Héctor Sánchez Margalef és investigador del Centre de Relacions Internacionals de Barcelona (CIDOB), és llicenciat en Ciències Polítiques i té un Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament. Aquest dilluns ha participat en la Comissió de la Convivència contra el Racisme, la xenofòbia i l’homofòbia. Aquesta mesa de debat és un instrument de seguiment integrat per representants tècnics de l’Ajuntament, els grups polítics, cossos de seguretat, el Col·legi de l’Advocacia, la Síndica Municipal de Greuges, sindicats i entitats cíviques i socials.
Sánchez Margalef ha participat en la trobada, que ha plantejat la possibilitat que l’extrema dreta entri a l’Ajuntament en les pròximes eleccions municipals de 2023. Sense anar més lluny, en les eleccions del passat 14 de febrer Vox va ser la quarta formació més votada, la segona en alguns districtes (més info: ‘La Sabadell de Vox‘). En aquesta entrevista explica la seva anàlisi sobre el creixement de l’extrema dreta en els darrers anys, quines perspectives de futur pot tenir i com se li pot plantar cara des dels partits democràtics.
Es pot conviure amb l’extrema dreta?
Fa temps que hi convivim. El que s’hauria de fer és intentar limitar el seu impacte.
Quina és la manera més adequada?
Hi ha tres maneres de fer a l’hora de posar-li fre.
La primera és la del cordó sanitari. Això vol dir pactar amb les forces polítiques que siguin necessàries perquè l’extrema dreta no ostenti cap mena de poder institucional. Té la limitació de què si vas ampliant les forces polítiques amb les quals et recolzes, l’espai de l’oposició li deixes a la ultradreta. Una altra opció és tractar-la com una força política més i debatre els seus arguments. Això implica que s’hauran de recuperar certes discussions que ja se suposa que estan assumides per la resta de la societat, com, per exemple, el paper dels impostos. La tercera opció és confiar en la fortalesa de les institucions públiques. Assumir que els partits d’ultradreta estan entre nosaltres i confiar que, si arriben a les institucions, les normes institucionals i internacionals seran suficientment fortes per a posar-los límits.
En la seva opinió, quina d’aquestes tres vessants és la més adient?
El que s’ha de fer és debatre amb ells sempre que es respectin les normes dels debats. Ahir, a la Comissió de la Convivència de l’ajuntament de Sabadell confirmaven que, si Vox estigués a l’Ajuntament, estarien convidats a la Comissió i tindrien el dret de participar-hi. És en aquests moments quan has d’utilitzar els argumentaris i les dades per combatre l’extrema dreta.
En l’àmbit social, la ultradreta pot ser un problema per tenir una convivència pacífica?
Sí, de fet ja ho és. Segurament la culpa sigui seva, però també és veritat que no es pot caure en la provocació i en l’insult. Qualsevol manifestació que acabi en violència, qualsevol insult cap a l’extrema dreta, qualsevol menyspreu cap als seus votants, és una pedra que es tiren a sobre els mateixos partits i la ciutadania que els volen fer front, perquè és quan l’extrema dreta pot dir: ‘veus com els intolerants són els altres?’.
Com es pot entendre l’auge del feixisme els darrers anys?
La ultradreta s’alimenta de la polarització. Com més polaritzada està la societat, més creix l’extrema dreta. Alhora, la polarització beu de dues fonts principals: la falta de benestar material, és a dir, quan et veus privat de coses materials, i del problema de la identitat, que és més difícil de resoldre per part de les institucions. Per tant, com millor estigui coberta aquesta necessitat material, menys marge té l’extrema dreta per créixer. Però a més de la polarització social, hi ha un futur incert al qual l’extrema dreta dóna solucions fàcils a problemes complexos. Sostenen que la culpa de tot és dels immigrants, de la Unió Europea, o d’unes elits internacionals que ho controlen tot des de l’ombra. Ara bé, s’han convertit també en el partit protesta, en el partit de moda que esdevé rebel votar-ho. Per això tenen tanta tirada entre els joves, perquè parlen el seu llenguatge i, a més, utilitzen els seus canals, com Tik Tok o YouTube.
El creixement de l’extrema dreta, a nivell internacional i nacional, s’hauria produït igual sense les xarxes socials?
S’hauria produït diferent, perquè al final l’extrema dreta a Europa ha arribat de diverses formes abans que apareguessin les xarxes socials, pel que es poden desvincular els dos fenòmens. Això no vol dir, però, que no ho hagin facilitat o que no ho hagin accelerat.
Els mitjans de comunicació han tingut un paper important en el creixement de l’extrema dreta?
