En el marc de les activitats del Dia Internacional de la Dona, una quinzena de persones s’han apropat aquest dimarts a l’Oficina Jove per assistir a la taula rodona Dones en estudis i professions masculinitzades. Una xerrada per reflexionar sobre el món laboral i tots els estereotips que l’envolten.
Les ponents han estat quatre dones sabadellenques que trenquen amb els prejudicis de les seves professions. Com ha estat la seva experiència?
Carla Boada, DJ Nàtura
Fa uns anys que Boada, graduada en Antropologia, va decidir donar un tomb a la seva vida i dedicar-se a ser discjòquei, una professió que la va captivar des del primer moment. “He trobat allò que realment volia fer a la vida”, explica. Tot i que cada vegada és més habitual veure a dones punxant a les festes, la sabadellenca defensa que queda molt camí per recórrer en el sector. “Quan la gent s’imagina sortint de festa el més segur és que s’imagini que a la sala hi ha un home de DJ. Crec que estem trencant poc a poc amb aquesta visió, però encara hi ha molt treball per fer”, exposa.
En aquest sentit, l’artista ha recordat alguns micromasclismes que es donen en el dia a dia dels concerts. “A vegades crec que tenim una pressió extra a l’escenari, sento que ho he de fer tot perfecte perquè ningú pensi que estic allà només per ser dona”, lamenta. Un consell per a les més joves? No fer cas als comentaris negatius i llançar-se a provar allò que realment les motiva. “Ningú ens havia dit que podíem ser DJs, però la realitat és que podem tenir un treball que no sigui de dilluns a divendres”.
Lola Lapaz, cineasta, docent i escriptora
“Sempre m’havia agradat molt escriure i crec que és molt important estudiar allò que t’agradi”, insisteix Lapaz al públic assistent. La seva carrera professional abasta des de la docència a la universitat fins a la publicació de diferents obres literàries, pel·lícules i documentals.
Actualment, explica que està treballant en diferents projectes que tenen com a objectiu recuperar el llegat d’artistes que han quedat oblidades pel masclisme de la seva època. “Quan estudiava filologia em trobava que no estudiàvem gairebé escriptores”, diu Lapaz, que reivindica el talent creatiu d’artistes com la madrilenya Gloria Fuertes. El mateix passa amb altres àrees com el cinema: “existeixen les associacions de dones en aquest gremi per visibilitzar que tenim referents”, reivindica.
Lola Ache, enginyera industrial
Ache és enginyera industrial i actualment es dedica al camp de les energies renovables. “L’enginyeria m’ha obert moltes portes a nivell laboral i també a nivell d’estudi”, explica. Malgrat que cada vegada hi ha més dones que estudien graus relacionats amb la ciència i la tecnologia, la realitat és que la desproporció continua sent notable: només un 20 per cent de l’alumnat són dones. Aquest encasellament social, detalla, es veu reflectit sovint en el món laboral.
“M’he trobat amb homes que no em feien cas tot i ser projectes que estava dirigint jo mateixa. Hem de començar a associar el fet que les dones tenim autoritat i som expertes en els nostres camps. Per més que sigui dona i jove tinc unes responsabilitats i uns coneixements que no s’han de posar en dubte”.
En aquest sentit, sosté que “el fet que no hi hagi dones en certs sectors genera problemes reals”. Especialment en un sector com el de l’enginyeria, on les decisions acaben afectant la nostra construcció del món. “No tenir el punt de vista de la meitat de la població en aquest tipus de decisions no és un tema trivial”.
Cèlia Valldeperas, Selya, tatuadora
La trajectòria de Selya (nom artístic) també va fer un gir de 180 graus recentment. La sabadellenca va començar formant-se en la branca veterinària, però va acabar fent una aposta ferma per la tinta, una de les seves grans passions. “Fa uns dos anys que vaig decidir fer un canvi en la meva vida. Ser tatuadora era un somni molt llunyà del qual havia desistit una mica”, comenta.
Si fem una mirada al passat, els estudis de tatuatges estaven copsats per homes. Amb el pas dels anys, el nombre de dones tatuadores també va en augment, tot i que continua havent-hi diferències en la demanda, tal i com denuncia Selya: “M’he trobat amb prejudicis sobretot per l’estil dels tatuatges. Pel fet de ser dona sembla que hagis dedicar-te només a fer tatuatges florals o fins… I no és així. Crec que molts encara qüestionen que puguis fer un tatuatge més vasto“.
Foto de portada: les quatre ponents de la taula rodona, moments abans de l’inici de l’acte. Autor: Jordi M.
