Entre el barri de Les Termes i el riu Ripoll, en una barraca a la que s’accedeix des d’un camí de terra en pendent al que s’entra des de la carretera de Mollet, viu Guillermo. Mitjana edat, alt i prim, ha construït un habitacle a base de matalassos, fustes, cartrons i somiers. És un dels menys de 15 sense sostre que Creu Roja té localitzats a Sabadell.
En plena onada de fred, els voluntaris de l’entitat el van a buscar a la porta, porta a porta si cal, per intentar que no passi la nit al ras. La voluntària Montse Font el convenç ràpid, tot i que al sortir de la barraca s’ho repensa. No té tan clar que vulgui anar a Creu Roja a passar la nit, i al cap i a la fi, ell decideix. Després d’una conversa amb un voluntari, que coneix des de fa temps, es decideix i abandona la barraca. Entre la foscor del bosc, surt del camí i puja a la furgoneta, on hi van tres voluntaris de la Creu Roja, que el porten a la seu del carrer Marqués de Comillas.
Mentre en Guillermo entra a l’entitat, es dutxa, canvia de roba i sopa, amb la intenció de passar la nit, sigui allà o a una pensió de la ciutat, els voluntaris inicien un periple pels espais comuns dels sense sostre sabadellencs. Primer visiten el que anomenen ‘La Fàbrica’ i en el seu dia va ser el Vidal i Barraquer. Ara és un abocador de grans dimensions amb milers de metres quadrats plens de plàstic, runa i deixalles a quatre passes del centre de Sabadell on resideixen un grupet de quatre i sis sense sostre.
L’equip de voluntaris entra a la nau amb llanternes i s’obre pas entre les deixalles. Mentre caminen per la nau, la llum de les llanternes deixa veure peces de roba penjades de cordills pretenent assecar-se i també la decrepitud del que va ser un centre educatiu. Arribat al que en algun moment de la història va ser una sala, un aula o un tros de passadís, hi ha alguns mobles, cartrons i senyals de vida. La voluntària pregunta si hi ha algú. S’endinsa. I de cop fa un crit.
S’ha espantat. Una rata l’ha sorprès. Reposada, veu que no hi ha cap persona a l’espai. Espera, desitja, que hagi anat pel seu propi peu a la Creu Roja a passar la nit.
Des de ‘La Fàbrica’ el grup enceta un recorregut per la ciutat a la cerca de persones sense llar a qui convèncer de la necessitat de pujar a la furgoneta i deixar el carrer almenys una nit. Segons expliquen el perfil de sense sostre a la ciutat és el d’un home d’entre 35 i 55 anys. La majoria, si no tots, tenen problemes amb l’alcohol i en molts casos altres patologies, sovint malalties mentals. Són poc habituals les dones, tot i que aquesta nit una, d’origen llatí, acut a la Creu Roja. També ara són molt poc habituals, segons el coordinador Javier Jaén, aquelles persones que dormen al ras a causa de la manca d’ingressos per la crisi econòmica.
A la recerca del ‘Amable’
En la majoria dels casos la situació és molt més complexa que la crisi. Així els voluntaris busquen al conegut ‘Amable’ pel barri de la Creu Alta i l’Eix Macià, un conegut sense sostre qui causa una certa frustració tant a treballadors socials com a entitats solidàries ja que malgrat desenes d’intents no han aconseguit cap avenç. Se l’ha vist al pavelló de Cal Balsach darrerament, però no hi ha manera de que faci ús dels serveis d’entitats com Creu Roja o Càritas. Ni rastre d’ell a Cal Balsach. Tampoc a Francesc Macià, on passa part dels dies. Pensen que si els ha vist, s’ha amagat. Tampoc troben un altre sense sostre que va fer nit recentment en un caixer de la Gran Via prop de plaça Espanya. Baixen l’Eix Macià mirant a dreta i esquerra però res. Passada la Ronda Ponent, s’aturen al carrer Joan Plans i miren en dos caixers. Tampoc hi ha ningú.
Abans han estat a ‘La Glorieta’, al parc del Taulí on dormen un grup d’indigents. No hi són malgrat que tenen els matalassos, roba i altres utensilis. Són més de les 21 hores, la nit encara té un llarg recorregut per endavant, i el mercuri marca poc més de quatre graus, tot i que la sensació és inferior. Els voluntaris acaben la recerca al pavelló del sud, a Campoamor, on els han arribat veus que ha dormit una persona. Entren a l’equipament mentre equips de bàsquet entrenen al pavelló parlen amb els conserges. Però ningú ha vist cap persona dormint al ras des de fa dies. Així que el grup, ja gairebé a les 22 hores, torna a la Creu Roja. Fa fred, i hi ha poca gent al carrer.
A dins, les persones que s’han decidit a passar la nit ja s’ha dutxat i sopat. El sopar l’aporta l’Hotel Urpí i és escalfat i servit per voluntaris a la Creu Roja. Al dia següent, l’esmorzar l’aporta Pa Natural des de fa anys. Gairebé 10 persones han fet ús del servei i han deixat el carrer en una freda nit. La dona s’ha traslladat a una pensió. Un dels usuaris, després de sopar, decideix que farà nit al carrer. Malgrat els intents dels voluntaris i l’avís que per sopar i dutxar-se cal quedar-se a dormir, acaba marxant. El mateix que sense avisar ha fet Guillermo, el sense sostre de la barraca entre Les Termes i el riu Ripoll, que ha demanat permís per sortir a fumar i aprofitant-lo, ha decidit que malgrat el fred penetrant no dormirà a cobert.
