Els actes del Dia Mundial del Comerç Just s’estrena aquest any amb la taula rodona ‘És possible un consum conscient i sostenible?’ al Casal Pere Quart. María Fernández de La Coordi de Comerç Just i Finances Ètiques ha moderat l’activitat en la qual el president de la Worl Fair Trade Organization (WFTO) i membre d’Oxfam Intermon, Juanjo Martínez; el coordinador d’Oikocredit Catalunya, David Díaz; i la coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de Catalunya Central, Alba Rojas, han desenvolupat la qüestió que ocupava la taula. L’acte inaugura el programa d’activitats de l’Ajuntament (amb una durada del 2 a l’11 de maig) que culmina el 6 de maig amb la Festa del Comerç Just i les Finances Ètiques a la Plaça Doctor Robert.
El comerç just comença per les oportunitats que les empreses dipositen sobre els productors desfavorits, la transparència i el comerç en unes condicions que lluitin contra el canvi climàtic i afavoreixin a les economies menys especulatives.
“Apostem per les cooperatives que tenen menor capacitat que els traders, però ho fem sota la nostra convicció que podem fer arribar més diners als productors perquè no es queden en intermediaris. (…) Evitar eslavons de la cadena que no afegeixin valor en realitat suposa augmentar el cost del producte” ha assegurat Martínez.
El preu de mercat a priori aparenta ser inferior, perquè no es tenen en compte “les factures que no paguem”, segons el president del WFTO, com per exemple l’aument exponencial de l’emissió de CO₂ resultant del transport de mercaderies més abaratides o la reducció retributiva que pateixen els productors.
Seguidament, Rojas ha parlat de l’economia de valors. Un concepte que barreja les implicacions ètiques i el comerç. Els pilars del concepte descansen sota l’equitat, el treball, la sostenibilitat ambiental, la cooperació, el compromís amb l’entorn i la reducció de l’afany de lucre. Totes aquestes característiques tenen un impacte en la salut holística. Tant quan parlem de salut física com l’econòmica o la mental. Per a ser conscient d’aquesta concepció “és necessari connectar el sud global amb el nord”, la part productiva i la comercial.
“Una de les coses que permet el comerç just és connectar-nos (com a nord comercial) amb aquest sud productor, social, generador de propostes i resilient del canvi constant”, ha garantit Rojas.
El comerç ètic lluita per uns preus dignes competents amb el benestar de totes les parts del cicle del producte. A simple vista el preu és més car, però amb el temps, diu Rojas, “el low cost, porta a la low life, quan volem les coses les cada cop més barates, també ens precaritzem les condicions de vida”.
Per acabar, ha intervingut Díaz amb una explicació sobre el consum conscient i les finances ètiques. Afirmacions com “26 persones posseeixen la mateixa riquesa que els 3.800 milions de persones més pobres del món” han estat un motiu de reflexió sobre la desigualtat pel públic. Durant la ponència ha destacat la importància de gestionar els diners amb la banca ètica. D’aquesta manera l’usuari evita col·laborar amb l’especulació dels productes alimentaris que després el perjudiquen, les inversions bancàries en la indústria armamentística o en combustibles fòssils que provoquen.
Foto de portada: un moment de la taula rodona al Casal Pere Quart. Autor: Samuel Alburquerque.
