estem fent-ho. Hi ha diversos protocols. Un primer protocol, al març, del Ministerio de Sanitat que diu que cal aïllar les residències per evitar que entri el virus. Però tot això és abans del pic. El que no pot ser és que una vegada el virus ha entrat a la residència es mantingui aquest protocol i no es deixi sortir la gent perquè si no és una trampa mortal. Després es va canviar, el 19 de març, i es va aprovar una ordre ministerial, que preveu la possibilitat de derivació. Però la Generalitat a continuació probablement el dia següent d’aquesta ordre emet una altra. És bastant similar però no parla tan clarament de derivació a centre hospitalari sinó de centre intermedi. Això és el que volem esbrinar. Es referia a un CAP? Hi ha una petita diferència entre l’ordre ministerial i el que regula la Generalitat i estem intentant esbrinar perquè.
El que creiem és que no es poden establir unes pautes generals per l’única raó d’estar en una residència. L’administració pot dir: ‘aquesta persona té unes patologies que no la fan apta per tenir un respirador o està tan malament que tot i rebre un respirador no es podrà aconseguir res’. Però la decisió ha de ser individual, en funció del cas d’aquella persona. Però no pots dir ‘tothom que provingui d’una residència no podrà ser derivat a un hospital’. Això és discriminatori.
En resum, vostè diu. Primer: no és una causa general contra les residències. I segon: pel que veiem fins ara si hi ha delictes no es corresponen tant a les residències com a la pròpia administració.
Sí, llevat d’algunes residències concretes on és possible que hi hagi hagut males pràctiques. Hem de veure si s’han complert els protocols i les ordres. Si han establert unes bases d’aïllament i no es compleix, pot haver-hi delicte.
La pandèmia també ha posat de manifest que hi haurà un abans i un després. Moltes residències complien amb les pautes que marcava Benestar Social. Per exemple, pel que fa a la ràtio de professionals per resident. Però està clar i ho veiem en les inspeccions que fem que és totalment insuficient. També cal aplaudir les residències que van decidir tancar-se i no sortir per no contagiar. Mereixen una medalla.
Vostè manté obertes totes les diligències penals que va obrir en cinc residències. Hi veu indicis de delicte? En quin punt està la investigació?
Ha estat molt complicat investigar, sobretot al principi. Quan se’ns va dir que podíem anar en presencial, cap al maig, em vaig reunir amb els Mossos i els he encomanat la investigació. Estan fent un treball molt exhaustiu perquè a més volen seguir les mateixes pautes per tota Catalunya. Mentre ells no acabin la investigació, nosaltres no decidirem denunciar ni arxivar. En qualsevol cas, hem de tenir novetats en sis mesos sense comptar el període de l’estat d’alarma.
Ha citat declarar algú?
Els Mossos sí en seu policial. Estan rebent declaració de familiars i sobretot recavant tota la documentació i els protocols. I analitzant-la.
La clau estarà en la derivació. No sabem si podrem arribar a esbrinar si hi havia algun tipus de discriminació i si tot i així igual diuen ‘ha estat causa de força major, no hi havia prou respiradors, no hi havia prou UCIs’. Ara jo dic: no hi havia prou o bé tenien tanta por del col·lapse que no es van usar tots els recursos? Es va arribar a col·lapsar el sistema? Va estar col·lapsat tot el temps? Es va construir un hospital militar amb tanta polèmica a Sabadell i no s’ha arribat a inaugurar! Els hotels es van oferir: no es podia haver derivat gent de residències per aïllar-les degudament en aquest hospital o en els hotels que es van oferir? Per què es van mantenir les residències tan tancades com si el virus encara no hagués entrat? Dona la sensació que es deia: ‘que no contagiïn’. Però és que eren éssers vius que mereixen l’oportunitat de salvar-se.
L’administració ha discriminat els usuaris de les residències?
És el que encara esbrinem. Però el cert és que no sabem com acabaran aquestes causes i si podrem arribar a acreditar alguna cosa.
