Són quarts de set de la tarda d’un dimecres amb horari d’hivern, bars i restaurants tancats i toc de queda. La jornada de treball és a punt d’acabar i ja no hi ha res més a fer que marxar cap a casa. Però al carrer Marquès de Comillas encara hi ha feina, la Unitat d’Emergència Social (UES) de Creu Roja Sabadell es troba ultimant els darrers detalls per la segona sortida de la setmana. Abans de la pandèmia, la UES només sortia els dimecres, ara també els dimarts. Amb el coronavirus, el nombre de persones que es troben vivint al carrer ha augmentat. És urgent i cal identificar-les per atendre les seves necessitats.
A la seu de l’entitat es troben nombrosos voluntaris i voluntàries repassant la jornada i definint la feina que els hi tocarà fer demà. El coordinador de Creu Roja Sabadell, David Jové, explica com estan vivint la segona onada de la pandèmia. “Hem hagut de reinventar-nos amb urgència perquè moltes persones que viuen al carrer no els hi falti res” comenta Jové.
Els projectes en matèria de sensellarisme han augmentat a causa de la Covid-19. Una sala d’antics despatxos ara és una habitació polivalent que acull persones sense llar de dilluns a divendres de 12 a 17 de la tarda. Es tracta del projecte Entre vies que acull 15 persones, aproximadament, perquè passin part de la jornada. Hi ha de tot, des de lavabos i dutxes per higienitzar-se, fins a un bloc de taquilles per guardar les pertinences més preuades que es poden perdre al carrer, així com una columna plena de carregadors de tota mena.
Creu Roja té identificades a totes les persones que venen al centre de dia. Algunes provenen de l’alberg de confinament que es va crear durant el primer estat d’alarma i d’altres que ja porten temps vivint al carrer. Totes tenen voluntat de donar un gir a les seves vides i per tant, durant les hores que passen al centre, segueixen un pla de treball. Tallers formatius, buscar feina, mantenir contacte amb la família si són estrangeres, seguir una dieta equilibrada o descobrir noves inquietuds com llegir o escriure. De coordinar tot això se n’encarrega la tècnica de projectes sense llar de Creu Roja Sabadell, Mireia Osuna. Ella coneix a cada persona que passa pel centre de dia i dialoga amb tots i totes per estar al cas de les seves preocupacions i necessitats. Fa la sensació que és “la mare” i com a bona mare, vol el millor pels seus fills.
Un comentari de Mireia Osuna és el que afirma aquesta teoria, diu que n’està farta de l’estigma que la societat té cap a les persones sense llar: no totes són alcohòliques ni estan enganxades a les drogues. Hi ha perfils molt diversos des d’homes grans, estrangers i nacionals fins a nois i noies joves, passant per parelles. Alguns no tenen ingressos i no poden pagar un habitatge, d’altres tenen problemes de salut mental i no reben cap atenció, altres que són immigrants i han d’esperar tres mesos fins a tramitar papers i persones que no volen rebre cap ajuda. Actualment, gairebé els 15 casos que Creu Roja atèn al centre de dia han trobat una habitació en algun alberg o una feina amb la qual començar de nou. Tot i això, la roda sempre torna a començar, hi ha noves persones que viuen al carrer i a les quals s’ha d’ajudar.
És molta la tasca que es duu a terme amb cadascuna de les persones que acudeixen al centre, però tant Jové com Osuna coincideixen: “Al cap i a la fi, per molta feina que hi hagi, és molt gratificant veure l’evolució de cada persona i el que, amb treball, poden aconseguir” confessa Mireia Osuna. Aquesta tasca també es pot fer gràcies a la xarxa de voluntaris i voluntàries que estan a la disposició de Creu Roja Sabadell,
“Fa 20 anys que treballo a la Creu Roja i mai m’havia trobat amb una cosa tant espectacular, només amb la pandèmia hem incorporat gairebé 400 voluntaris i voluntàries”, diu emocionat el coordinador local.
