Més de 100 persones travessen Catalunya en la Marxa per l’Educació.
La professora de secundària de Sabadell Gemma Papell relata l’experiència a iSabadell.
Aquest dissabte ha començat la Marxa per l’Educació de Catalunya. Consisteix en una caminada de diverses etapes enllaçant Ribes de Freser i Barcelona. Hi prenen part un centenar llarg de persones representants de diversos estaments de la comunitat educativa. La professora sabadellenca Gemma Papell ens explica l’experiència.
“Vam sortir dissabte de Ribes de Freser i jo vull fer tota la marxa”, assegura Papell des del telèfon, mentre arriba a Manlleu. Assegura que l’objectiu d’aquesta acció reinvicativa és defensar “l’educació pública i de qualitat des de l’escola bressol fins la universitat”. També defensen els drets laborals del professorat.
En el seu cas personal, Gemma Papell, de 31 anys, és professora de Secundària i dóna Biologia i Ciències Naturals. Des del 30 de juny està a l’atur, a l’espera del sorteig que es farà en uns dies sobre els nomenaments. Enllaça substitucions. Ha treballat a diversos instituts de l’Hospitalet, Badalona o el curs anterior a l’IES Torre de Palau de Terrassa.
Estem molt preocupats per l’aplicació de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) i la LOMCE (més coneguda com la llei Wert) però també perquè a l’octubre es començarà a aplicar un decret de plantilla que permet a les direccions dels centres escollir el professorat”, diu.
Segons Papell, amb aquest decret “s’acabarà la igualtat d’oportunitats a l’escola pública” i predominaran “l’endollisme i els favoritisme”. Considera que és una mesura “antidemocràtica”.
La Marxa per l’Educació
Entre 100 i 150 persones han començat aquest dissabte la Marxa per l’Educació de Catalunya. Ho han fet a Ribes de Freser, municipi on estiueja la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau (CiU).
Protesten contra el que consideren precarització de l’educació pública, a la vegada que es mercantilitza i privatitza. Fan diverses etapes d’entre 15 i 25 quilòmetres al dia. La Marxa acaba el dia 31 després de passar per Ripoll, Torelló, Vic, Aiguafreda, Granollers, Cerdanyola o Badalona. Unes 400 entitats s’han sumat al manifest.
