• Un centenar de joves assisteixen a una sessió sobre els estereotips a la feina.

• El missatge: dediqueu-vos a la vostra passió i no penseu si és un ofici d’homes o de dones.

Qui treballa conduint un autobús en aquesta foto? De llevadora? Qui és l’auxiliar de pediatria? I qui treballa apagant focs i fent tasques d’emergència. Segurament, en cap dels quatre casos serien els que en principi podrien semblar. En el marc dels actes del Dia Internacional de la Dona, un centenar de persones han intentat respondre a Sabadell la següent pregunta: ‘Els oficis tenen sexe?’.

Quatre casos i quatre històries han trencat alguns estereotips associats a les professions. Malgrat els avenços, encara queda molt camí per recórrer perquè aquests testimonis continuen sent una excepció en un mercat laboral bastant segregat entre professions d’homes i de dones.

Alícia Montoro, bombera: “Estic en contra de la discriminació positiva”

Aquesta bombera del cos de Barcelona tenia clar el que volia ser de gran des de ben petita. Per això, va estudiar INEF i va començar a col·laborar amb els bombers voluntaris i en campanyes forestals. “Allà vaig veure clar quin era el meu futur”. Va aprovar les oposicions al cos de Bombers, que des de fa tres anys tenen una discriminació positiva per a les dones. És a dir, baremen de forma diferent les proves físiques pels homes que per les dones. L’Alícia hi està en contra:

Personalment, crec que tant una discriminació com l’altra no són bones perquè la feina que hem de fer en el dia a dia acaba sent la mateixa”.

Va entrar al cos de Bombers, on actualment només hi ha cinc dones per 600 homes. “Hi havia molta vella glòria amb una mentalitat antiga: es preguntaven que on ens canviaríem, que on descansaríem… de tot”. Però ara per ara assegura que estan integrades i tots treballen “colze a colze”. “Un ofici no té sexe però sí que hi ha serveis més d’homes o més de dones. Malgrat tot, en la meva professió, el que cal és tenir un bon to físic”.

Tomás Félix, auxiliar de Pediatria de l’Hospital General: “cada dia algú et dóna les gràcies”

En el seu rol d’estudiant de l’institut Les Termes, en Tomàs no se’n sortia. No era un bon estudiant. Va entrar en un itinerari formatiu al Vapor Llonch i va començar a treballar com a mainader al propi equipament.

El primer dia els meus companys deien que eren coses de dones però a mi m’agraden els nens. Els que em deien allò ara em donen la raó. Si teniu una il·lusió tireu-la endavant perquè tindreu una recompensa”, ha dit al jove públic.

I és que en Tomàs està encantat amb la seva situació. Treballa a les urgències de l’Hospital General, com a auxiliar de pediatria. “Algunes mares veuen estrany que un home cuidi el seu fill però la majoria no. Al principi també hi havia com una barrera amb els companys però ara ho tenim superat”. Però a ell el que més el satisfà és que cada dia alguna mare, algun pare o algun avi li donen les gràcies per fer bé la seva feina.

Ramon Escuriet, llevadora: “La salut sexual i reproductiva no només és de les dones”

En Ramon va descobrir la seva vocació fent l’objecció de consciència al servei militar a la Creu Roja.

Allà vaig contactar amb el món sanitari. Una nit vam assistir a un part en l’ambulància. Quan vam arribar a l’hospital, va sortir la llevadora, vaig veure la seva feina i que allò era el que volia per a mi. Allò és el que em va fer un canvi”.

A partir d’aquell moment, en Ramon ha corregut molt. Ha estat llevadora durant dotze anys, és vicepresident de l’Associació de Catalana de Llevadores i ara treballa al departament de Salut de la Generalitat. Ha aprofitat per difondre algunes idees importants a un públic jove que s’està encara formant. Per exemple, a que considerin la salut sexual i reproductiva com una qüestió a compartir i no només de les dones.

Assegura que mai s’ha sentit estrany en un món de dones (hi ha 20 homes d’un total de 800 llevadores a Catalunya) malgrat que sí ha sentit la curiositat de les companyes o els pacients al voltant de la seva història. “No he trobat cap impediment perquè quan alguna cosa t’agrada, no n’hi ha. Però has de trobar alguna cosa que t’agradi”, ha animat al públic.

Noelia Uroz, conductor de bus. “Treballem igual, descansem igual i cobrem igual”

La Noelia va començar la seva trajectòria professional al món de la salut. Va estudiar Teràpia Ocupacional i ho compaginava amb la feina d’administrativa. A l’acabar la carrera, va adonar-se que no s’acabava de veure amb bata blanca. Així que va seguir en la seva feina. Nou anys. Fins que es va veure estancada. Llavors un comentari casual del seu pare, mecànic a la cooperativa Transports Urbans de Sabadell, li va anar calant mica en mica. El pare la va animar a treure’s el carnet i conduir un autobús. Al cap d’un temps, s’hi va decidir. I des de fa tres anys és conductora de bus.

Ha estat una de les millors decisions de la meva vida. No he patit cap discriminació. La gent em tracta molt bé i en tres anys només hi ha hagut un comentari negatiu, però no li dones importància. Amb els companys estem perfectes: tots treballem igual, tots descansem igual i tots cobrem igual”.

Com la resta de ponents, la Noelia ha animat els joves, procedents d’algun institut, del Pla de Barris Sud, de la Casa d’Oficis i d’altres programes formatius municipals a apostar pel que els hi agrada, per la seva passió.

El regidor de Drets Civils i Ciutadania, Quim Carné, ha reincidit en aquesta línia. “L’èxit només arriba si un es dedica a allò que somia i intenta fer de la seva passió la seva professió. No us poseu barreres”, ha dit. El propi Carné ha assenyalat que quan va dir a casa que volia ser mestre la seva família li va contestar que era una feina de dones. Malgrat tot, va seguir endavant, i n’està molt orgullòs.