Creu Roja Sabadell té un gran rebost on guarda tota mena d’aliments, a causa de la Covid-19 s’han augmentat el nombre de congeladors, estanteries, furgonetes i camions. Hi ha de tot, l’entitat no només atén a gent que no té habitatge, també a les gairebé 700 famílies que amb el coronavirus demanen menjar a les cues de Fira Sabadell. “La nostra capacitat de compra i recollida de menjar ha hagut d’augmentar, perquè la necessitat no disminueix” afirma Jové. Bolquers de talles diverses, productes de la neteja, galetes, conserves o fruita, entre d’altres. La pregunta és si tot això arriba a cobrir la necessitat tan gran que hi ha a la ciutat. El coordinador de l’entitat comenta que de moment sí, perquè hi ha molts supermercats que donen molt menjar, així com molts ciutadans que també ajuden. Tot i això “el nombre de donacions no pot baixar perquè aleshores no arribarien a tothom qui atenem” confessa Jové.
Queda poc perquè la UES comenci el seu servei nocturn, els dos voluntaris i la voluntària que formaran l’equip ja són a la seu. Els tres es troben en una altra sala escalfant tot el menjar que més tard repartiran, des de pasta i un caldo calent, fins a unes taronges i uns dolços que una entitat hores abans ha donat. Mantes, sacs de dormir, llanternes i roba d’abric per si troben algú que ho necessita. Mireia Osuna s’encarrega d’explicar la ruta que la UES ha de seguir. Hi ha un petit embolic amb els noms dels carrers, però ja es resoldrà amb l’ajuda de Google Maps. Paral·lelament, la tècnica dona als voluntaris una llista on figuren unes línies de color groc i unes altres en blanc. Les grogues són totes aquelles persones que s’han d’identificar i les blanques les que no. Normalment hi ha poques grogues, però avui n’hi ha bastantes. Han rebut diverses trucades de la ciutadania avisant de nous possibles casos, a banda, Osuna explica que “entre ells i elles es crea una xarxa de companyerisme i ens avisen si veuen alguna persona nova o si necessiten alguna cosa”.
Són les vuit i tot està llest per començar. L’equip de voluntaris sap tractar amb total naturalitat la situació i fins i tot, demanen quina música posar per trencar el gel. Les primeres parades s’efectuen prop del Club Natació Sabadell, en una casa en ruïnes i sota el pont de la Facultat de la UAB. Els voluntaris saben de segur que allà hi haurà gent esperant-los, ja els coneixen. L’equip prepara una bossa amb un plat de pasta, una ampolla d’aigua, una taronja, uns dolços i uns coberts. A més, els hi ofereixen un caldo calent i intercanvien una petita conversa per saber com es troben i si els hi fa falta alguna cosa. La resposta sistemàtica de gairebé tots i totes és: “estem bé, moltes gràcies per venir”, sempre amb un somriure a la cara, tot i el fred i la humitat del vespre.
A mesura que la UES recorre la ciutat, la voluntària s’encarrega d’anar esborrant de la llista totes aquelles persones que ja s’han visitat i a més, apunta tot el que es van trobant. Trobar a les persones no identificades és complicat, de fet, no surt gaire bé perquè en moltes ocasions hi ha matalassos o cartons preparats en llocs molt foscos com entrades de pàrquing, però cap persona. La ruta continua i de cop, la voluntària diu sobresaltada: “allà hi ha algú dormint al banc d’aquell parc”. Dos voluntaris l’atenen i diuen: “És un home estranger que no tenim identificat, li hem pres les dades i ens ha dit que demà és el seu aniversari”.
Les deu de la nit arriben ràpidament, queden poques persones per visitar i el toc de queda comença. Poca gent es veu pels carrers a aquestes hores, però n’hi ha que hi viuen. La furgoneta de Creu Roja Sabadell s’atura prop de l’Hospital Taulí, hi ha una noia jove que dorm a una habitació de la Fonda Huix. Mig adormida la noia agraeix la visita dels voluntaris i els hi explica com està. No molt lluny, un home dorm a una oficina de La Caixa. Té uns 50 anys i comenta que la setmana que ve potser ja tindrà una habitació on dormir.
La UES ja ha acabat totes les visites i identificacions que tenia per fer. És inevitable pensar en les persones que s’han atès i preguntar per les seves vides. Així com inevitable és deixar de pensar en el somriure amb el qual han rebut a l’equip de voluntaris, les paraules d’agraïment que els hi han dedicat i les inexistents queixes. La furgoneta de Creu Roja Sabadell torna a la seu després d’una nit de servei, preparada per tornar a sortir dimarts vinent.
