La Regadora és un festival impulsat per més de 30 entitats de la ciutat que pretén divulgar un canvi de sistema a través de conferències, tallers i fires. Tal com apunta el seu nom, vol fer créixer idees alternatives de mobilitat, d’habitatge o d’economia, entre altres, que propulsin un nou model de ciutat. Tot i ser un moviment molt divers i descentralitzat hi ha un valor que engloba totes les seves reivindicacions: l’associacionisme. Se celebrarà en tres espais principals (la plaça de La Creu Alta, l’Estruch i la plaça del Doctor Robert) durant tot aquest cap de setmana i en aquest enllaç podeu consultar el programa complet.
Marta Reus, Eudald Griera i Carlos Puig són tres membres de La Regadora que han fet mans i mànigues per organitzar la segona edició d’aquest festival. En aquesta entrevista expliquen a què fan referència amb el lema “Canviem el sistema, no el clima” i defensen perquè cal consolidar el model de ciutat que prediquen.
‘Canviem el sistema, no el clima’. Com?
Marta Reus (M:R): La Regadora té aquest lema perquè el que volem demostrar en clau de ciutat és que estem treballant moltes alternatives. És un festival que té l’origen en l’alternativa, però que no és nou: fa temps que se celebra a França, a Baiona (que és com el País Basc francès), i vol visibilitzar les moltes alternatives que hi ha al sistema. Vol assenyalar que existeixen espais cooperatius, espais d’economia social i solidària i que hi ha moviments que realment enforteixen el teixit social i cultural. També en clau local. Ve a dir que hem de canviar el model per evitar el col·lapse total, al qual ja hi estem arribant.
Eudald Griera (E.G): No hi ha cap dogma, d’això n’hem de ser molt conscients. L’única certesa és que el màxim exponent o accelerador de la situació en que ens trobem és el model. I per això diem ‘Canviem el sistema’. El model capitalista no funciona i, vist que aquest no funciona ni pel clima ni per les necessitats socials, hem de buscar respostes de manera relativament urgent i fer una transició ecosocial que sigui justa.
Entenem que aquest canvi de model econòmic ha de venir de la mà d’un canvi de model social. Per tant, hi ha una part que és feina de la ciutadania (quan consumim, quan treballem, quan ens relacionem amb l’entorn o ens apoderem de decisions bàsiques per la nostra vida), però també hi ha altres responsabilitats i qui té major incidència aquí és l’administració pública i les grans empreses, que són les grans precursores del model.
Dins del full de ruta que proposeu, quins són els principals eixos que han d’apuntalar aquesta transició?
E.G: Parlem sobretot del model d’habitatge, perquè l’urbanisme és un gran depredador de recursos, parlem també d’energies renovables o del decreixement energètic i de la desigualtat i repressió brutal de gènere. Si fins ara hi ha hagut sempre una mirada des del punt de vista de l’home blanc, occidental, ric, aquesta nova mirada ha d’incorporar com a eix central una perspectiva feminista.
M.R: Aquí a Sabadell estan passant coses: la gent s’està enxarxant i estem descentralitzant molta activitat. Teixir aliances amb entitats i veïnes d’altres barris és la força que volem posar a la palestra i La Regadora pot ser un altaveu molt fort per això. Nosaltres volem ser una eina per poder transformar la ciutat; sempre amb la base feminista, que és un altre eix transversal.
E.G: Per tant, a trets generals podríem dir que hi ha un element de mobilitat i urbanisme, un aliment d’alimentació i sobirania alimentària, habitatge (aquesta és clau), la salut pública (que ho engloba tot) i un model empresarial i de gestió que té a veure amb moviments molt més socials, associatius i solidaris.
Aquest divendres comença la segona edició de La Regadora amb una activitat que ja es va celebrar fa uns anys: ‘El Park(ing) Day’. Per què han decidit recuperar-lo?
E.G: És una proposta internacional que aquí Sabadell es reprèn de la mà de La Regadora, del col·lectiu Futbol Caserna, d’algunes AMPA i de la gent que porta anys reivindicant que el pàrquing del Vapor Turull sigui un espai públic d’ús col·lectiu i no d’ús privatiu amb el transport motoritzat privat.
Reivindiquem que les places reservades pels cotxes siguin moltes altres coses, almenys per un dia. Ens ajuntem tot de gent i, de fet, tenim tres bicibús de tres escoles diferents (La Trama, Enric Casassas i Samuntada) que vindran junts fins aquí, on podran fer una sèrie de tallers per infants i joves.
Col·laborem amb la cooperativa Els tres turons, per exemple, la cooperativa Estel, que fa una reinterpretació de pàrquing des dels ulls dels nens, tenim també un torneig de futbol organitzat per Futbol Caserna i altres activitats que van en aquest sentit.
Carlos Puig [C.P]: És una prèvia al festival gran, que serà dissabte, perquè engloba totes les reivindicacions. Hem de partir de la base que als pressupostos participatius del 2018 (crec) va sortir guanyadora una proposta per convertir aquest pàrquing en una zona de parcs infantils. Es tracta de continuar aquesta reivindicació i, ja que els membres de La Regadora hem vist que ho podíem recuperar, ho tirem endavant.