És difícil. Al final què fas? Mates al missatger? Quan una cosa és notícia el mitjà ho ha de cobrir. Ara, què segurament es poden concebre notícies sobre la ultradreta d’una manera diferent de la que s’ha fet fins ara? Segur. Però descarregar la responsabilitat del creixement de l’extrema dreta en els mitjans de comunicació és excessiu.
L’any 2019 va exposar que pot ser contradictori defensar els valors europeus i que certs partits pactin amb l’extrema dreta, però que, alhora, aquesta contradicció “s’ha assumit amb naturalitat i està vinculada a com es controli a cada país”. Com creu que s’ha tractat l’auge de l’extrema dreta a Espanya?
Amb Vox el més fàcil ha estat posar-lo dins del mateix sac que la resta de partits d’ultradreta europeus, però, i això ho han fet els mitjans perquè entenc que és una manera de simplificar les coses, Vox no necessàriament és euroescèptic. El que sí defensa és un retorn de la sobirania nacional i que es renacionalitzin certes decisions que ara es prenen a escala europea. Aquí Vox ha crescut defensant la unitat d’Espanya i no tant, però també, amb el tema dels immigrants i els menas [menors estrangers no acompanyats], però no ha fet fortuna en contra de la Unió Europea, com sí que han fet partits de la ultradreta radical a Europa.
Com s’explica que a Espanya, en un parell d’anys, Vox sigui la tercera força política a nivell nacional i la quarta a Catalunya?
Els factors per fer-lo sorgir existien des de feia molt temps: desesperació, desigualtat, por a perdre la identitat pròpia… Tot això ja existia aquí a Espanya, però qui havia recollit aquests temes eren uns altres partits. El que ara representa Vox ja ho representaven certs sectors del PP i, per tant, no hi havia espai per créixer electoralment. Però el factor de descontentament social, que va augmentar sobretot després de la crisi econòmica, estava allà. Era qüestió de temps. Quan algú va detectar que hi havia demanda suficient per llençar aquesta oferta, ho va fer.
Actualment, a Catalunya s’està estudiant per parts dels partits independentistes i els comuns la possibilitat d’evitar que Vox aconsegueixi un senador [de designació autonòmica]. Aquest planejament pot servir per donar encara més força al partit extremista?
Sí. Aquesta acció per si sola no aconseguirà res. Si tu fas això has d’estar disposat també a facilitar que el PP governi i que no hagi de dependre de Vox per governar. Però és que, a més, un cordó sanitari només funciona si tots el posen en pràctica, no només quan hi ha certs interessos al darrere.
Fa un any, va esmentar que tenia la sensació que la Covid-19 havia perjudicat el feixisme. Entre d’altres, perquè amb el tancament de fronteres de la Unió Europea el seu discurs contra els immigrants perdia força i quedaven prohibits els actes multitudinaris que solen portar a terme aquests partits. Ara que l’extrema dreta ha entrat al Parlament de Catalunya amb més de 217.000 vots, creu que realment la pandèmia ha perjudicat l’extrema dreta?
En general crec que sí, perquè la seva recepta per tot era tancar fronteres i construir una espècie de fortalesa a l’estat nació. Ja s’ha demostrat que no és útil per aturar la pandèmia. Tot el contrari, la cooperació internacional és el que ens salvarà. Això no vol dir que el que deixa darrere la pandèmia, i encara no sabem l’impacte econòmic que tindrà, derivi en més desigualtat i això acabi alimentat els moviments d’ultradreta.
L’extrema dreta és un fenomen que ha vingut per quedar-se?
És un fenomen que ha arribat tard aquí a Espanya si el comparem amb la resta d’Europa, però els partits d’ultradreta estan aquí per quedar-se. El fenomen està i continuarà estant.
L’extrema dreta pot arribar a aconseguir millors resultats dels que ha obtingut fins ara?
Dependrà dels esdeveniments. Si, per exemple, torna a haver-hi una mal anomenada ‘crisi de refugiats’ i tots els immigrants creuen per l’estret de Gibraltar, potser això li dóna una excusa a la ultradreta per reforçar el seu discurs. O, si Brussel·les ens imposa un nou paquet de retallades, i Vox decideix canviar d’enemic i anar contra la Unió Europea, poden créixer electoralment.
Vostè va sostenir que, per frenar el feixisme, cal una resposta per part de l’esquerra i la dreta. Creu que al nostre país és possible un pacte entre ambdues parts?
Possible sí, però falta voluntat política per implementar-lo. L’únic que s’ha de fer és imaginar-ho i portar-ho a terme.
Foto portada: Héctor Sánchez, investigador del Centre de Relacions Internacionals de Barcelona (CIDOB). Autor: Héctor Sánchez.
