Encara que a vegades no és molt aparent, a la nostra ciutat també existeix un nombrós col·lectiu de persones que viuen al carrer o en indrets absolutament precaris. Son els nostres veïns “sense llar”. És una de les manifestacions més evidents de la pobresa i la marginació dins la nostra societat desigual i injusta.
Qui som?
Càritas de Sabadell, integrada a Càritas Diocesana del Bisbat de Terrassa, té per objectiu acollir i donar suport a les persones sense recursos, atendre situacions urgents i mirar de donar sortides que permetin la seva integració normal en la nostra societat.
Qui son els “sense llar” ?
El col·lectiu de persones que es troben en aquesta situació és molt divers i amb orígens també molt diferents. Podríem dibuixar un perfil d’un home de 40 i 50 anys, sense cap recurs econòmic, cap suport familiar i en ocasions immers en l’alcoholisme o drogoaddicció. Aquest seria un perfil, però també hi ha gent jove i una minoria de dones, entre d’altres. Tots ells tenen en comú que han sofert un greu procés de degradació econòmica i social, el que fa que necessitin suport d’Entitats i Administració Pública per millorar la seva situació i arribar a tenir una vida digna. Diàriament n’acolli’m entre 30 i 40 persones, arribant a un total anual de 130 usuaris que passen pel servei.
Què fem a Càritas en aquest camp ?
A Càritas de Sabadell, en col·laboració amb la Creu Roja, acollim diàriament aquestes persones. Cada matí laborable obrim les nostres instal·lacions al carrer Duran i Sors perquè ells i elles trobin un espai de repòs i recuperació. Els oferim dutxa i serveis higiènics ens general, roba neta i esmorzar calent. Però, sobretot, intentem guanyar-nos la seva confiança i dialogar amb ells i veure de quina manera podem ajudar-los a sortir del forat on es troben: per millorar la seva salut, orientant-los dins la xarxa dels serveis socials que la nostra societat té disponibles, oferint-los algun dels nostres programes de reinserció que puguin ser adequats per a ells, i fins i tot, en algun cas, la possibilitat de tenir una plaça en un dels nostres pisos compartits. I quan és possible, recuperar aquella autoestima perduda, que els impedeix de trobar el seu propi camí de reinserció.
I com ho fem ?
Tenim el servei ubicat en unes instal·lacions amplies i lluminoses, atès per un equip de voluntaris i voluntàries i per dos tècnics socials, que diàriament obren les portes a aquells que lliurement acudeixen a nosaltres. Els recursos econòmics i materials provenen majoritàriament, de les donacions de persones anònimes o comerços i empreses que ens porten menjar i roba, o bé fan els seus donatius econòmics. També des d’institucions com l’Ajuntament o la Generalitat que ens ajuden amb les seves aportacions econòmiques.
Un projecte ciutadà
L’Ajuntament és molt actiu en donar resposta a aquest problema i, junt amb Entitats de la ciutat, que directament o indirecta, incideixen en aquest col·lectiu, formem la recentment creada Taula de Sensellarisme, on estem tots compromesos a fer coordinadament el que estigui a les nostres mans per tal de que aquesta situació de marginació social es pugui portar a unes magnituds mínimes.
El Dia Internacional de la Pobresa, el 19 de novembre, serà un bon moment per tal de que tots plegats puguem reflexionar sobre aquest problema que sorgeix a la nostra societat i que mai som capaços de resoldre del tot. Aquest dia amb la nostra Càritas Diocesana sortirem al carrer per visibilitzar la tasca que voluntaris i professionals fem possible.
Foto portada. menjador de Càritas Sabadell. Autor: David B.
