Com ens vam enfrontar a una enemiga desconeguda: la Covid-19? Aquest ha estat el títol de la ponència del director general del Parc Taulí, Joan Martí, i el màxim responsable de l’àrea de Malalties Infecciones, Manuel Cervantes, a la Fundació Bosch i Cardellach (en format telemàtic). Martí ha reconegut que van pecar “d’optimistes” però destaca la capacitat de reacció “extraordinària” en un moment “excepcional”. Cervantes avisa que “ens queden una o dues onades fins que tinguem immunitat” però seran més suaus que la primera.
El coronavirus ha suposat, suposa encara, el major repte de la història de la Corporació Sanitària Parc Taulí, nascuda als anys 80 del segle passat després de la fusió de diversos centres mèdics locals. La Covid va arribar de cop, i sense gairebé avisar. El Parc Taulí va mirar de preparar-se des de finals de gener però Martí ha reconegut que tots els plans de contingència van pecar “d’optimistes”. Van calcular arribar a un màxim de 140 llits ocupats i la realitat els va superar, molt per sobre dels 600 llits ocupats només per Covid. El Taulí té 30 llits UCI, i va acabar ocupant prop de 80 malalts crítics (63 amb Covid, la resta sense Covid). “Vam haver d’inventar llits”, ha reconegut Martí.
Es van habilitar les plantes sobre les urgències, l’hospital de dia oncològic i cardiològic com a UCI provisional. Els pacients amb càncer hospitalitzats es van traslladar a l’Albada. Van disparar-se les derivacions i també les altes a domicili. En 10 dies es van habilitar les plantes del Frontal Gran Via. “Rollo Wuhan”, ha dit espontàniament Martí. Però no arribava prou pressió d’oxigen, i es va instal·lar un dipòsit complementari. L’altre Wuhan es va instal·lar a la Pista Coberta, que no s’ha usat però “va ser un gran què saber que si no teníem lloc per a més pacients teníem aquest dispositiu”. Tot en “temps rècord” perquè “en situacions extraordinàries, les persones tenim una capacitat de reacció extraordinària”, ha dit Martí. Al Verdi van anar malalts menys greus “però va ser molt útil”. Fins un centenar en els pitjors moments.
“I quan vam arribar al sostre d’ocupació i vam dir ‘això ja no s’aguanta’ l’ocupació per sort va començar a baixar”, ha assegurat. “No estàvem preparats. La magnitud del problema no era previsible”, ha insistit, “però es va superar el moment”.
La primera onada, març-abril, va ser molt dura. “Ens va enganxar amb poca preparació a tot el sistema sanitari. Un dels problemes principals van ser els equipaments, vam haver de fer filigranes per aconseguir respiradors. Vam poder dotar 77 llits amb respiradors, alguns d’última generació i altres no tant, utilitzant tots els que teníem per la casa”, ha afegit.
Material: situacions crítiques
A finals de gener es va decidir avançar la compra de material fungible (mascaretes entre altres) per tot l’any. Però no va servir de gaire: només va arribar el 10 per cent. Conseqüència directa de la manca de material a nivell global. Van estar a punt de quedar-se sense guants i van tenir una situació “extrema” amb les mascaretes. Una de les mascaretes subministrades pel Ministeri era “defectuosa”: “traient les defectuoses, ens en quedaven 500 i en un torn treballen 400 persones. Si en donàvem a la nit, no en teníem per l’endemà. A les 3 de la matinada ens va arribar una partida i vam poder seguir donant, però vam estar a punt de quedar-nos-en sense”. El mateix amb bates d’un sol ús. “Vam sobreviure amb teixits ara homologats però que llavors no ho eren. Però amb una varietat de color molt grans: les mànigues d’un color i les parts del cos d’un altre”.
Cervantes: “no hem acabat”
“Ens en vam sortir força bé per la magnitud de la tragèdia. La mortalitat ha estat alta a l’hospital i a la població en general. Però ens hem sortit força bé. Gràcies sobretot a tota la gent: la gent de manteniment, de neteja, infermers, metges. Va ser brutal la implicació dels professionals de la casa i per ells hem pogut donar una resposta raonablement bona”, ha finalitzat Martí.
Per la seva banda, Manuel Cervantes també comparteix la “sensació positiva”. Ell defineix la Covid com un “enemic desconegut” però amb “deja vu“: “Quan va aparèixer la SIDA allò no estava als llibres. Després desconeixíem l’hepatitis, que vaig poder aprendre, tractar i curar. Teníem la sensació que podia tornar a passar. Ens feien por els virus respiratoris perquè es transmeten fàcilment. És el que ha passat”, ha dit.
“Ens queden una o dues onades”
De cara al futur, Cervantes ha assegurat que “no hem acabat. Estem al mig de la pandèmia. Ens queden una o dues onades fins que tinguem una immunitat o natural o amb vacuna”. Les vacunes “pinten bé però estan a la meitat del seu camí”, incideix. I un altre afegit: “aquesta pandèmia no serà l’última”. Però cada onada serà menys greu i a nivell mèdic (diagnòstic, recursos, tractament) s’està en molta millor situació que al març.
Mortalitat del 30 per cent en majors de 80 anys
La mortalitat global de la Covid és un 3 per cent, amb alta capacitat de transmissió i una letalitat més similar al virus SARS que no pas a la grip. Però amb una letalitat superior al 30 per cent en majors de 80 anys. Per què la Covid afecta més uns països que altres?
“En part està afectant més els països amb població més envellida, amb major percentatge de població amb més de 70 anys. I no s’està dient gaire. Nosaltres estem en un país europeu amb una expectativa de vida alta”, ha insistit.
Pel que fa als menors de 50 anys, la mortalitat és inferior a l’1 per cent en la població, i tenen símptomes greus sobretot si tenen alguna malaltia prèvia.
Ventilar
Cervantes insisteix que cal “netejar molt i ventilar molt. D’acord amb les mascaretes però si ens transmet per l’aire el que hem de fer sobretot és ventilar. És possible el contagi per superfície malgrat que no tant com pensàvem a l’inici. Per tant: distància, barreres físiques si es pot (mascareta, EPI), ventilació i neteja”.
“L’OMS va funcionar bé”
Cervantes ha defensat l’agilitat de l’Organització Mundial de la Salut i també de la Xina, que van detectar prou ràpid tant la malaltia com la seva propagació a nivell mundial. “Però tot el que podia anar malament va anar malament i la malaltia es va estendre en un mes per molts llocs. En poques setmanes va començar l’extensió i a l’inici pensàvem que era una cosa de la Xina o d’Àsia, però a finals de gener arriba a França i el sud d’Europa”, ha dit. El 5 de març de 2020 arriba el primer pacient Covid al Parc Taulí, un professional del Taulí. A nivell mundial, Cervantes es nega a parlar d’onades: “la Covid no ha parat de crèixer”, tot insistint que “estem al mig de la pel·lícula”.
Malgrat el format obert i telemàtic, i el sotrac sense precedents que ha comportat la pandèmia a tothom, poc més d’una trentena de persones han seguit el debat.
