SBD Cercle d’Entitats és una associació que organitza conferències multidisciplinàries per abordar els diferents reptes de ciutat que marquen l’actualitat des del 2019. Aquest dimarts ha presentat les conclusions d’enguany i, a trets generals, la diagnosi presenta certes mancances transversals. En total han estat cinc debats entre els mesos d’abril i juliol, on s’han obert carpetes tan àmplies com l’habitatge, l’urbanisme, la diversitat social i l’atenció primària. En principi això ha de servir per elaborar propostes d’acció i orientar les polítiques públiques del consistori.
L’accés a l’habitatge i l’atenció primària són dos dels reptes majúsculs que té entre mans la ciutat de Sabadell. Així ho creu SBD Cercle d’Entitats després d’analitzar els cinc ‘Debats de Ciutat‘ que ha organitzat aquest any amb experts en la matèria i majoritàriament externs a Sabadell. Aquest dimarts han presentat les conclusions de les jornades a la Fundació Bosch i Cardellach i la intenció d’exposar públicament aquestes reflexions no és altra que la d’influir en l’elaboració de les polítiques públiques i acords socials a escala municipal:
“Som molts els sabadellencs a qui els preocupa viure millor: això vol dir més ocupació i més recursos. Per això vam començar el cicle de debats ara fa quatre anys: per aconseguir fer una vida millor”, ha recordat la moderadora i secretària general del Gremi de Fabricants, Núria Aymerich.
Per la seva banda, l’encarregada de conduir aquestes sessions, Marta López, ha presentat les principals conclusions en matèria d’habitatge, sanitat, diversitat social i urbanisme.
1. “Crisi profunda en l’accés a l’habitatge”
Gairebé la meitat dels sabadellencs, el 48 per cent de les famílies, concretament, no pot pagar un lloguer a preu de mercat lliure (entorn els 800 euros/mes). L’agreujant d’aquest fet és que, en els darrers 30 anys, el preu de l’habitatge a Sabadell s’ha multiplicat per 100 mentre que, per contra, els sous ho han fet per deu. En conseqüència, la demanda està molt per sobre de l’oferta i actualment caldrien 650 habitatges més cada any. Aquestes són les principals dades que ha destacat Marta López després d’analitzar la situació i comparar-la amb la de resta de municipis catalans.
És per això que SBD Cercle d’Entitats lamenta que “estem lluny de solucionar aquest problema”. Des de l’entitat tenen clar que no n’hi ha prou en tenir una administració amb voluntat de fer una bona gestió urbanística pública, sinó que la col·laboració del sector privat per aportar més capital és essencial.
2. “El pressupost de Salut fa 10 anys que decreix”
La població de Sabadell envelleix a un ritme força accelerat i en els darrers anys hi ha hagut un increment dels afers relacionats amb salut mental, sobretot arran de la pandèmia. Per contra, el pressupost de Salut cada any és més baix i la manca de personal és evident. Resultat: els recursos econòmics i assistencials han baixat de manera significativa, mentre que ha crescut el nombre de persones a atendre. Una combinació que no afavoreix gens a una millora de la qualitat de vida ciutadana; al contrari.
Malgrat les grans inversions al Taulí per ampliar els serveis de l’hospital, encara hi ha molts pacients a qui no se li pot donar una resposta i això està estrictament relacionat amb l’atenció primària, tal com han observat a través dels debats de ciutat. De fet, actualment hi ha una hemorràgia oberta en canal sobre aquest tema (més info: ‘SOS Pediatria anuncia més mobilitzacions per defensar la pediatria al CAP Gràcia‘). El mateix passa en l’àmbit residencial, molt vinculat al sanitari. López ha sintetitzat una de les principals conclusions en aquesta matèria a través d’aquesta frase: “El codi postal és més important que el genètic”, volent fer referència així a les desigualtats que hi ha entre barris i com això afecta la qualitat de vida i benestar dels corresponents ciutadans.
3. “Els majors de 65 anys són els que tenen major risc de pobresa”
L’autonomia de la persona és un dels reptes més crucials a abordar en matèria d’acció social. Segons les dades recollides en la conferència d’aquest dimarts a la Fundació Bosch i Cardellach, els majors de 65 anys, que representen el 20 per cent de la població, són les persones amb més risc de pobresa. Lamentablement, la conclusió que es desprèn aquí és que no hi ha igualtat de drets i deures entre els ciutadans de Sabadell i la vulnerabilitat no només està relacionada amb l’edat, sinó també amb el gènere o la nacionalitat de cadascú.
López ha lamentat que no hi ha igualtat de drets i deures entre els ciutadans de Sabadell i això, diu, està estrictament relacionat amb el gènere, la nacionalitat i la diversitat funcional. Per contra, enguany s’ha aprovat el pla intercultural 2022, fet que hauria de suposar una eina de treball molt important d’ara endavant. Mentre els efectes no es fan visibles, el Cercle d’Entitats proposa un nou model d’atenció social on les entitats agafin de la mà les administracions per plasmar el què passa a peu de carrer dins els despatxos.
4. “Sabadell ha passat de ser una ciutat equilibrada a una ciutat dormitori”
Si hi ha una eina que pot abordar tots els reptes anteriors d’una mateixa tirada és l’urbanisme. SBD Cercle d’Entitats justifica que és una eina clau per transformar la ciutat gràcies a la capacitat d’aquesta disciplina per prioritzar determinats elements, com l’ubicació i comunicació dels serveis o el disseny de l’habitatge i la mobilitat. En aquest sentit, Sabadell ja no és la ciutat equilibrada que un dia va ser, segons els estudis consultats per aquesta entitat (més info: ‘Cercle d’Entitats: Sabadell s’ha convertit en una ciutat dormitori’).
Tornada als orígens
El cicle de ‘Debats de Ciutat’ es va crear fa quatre anys, a les portes de les eleccions del 2019, i, de fet, el mes passat l’entitat va passar comptes amb l’alcaldessa Marta Farrés per veure què s’havia complert al tram final del mandat (més info: ‘Farrés passa comptes del mandat davant el Cercle d’Entitats‘). Per acabar i amb les eleccions del 2023 a la vista, la vicedirectora de la Fundació Bosch i Cardellach, Glòria Dalmau, ha animat als presents així com a la resta de ciutadania a traslladar totes les inquietuds o millores que observen com a veïns. De manera similar al projecte originari, SBD Cercle d’Entitats proposa ampliar la campanya electoral amb més debats de ciutat.
Foto portada: presentació de les conclusions de ‘Debats de Ciutat’, aquest dimarts a la Fundació Bosch i Cardellach. Autora: Lucia Marin.
