Mara Jiménez és una sabadellenca de 25 anys que s’ha convertit en un referent per a moltes persones a través de les xarxes socials. Enguany ha estrenat el seu primer musical, Detrás del Espejo, i el compte d’Instagram que va crear per combatre la gordofòbia ha tocat sostre: 119.000 seguidors, i continua sumant. La seva militància, però, no acaba aquí: tot just ara comença un nou projecte que consisteix en oferir xerrades sobre salut mental a les escoles i instituts.
En aquesta entrevista, Mara Jiménez explica com va deixar enrere l’anorèxia i la bulímia i va tirar endavant un canal d’empoderament personal que acull a més de 119.000 persones. Paral·lelament, a TikTok també ha viralitzat vídeos on fa mofa de les crítiques que reben les persones grasses. Com a cantant, Jiménez també ha utilitzat la lletra de les seves cançons per llançar un missatge valent a tot el públic.
Qui escolta les reflexions que publiques a Croquetamente difícilment diria que, en el seu dia, Mara Jiménez estava acomplexada amb el seu cos. Com ha sigut aquest canvi tan radical?
Bé, el canvi no ha estat una cosa immediata, sinó molt i molt progressiva. Han sigut més de 10 anys odiant el meu cos, amb depressió diagnosticada i pensaments suïcides. Com bé dius, coses que no es poden veure a simple vista o deduir veient-me avui, però que sense cap mena de dubte han marcat el meu camí i m’han fet la persona que sóc avui. El canvi va ser una decisió gairebé desesperada, sentia que ja no podia suportar més la culpa, el rebuig al meu cos, l’angoixa, l’obsessió amb el menjar… De mica en mica, amb molta paciència i estima, he aconseguit mirar-me amb compassió i molta, molta gratitud. El meu cos m’ha portat fins aquí malgrat tot el dolor que li he fet passar. Per això avui escolto i abraço els dies dolents, però amb el pensament ferm perquè res em torni a portar on he passat tants anys.
Per tant, els IGTV, els directes i les entrevistes amb experts en salut mental, autoestima i alimentació que organitzes a Instagram tenen un doble destinatari: tu i els teus seguidors?
Croquetamente no només és un diàleg intern i reafirmació d’un nou paradigma, sinó que també és la veu que m’agradaria haver escoltat en el seu moment. Quan vaig crear el perfil a Instagram i, alhora, vaig començar a composar Detrás de espejo, ho vaig fer amb la intenció d’iniciar un projecte de divulgació sobre un tema de que no se’n parla prou obertament i considero que és molt important. A mi m’hagués ajudat molt tenir una persona que m’inculqués aquests missatges quan els necessitava perquè com més aviat es forma l’autoestima d’una persona, després menys vulnerable és.
En vista del feedback que estàs rebent, creus que has aconseguit el teu objectiu?
Després d’estrenar el meu primer senzill musical, el perfil d’Instagram va començar a créixer i a hores d’ara interactuo moltíssim amb la comunitat que em segueix. La veritat és que no m’imaginava que tindria aquest impacte, tot i que sí que sabia que era un missatge molt necessari i molt potent. Hi ha moltes persones, d’arreu, que pateixen situacions d’exclusió pel simple fet d’estar grasses. Tot el que explico a les xarxes són situacions reals; una realitat que no es pot seguir negant. Sí que és cert que hi ha més incissió en les noies pels cànons estètics, però alguns nois també pateixen aquest tipus de violència.
Des ben petita que et mous per damunt els escenaris. Creus que en el món artístic hi ha més pressió per la imatge?Absolutament, no només com a cantant, sinó també com a actriu. De fet, aquest és un dels temes que aviat plantejaré a ‘Croquetamente’. El món de l’art és molt selectiu amb l’estètica i això no només dificulta la teva feina sinó que també afecta a la relació que hi tens. Una persona grassa sempre farà el paper de “la gorda” o de “l’amiga de la guapa” i això pot fer que l’actror o l’actriu no se senti tan a gust. Si sempre et toquen papers d’aquest tipus, acabes perdent la motivació per actuar. En certa manera, però, a la realitat passa més o menys el mateix.
Com artista, t’hem vist a Netflix, al programa ¡A cantar!, i a diferents videoclips i curtmetratges. Aquest gener també t’has estrenat com a compositora amb Detrás del espejo, una cançó que parla de l’importància d’acceptar-se a un mateix. En què més estàs treballant actualment?
Doncs, com actriu, estic oberta a qualsevol proposta i càsting que es pugui presentar. Com a cantant, he volgut fer un pas més i estic preparant el meu primer disc. I com a “influencer” fa un parell de mesos que he començat un nou projecte que m’agradaria explotar una mica més: fer conferències a les escoles i als instituts sobre la salut mental dels joves, els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), l’autoestima i la resta de temes que tracto a ‘Croquetamente’. Aquest és el meu projecte principal ara mateix.
I aleshores què se’n farà de Croquetamente? Mantindràs el perfil o optaràs per aquesta nova fórmula?
No ho deixaré perquè considero que seria injust per tots aquells usuaris que segueixen els continguts de Croquetamente, així com pels nous seguidors que han arribat fa poc. De moment he fet cinc o sis conferències a diferents centres i encara n’he de tancar algunes més en el que queda de curs. Tot i que m’agrada estar a les xarxes socials, on vull estar és a les aules. Ara mateix Croquetamente és la meva feina i estic compromesa amb seguir exercint aquesta funció.
Tot això a Murcia. Fa dos anys que te’n vas anar cap al sud, però per un motiu concret? Tens pensat tornar a Sabadell?
Vaig venir fa gairebé dos anys per viure amb la meva parella, que és d’aquí. Jo tenia moltes ganes d’un canvi d’aires i en aquell moment no tenia cap més lligam que la meva gent. Va ser una decisió difícil al principi, però de les millors que he pres. Aquest temps aquí m’ha permès treballar en mi mateixa, la solitud i el fet d’estar lluny dels meus m’ha ajudat conèixer-me molt més i també a allunyar-me de persones, relacions i situacions que no em feien cap bé. No em plantejo tornar de forma definitiva a Sabadell, primer perquè m’agrada viure aquí i també perquè afortunadament gràcies a la meva feina actual puc viatjar a Barcelona, passar uns dies amb la meva família i amics i moure’m amb tota la llibertat que la Covid-19 em permet.
I és viable viure de les xarxes socials?
No gens. A Instagram no et paguen pels continguts, sinó per les col·laboracions que puguis fer amb les marques. Jo, personalment, sóc molt selectiva i només patrocino productes relacionats amb l’autoestima i la salut mental. A TikTok també et paguen, però és una misèria i no compta.
Foto portada: Mara Jiménez, artista i ‘influencer’ sabadellenca. Autor: cedida.
