En època de pandèmia, les habitacions dels joves es converteixen en aules multidisciplinàries; els llibres de text, en ordinadors; els apunts, en documents Word o Drive; i les classes, en una nova realitat. Els docents també han hagut d’adaptar-se a la situació actual i posar-se un “Kit Covid” a la motxilla. A l’Institut Sabadell, però, hi ha una bombolla que juga amb avantatge i, a diferència de la resta, han pogut seguir el curs amb normalitat i sense problemes tècnics ni de connectivitat.
Els alumnes i professors del cicle formatiu “Sistemes microinformàtics i xarxes” tenen l’equipament necessari per treballar des de casa i el centre també està dotat d’una gran infraestructura i connexió de xarxa per garantir un bon funcionament del sistema. Per això, el calendari se segueix al peu de la lletra, les sessions duren el mateix temps que abans i les 317 hores de pràctiques externes són presencials. El que és difícil de combatre, però, és la capacitat de concentració dels alumnes quan no són a l’institut i, per amenitzar al màxim possible les classes virtuals, tots han de posar de la seva part. De moment, els estudiants de Formació Professional (FP) intercalen un dia presencial i un dia telemàtic, igual que els de Batxillerat, però els docents sempre són a l’institut.
“La primera vegada que vaig fer de professora en una aula totalment buida, em vaig sentir molt estranya. A vegades estàs parlant i et preguntes si hi ha algú a l’altra banda del silenci. Els docents necessitem tenir contacte visual i retroacció amb els alumnes, i les mascaretes o les pantalles impedeixen aquest feedback“, explica una professora de l’IES Sabadell, Isabel de Andrés.
La professora passa llista i pregunta si han fet els deures, però els pupitres estan buits i les cadires dalt de les taules. No hi ha ningú a l’aula. Per l’altaveu i la pantalla de l’ordinador s’escolten les respostes dels alumnes, però la Isabel de Andrés no els veu la cara. De fet, el professorat no coneix els alumnes de primer curs i alguns alumnes han demanat que els docents es projectin sencers, no només la seva cara, perquè això els ajudaria a sentir la seva presència i acompanyament. A diferència d’altres centres, l’Institut Sabadell imparteix les classes telemàtiques per Twitch, una plataforma que els estudiants d’informàtica ja coneixien abans de la Covid-19. Tot i tenir un avantatge competitiu a nivell tècnic, els joves reconeixen que estudiar a casa és més pesat que anar a l’institut:
“Les classes online fan costa amunt. Sí que és cert que t’estalvies temps i et permet conciliar la vida personal amb l’acadèmica, però seguir les explicacions a cegues, sense veure la demostració, dificulta la comprensió dels continguts. Per explicar els problemes que he tingut a l’hora de fer els exercicis, també em resulta més difícil explicar-me a través d’una pantalla” trasllada un alumne del cicle d’informàtica, Oriol Mercadal.
En les sessions presencials, els alumnes han de portar el seu teclat i ratolí per evitar contagis, igual que els professors. Els docents també han d’oferir gel hidroalcohòlic per a tots els joves i només poden utilitzar el seu esborrador. La directora de l’IES Sabadell, Mercè Jover, explica que el centre té la voluntat d’oferir totes les facilitats possibles perquè els alumnes es puguin adaptar a la digitalització de l’educació. L’institut ha ofert una targeta de dades a les 37 famílies que tenien problemes de connectivitat a casa i també disposa de mascaretes transparents per a les persones amb dificultats auditives. Aquesta setmana justament estan repartint als alumnes els ordinadors promesos pel departament d’Educació, que en teoria havien d’arribar el 12 de març.
La professora Isabel de Andrés també reconeix que el model híbrid li genera més feina de l’habitual. Per afavorir a la majoria d’alumnes, De Andrés adapta les classes, presencials i telemàtiques, als suggeriments dels estudiants perquè així les puguin aprofitar al màxim. La diversitat d’opinions, però, genera un Tetris difícil de resoldre, igual que les sessions presencials amb alumnes connectats des de casa perquè estan confinats.
“És com estar a dos llocs diferents: vaig explicant la lliçó mentre passejo per l’aula, però com que des de casa no em veuen, a vegades interrompen la classe de sobte. Coordinar els alumnes que hi ha a classe amb els que estan connectats és força caòtic per una mateixa professora” reconeix de Andrés.
L’aïllament social és una de les preocupacions en els centres educatius, sobretot en època de pandèmia. La meitat de classes són per Internet i, per tant, els joves només poden interactuar a través de la pantalla. En conseqüència, el contacte visual, la fluïdesa comunicativa, la qualitat sonora i la capacitat d’atenció es redueixen considerablement, tant per als docents com per als alumnes. Però quan les classes són presencials, la situació no és gaire millor: ningú es pot treure la mascareta en tota la jornada lectiva i a l’hora d’esbarjo hi ha una forta segregació. Cada grup d’amics se situa en un indret concret del pati i no es barregen entre si. Per això, l’Institut Sabadell, com altres centres educatius, impulsen jornades de reflexió sobre la salut mental i l’estat d’ànim per evitar que els joves decaiguin i perdin la il·lusió per seguir formant-se.
Foto portada: una aula en plena classe virtual a l’IES Sabadell. Autor: David B.