Divendres, el ‘Park(ing) Day’ a Creueta; dissabte, tallers i xerrades a La Creu Alta (principalment) i, diumenge, una fira d’artesania a la plaça Doctor Robert. Enguany s’han sumat més firaires que en l’edició anterior?
M.R: Doncs justament tenim una novetat, o un petit problema més ben dit. Ens hem trobat que havíem de presentar una sèrie de permisos de responsabilitat per poder celebrar la fira amb parades de proximitat, productes ecològics i, per tant, propers a la ciutat de Sabadell, però resulta que al final ens han demanat molts més papers que els que ens haurien demanat en altres llocs, com al Mercat, per exemple, i la majoria de parades han caigut.
De 15 parades, només en tenim tres. Relacionant-ho amb el que et deia abans: estan passant coses, la gent s’està movent, hi ha xarxa, però el que no pot ser és que per qüestions burocràtiques i falta de voluntat política no es doni resposta a aquestes sinergies. No sé si es pot oficialitzar, però el diumenge ha caigut de programa.
E.G: És per una qüestió de justícia amb la resta de parades. Deixant de banda les qüestions de papers, registres i demés, no entenem que després de sis mesos encara estiguem així. Fa molt que treballem en aquesta fira, fa molt que hem demanat instàncies genèriques i fa molt que movem tot el tema administratiu.
És que no entenem per què posen tantes traves si el que volen, diuen, és incentivar el consum de proximitat i els petits productors. Entenem que és un despropòsit: més enllà de si hi ha voluntat política expressa o no, és clar que no hi ha voluntat política per fer-ho. Que no hi hagi facilitats per cuidar la nostra economia local, demostra que tampoc hi ha interès a fer-ho. Podem fer un polígon industrial a lo IKEA, però no podem fer una fira d’artesania perquè els pagesos o firaires puguin muntar la seva paradeta a la plaça.
C.P: A nivell de producció ens molesta molt el tema dels generadors. Intentem ser conseqüents amb el lema que prediquem i agafem lavabos secs en lloc de polycleans o mirem que la barra sigui de producció local per ser conseqüents amb el lema que prediquem; però després, qui ens ha d’ajudar a nivell administratiu, no ho fa. No tenim llum i hem d’anar amb generadors, com l’any passat.
Per finançar tot això heu impulsat una campanya de micromecenatge. De moment, ja heu arribat al mínim fixat (6.420 euros) i us queden 24 hores per intentar arribar a l’òptim (11.610). Sou optimistes amb les 24 hores que us queden?
M.R: Per nosaltres és important que la gent s’ho faci seu. Potser sí que hem vist una diferència respecte a l’any anterior i, en aquest sentit, això s’ha traduït en una major inversió de les persones que ja coneixien el projecte i han volgut apostar-hi, però volem que sigui un projecte comunitari.
E.G: Nosaltres no som inversors de festivals, sinó que és un festival fet per la gent i hi posem moltes hores voluntàries. Sens dubte, sense el Goteo no ho podríem fer. El mínim ens permet cobrir les despeses i l’òptim poder recompensar accions dels col·laboradors. També és cert que hi ha una part d’ajuda econòmica per part de la direcció general d’Economia Social i, en el marc de l’Ateneu Cooperatiu de Vallès, col·labora especialment en l’àmbit de les conferències.
C.P: Però subvencions com a tal, no en tenim. De cap tipus. Això és un altre problema: quan parles amb l’Ajuntament, per exemple, que és l’òrgan més proper, et trobes que al ser un festival tan transversal, et deriven d’un lloc a l’altre i al final no aconsegueixes res. Jo que estic en una entitat cultural, veig que aquí és molt més fàcil: vas a la regidoria de Cultura i segurament hi haurà una línia de subvenció dedicada al que estàs buscant.
En el cas de La Regadora, vas a Cultura perquè faràs concerts i et diuen que com que també tens coses de medi ambient vagis cap a aquesta regidoria. Arribes allà i et diuen que com que tens coses de gènere, vagis cap a Feminismes. I així.
E.G: Val a dir que des de Joventut i Gènere ens han ajudat una mica, eh. Aquesta ens ha finançat una activitat i la resta, com a molt ens ha posat taules i cadires.
M.R: És que hem d’entendre el fet diferencial d’aquest festival. Realment, com a model, Sabadell no ha vist un festival igual. No hem viscut un festival d’aquestes característiques, que travessi aquests debats, aquestes lluites, aquestes reflexions transversals. Per això insistim en una segona, tercera i quarta edició. La ciutat no ha vist això i volem consolidar-ho.
Document:
Foto portada: Carlos Puig, Eudald Griera i Marta Reus, membres de La Regadora, a l’Estruch, un dels espais principals del festival. Autora: J. Ramon
Pingback: SABADELL: Arrenca la Regadora, el festival que ...