Davant la previsió per la forta baixada de les temperatures, la Creu Roja ha activat el protocol de l’Operació Fred, que servirà per atendre a les persones sense sostre i oferir-los allotjament on passar la nit, servei de dutxes, roba neta i menjar.
Passen de les vuit del vespre i tres voluntaris de la Creu Roja pugen a la furgoneta per anar a buscar alguns dels sense sostre de la ciutat. Per la Marina és la segona vegada que surt amb la Unitat Mòbil d’Emergència Social (UMES), però coneix als sense sostre del servei de dutxes. “Estudio educació social i, per tant, és el meu àmbit”, explica. “És la tercera actuació que fem ni que el servei estigui implantat des de fa cinc o sis anys”, assegura el president de l’entitat, Josep Masip. “Amb aquesta operació, els sense sostre poden passar la tarda al local de Càritas, on els donen berenar, i després van cap a la Creu Roja a sopar i dormir”, explica el regidor d’Acció Social, Gabriel Fernández, que coordina “la primera gran operació com a regidor”.
A resguard a les sales d’espera
La temperatura és d’un grau, però la sensació fa que estiguem sota zero i amb perspectives de baixar. El registre que tenen indica que l’Adriano, un home de l’est d’Europa, ha d’estar al voltant del Taulí. L’Adriano és un dels sense sostre que tenen “controlats”, segons defineix Masip: el grup sobre el qual fan un seguiment, ja que porta uns sis mesos vivint al carrer.
Tal i com expliquen els voluntaris, l’Adriano intenta entrar a les sales d’espera però l’acaben fent fora, per això el troben assegut en un banc al costat de la porta d’urgències. Una voluntària hi parla i, al cap d’un moment, puja a la furgoneta per anar cap al local. Mentre ell espera assegut, els voluntaris van a buscar una altra senyora que “han dit que pot estar aquí”, però no la troben.
20 anys en una barraca autoconstruïda
La següent parada ens porta a buscar a un vell conegut de l’organització, el Guillermo. És de Jaén però fa gairebé 40 anys que va venir a Barcelona. Fa 20 anys va quedar-se sense feina, i des d’aleshores viu en una barraca que s’ha fet ell mateix amb diversos materials i s’alimenta del que cultiva al seu hort.
“Si no hi és li deixarem les mantes i el menjar”, comenten els voluntaris, que per experiències antigues saben que moltes vegades marxa de la barraca. Però hi ha sort, el Guillermo és a la barraca i accedeix ràpidament a passar la nit a la Creu Roja. L’ajuden a sortir i cap a la furgoneta.
Pugem per un camí pedregós, amb arrels que aixequen el terra, i és que la barraca està amagada gairebé al bosc. És fosc i s’ha de vigilar. Ja a la furgoneta, el Guillermo conversa amb les voluntàries sobre el temps, el tutor que té assignat per a un programa d’ajudes i els anys que porta anant a l’entitat. D’aquesta manera, la tornada es fa més curta.
Mantes i entrepans per als que no hi volen anar
El camí per anar a la “casa” de l’Eugenia és molt més perillós. Viu gairebé a la llera del riu, en una zona inundable, i per arribar-hi s’ha de passar per un camí ple de clots. Els voluntaris saben que l’Eugenia no anirà amb ells, per això tenen el menjar i les mantes preparades per donar-li.
Ho han intentat amb el seu fill, però al final no ha volgut passar la nit al local i, com diu Masip, “no som ningú per portar arrossegant a una persona”. De tornada, un home caminant gairebé sense llum fa aturar als voluntaris. Hi parlen, el volen convèncer, però després de cinc minuts li acaben donant el got de caldo i l’entrepà.
La nit encara és llarga. La furgoneta torna a marxar cap al carrer Germans Farguell, mentre alguns sense sostre ja han sopat i surten a fumar un cigarret abans d’anar a dormir. Si l’onada de fred continua, l’operació s’allargarà, però de moment poden passar una primera nit a cobert.
