- El coronavirus va causar un increment de la mortalitat del 28,5 per cent respecte la mitjana de la dècada anterior. Les defuncions entre 45 i 65 anys van pujar un 40 per cent en un any.
- Efectes secundaris: el nombre de naixements va baixar un 10 per cent i es van estancar els moviments de població.
La pandèmia de coronavirus va fer que, per primer cop en sis anys, Sabadell perdés població l’any 2020. Poc a nivell percentual, un 0,1 per cent, però suficient per frenar el creixement dels darrers sis anys. En quant a les defuncions, la Covid-19 va comportar un increment de les defuncions molt notable: un 28,5 per cent més que la mitjana dels darrers 10 anys, moltes d’elles en franges d’edat d’entre 45 i 64 anys. Aquesta xifra és l’aproximació més real al que va comportar la pandèmia durant l’any 2020 i sobretot durant la primera onada.
Entre els anys 2010 i 2019, durant la segona dècada del segle XXI, van morir 1.712 sabadellencs de mitjana cada any, segons les dades recollides pel Padró municipal. La irrupció de la pandèmia de la Covid-19 va disparar el nombre de defuncions: 2.200 durant l’any 2020, un 28,5 per cent més que la mitjana de la dècada anterior. El diferencial, prop de 500 persones, és el cost més evident del coronavirus en la ciutadania. Mai en el que va de segle havien mort més de 2.000 sabadellencs en un sol any.
Les dades es deriven de l’informe Població de Sabadell 2020 que ha elaborat l’Observatori de l’Economia Local. L’estudi es publica cada any però permet una aproximació real a les conseqüències de la pandèmia, més enllà del seguiment diari. Hi havia el dubte, raonable, sobre si les morts per coronavirus comportarien una baixada de les defuncions per altres malalties greus, com càncer o malalties degeneratives. I és que el virus va colpejar primer i més durament les persones més febles: malalts crònics o gent d’edat avançada amb patologies prèvies.
Però l’informe deixa palès amb números que la Covid-19 va anar molt més enllà, provocant un increment sense precedents en el nombre de defuncions. Del 28,5 per cent sobre la mitjana anual de la darrera dècada. El 23,6 per cent més si només es compta el quinquenni 2015-2019. I morts més joves, i fins i tot concentrades en alguna zona de la ciutat.
La gran diferència en les defuncions s’ha donat en franges d’edat mitjanes, de 45 anys fins els 65 anys. La mortalitat entre 45 i 65 anys va pujar un 40 per cent respecte l’any 2019. I és que l’any passat es van doblar les morts de persones d’entre 45 i 49 anys (de 17 a 34). Les morts de sabadellencs d’entre 50 i 54 anys van pujar un 54,8 per cent i les d’entre 55 i 59 anys van pujar un 36,7 per cent.
Tot plegat va fer que Sabadell tanqués l’any perdent població des de la sortida de la crisi econòmica del 2008, que va ser un crac de dimensions històriques també a nivell local. Des de 2015 Sabadell anava creixent en població. Fins l’any 2020. El coronavirus ha fet reduir la població un 0,1 per cent al global de la ciutat. Molt destacable és la caiguda, cinc vegades superior, del 0,5 per cent, a tot el districte 3 (Ca n’Oriac, Sant Julià, Can Deu…), epicentre del coronavirus durant la primera onada de la pandèmia. Destacable també la caiguda de població a Espronceda-Campoamor (0,6 per cent en un any) i a la Concòrdia (0,4 per cent en un any).
L’any 2020 també van caure els naixements, un 10 per cent. Van néixer 1.639 nous sabadellencs. I es van temperar els moviments de població, tant pel que fa a la població estrangera com pel que fa a les entrades i sortides de la ciutat. Però caldrà veure si és una tendència o un fet puntual. La majoria dels nadons nascuts el 2020 es van gestar abans de la irrupció del coronavirus, a meitats de març del 2020, i la dada interessant pel que fa als naixements es veurà d’aquí a un any. El mateix pot succeir amb els moviments de població: el confinament va hibernar l’economia i va confinar les famílies. Però tancats a casa es van visualitzar molt més la fragilitat de moltes famílies i de molts habitatges, la manca de llum, de terrasses, de metres quadrats. La tendència aquest any és a incrementar els canvis. La població es mourà.
Les llars més habituals, de dos membres… i també d’un sol membre
L’estudi també recull l’estructura de les llars sabadellenques segons el número de membres. Hi ha 83.079 llars a la ciutat. El nombre mitjà de membres per llar és de 2,6. Tres de cada 10 llars estan formades per dos membres. I una de cada quatre, el 25 per cent, per una sola persona. Les llars formades per tres persones són el 20 per cent del total. Les llars formades per quatre, cinc o més persones representen el 25 per cent restant.
El 13,4 per cent de la població, estrangera
L’estudi també conclou que el 13,4 per cent de la població sabadellenca és de nacionalitat estrangera. En números absoluts, són 29.040 persones, 661 habitants més que l’any 2019.
Foto portada: un pacient a l’UCI del Parc Taulí, durant la segona onada de la pandèmia. Autor: David B.
