L’auditori del Centre Cívic de Cal Balsach ha acollit aquest dimecres la setena edició de la jornada ‘Ciència per Nadal’. L’acte, presentat per Elisabet Carnicé, ha comptat amb l‘experta en radioactivitat i professora de química de la UB, Anna Rigol, que ha impartit una docència als alumnes de diversos instituts de Sabadell.
Fa set anys que diversos centres escolars de la ciutat treballen per aquestes dates sobre un tema científic. Enguany, el cicle s’ha dedicat a la contaminació radioactiva. Així doncs, l’Escola Ramar-2, l’Institut Pau Vila, l’Institut Junqueras i l’Institut Miquel Crusafont, han clos els mesos que han dedicat a treballar sobre el tema central amb una jornada plegats a Cal Balsach.
L’acte ha estat organitzat, de nou, per la Fundació Bosch i Cardellach, que també ha estat present a la sala. Primerament, la presentadora Elisabet Carnicé ha fet cinc cèntims sobre què pretén aconseguir el projecte.
“El projecte té la finalitat de familiaritzar als alumnes de Sabadell i fer una transferència de coneixement. Volem contribuir a aclarir què separa el coneixement científic d’altres propostes. ‘Ciència per Nadal’ es pondera amb una perillositat anual, que es tria per la seva actualitat i rellevància. Es tracta des del vessant docent, amb els alumnes, i des del social, amb una ponent, en aquest cas l’Anna Rigol”.
Tot seguit, ha començat la ponència de Rigol, que ha parlat sobre l’origen, la perillositat o aspectes més concrets com l’afectació de la radiació a les tiroides. D’altra banda, també ha reivindicat el paper de les dones científiques, com Marie Curie, que va ser la pionera a emprar la radioactivitat. Davant l’escolta atenta dels alumnes, ha detallat l’accident de Chernobyl, amb el que va començar la seva tesi doctoral. També ha fet menció del de Fukushima, comentant que un va ser provocat per l’explosió del reactor i l’altre, el 2011, a causa d’un terratrèmol que va afectar el sistema de refrigeració.
Els alumnes, protagonistes
Els alumnes han tingut l’oportunitat de pujar a l’escenari i preguntar directament a la professora, qui prèviament s’havia llegit els treballs. Una de les reivindicacions que ha fet és la temeritat a l’hora de parlar de contaminació, ja que “no podem parlar d’un lloc contaminat, si no hi ha un risc associat a les persones”.
En ser preguntada per les mesures de seguretat davant la radioactivitat, Rigol ha comentat que està totalment controlada a Catalunya, i en constant vigilància. Abans del 1999 no hi havia cap regulació estatal, i moltes empreses tenien abocadors radioactius perquè no rebien cap sanció. Pel que fa a la relació amb el sòl, ha respost que la radioactivitat del terreny la reben els animals i per conseqüència, els aliments que consumim.
Seguidament, els alumnes han posat en debat si l’energia nuclear és positiva o negativa. La ponent no s’ha volgut mullar.
“L’energia nuclear no genera CO2, els accidents que provoca són puntuals i hi ha un control molt estricte. D’altra banda, els residus duren molts anys i les vides de les centrals són limitades. Per exemple, la central de Vandellòs 1 està parada, esperant que s’aturi la radioactivitat”, ha afirmat Rigol.
Finalment, s’ha fet entrega d’unes samarretes al millor projecte. Els guanyadors han estat el grup que ha treballat el potassi-40 als aliments. En Mohamed, integrant del grup, ha valorat el premi.
“No ens esperàvem guanyar. Nosaltres treballàvem l’isòtop K-40. Vam començar amb una hipòtesi a partir de les dades que ens van enviar. Hem fet l’anàlisi i ens hem adonat que la diferència entre la radioactivitat de la central d’Ascó era molt significativa davant les altres”, ha explicat Mohamed.
A la tarda, Anna Rigol ha tornat a impartir la docència a aquelles persones que s’han acostat a l’auditori.
Foto de portada: l’auditori, aquest dimecres. Autor: M.G.