- Les denúncies per delictes d’odi van augmentar un 33 per cent l’any 2022 a Sabadell.
- Jiménez (Ajuntament): “Les xerrades o tallers amb joves ja no funcionen. Amb aquest moralisme es reforcen els prejudicis. Cal buscar noves fórmules”.
L’increment de les notícies deliberadament falses, o fake news, la vinculació dels discursos i els delictes d’odi i el paper de la nova extrema dreta han centrat aquest divendres al matí la quarta edició del Fòrum de Democràcia Local (FDL), que s’ha dut a terme al casal Pere Quart. La jornada ha servit per aclarir termes, redundar en la importància de l’educació i el pensament crític i reclamar “control democràtic” sobre plataformes com Meta o X. El FDL està organitzat per la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell i l’Ajuntament.
L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha obert la jornada assegurant que per evitar els discursos d’odi cal defugir d’estigmatitzar col·lectius determinats però també de la simplicitat i les solucions fàcils, perquè no existeixen. “El que no hem de fer és amagar els problemes i, per tant, les coses s’han de parlar amb tota claredat. Però a la vegada, sense estigmatitzar i sense posar etiquetes”, ha insistit. Farrés ha emplaçat els assistents a abordar “com podem combatre les fake news i els discursos d’odi” a la pràctica, també a escala local.
Les fake news
La primera ponència ha anat de la mà del periodista Siscu Baiges, vicepresident de Sicom – Solidaritat i Cooperació, que promou el periodisme crític. Baiges ha mantingut que les fake news beuen dels prejudicis i les ha diferenciat de les informacions errònies.
“Les fake news no són notícies errònies sinó deliberadament falses que s’escampen per confondre’ns. Hi ha objectius al darrera: escampar confusió social, treure un benefici econòmic o reafirmar alguns ideals específics. Per canviar el món, primer s’ha d’entendre. I les fake news fan és tot el contrari. Serveixen perquè no entenguem el món”.
Baiges ha posat alguns exemples, però també ha mostrat com els tribunals han condemnat algunes persones per difondre-les. La primera sentència a Espanya es va produir contra un Guàrdia Civil qui va publicar un vídeo per criticar les “paguitas” als menors no acompanyats. Però el vídeo estava gravat a la Xina i ell deia que eren menors d’un centre de Canet de Mar.
“L’explosió de les fake news es produeix amb les xarxes socials. Els seus principals usuaris i beneficiaris són els ultres, qui són els campions de les fake news“, diu Baiges.
Com combatre-les? No hi ha fórmules màgiques, ni un excessiu optimisme. No totes les mentides són punibles a nivell legal, ni tampoc a nivell professional. Baiges aposta per la formació de l’esperit crític de la ciutadania, l’educació a mig i llarg termini i l’alfabetització mediàtica. També recomana l’ús de plataformes de verificació com Verifica’t, Maldito bulo o Newtral. I informar-se des de fonts de confiança, reconegudes. “Hi ha mitjans de comunicació que es desprestigien per si sols”, diu. No obstant, hi ha un nou perill a la vista: l’ús de la intel·ligència artificial, que pot suplantar fins i tot el timbre de veu.
La nova extrema dreta
El professor universitari especialitzat en l’estudi dels feixismes i l’extrema dreta Steven Forti ha concretat les causes i conseqüències de la irrupció del que anomena extrema dreta 2.0. Com Baiges, creu que beuen dels prejudicis i tenen el terreny abonat per les xarxes socials, que han representat un “salt de qualitat” en la penetració dels discursos, i també dels delictes d’odi. Les xarxes han interconnectat el món, han afavorit la viralització instantània i han accelerat la distribució de contingut emocional, vinculat a la por o l’odi. Així s’ha generat una “postveritat” on “els fets objectius estan per sota de les emocions”, que és el caldo de cultiu més favorable als discursos d’odi, més quan la confiança en les institucions democràtiques està per sota del 30 per cent a Europa.
“La nova extrema dreta no és el feixisme. Calen ulleres diferents per analitzar el fenomen. Estan disposats a fer guerres culturals, tenen grans connexions internacionals, estudien models d’èxit com el d’Orban a Hongria, tenen una agenda molt conservadora i una gran afició a la provocació, a la transgressió, a la polèmica perquè volen marcar el debat públic i l’agenda mediàtica. Fan un ús molt agressiu de la propaganda i tot per polaritzar la societat, cosa que ja han aconseguit, i per confondre, augmentar la desconfiança i deconstruir la realitat compartida”, assegura.
Bolsonaro al Brasil, Milei a Argentina, Trump als Estats Units, Orban a Hongria, Salvini i Meloni a Itàlia o Abascal a Espanya formen part d’aquest entramat, ben connectat, que no només té bons resultats electorals sinó que ha mogut el discurs públic i ha “ultradretitzar l’agenda”. Les conseqüències ja es veuen. Bona part dels mitjans de comunicació tradicionals ja han “comprat” l’agenda extremista per generar visites. Les connexions entre les crides a l’odi a les xarxes i els aldarulls al carrer existeixen. I les denúncies per delictes d’odi a Espanya van pujar un 43 per cent l’any 2022, segons dades del ministeri de l’Interior. Les de racisme i xenofòbia ho van fer un 25 per cent.
Forti ha estat molt crític no només amb l’opacitat de les grans plataformes, com Meta (Facebook, Instagram i Whatsapp) o X (abans Twitter) sinó també amb la seva manca de control per part dels poders públics:
“No sabem gaire com funcionen ni com funciona el seu algoritme. No hi ha cap control públic sobre elles. D’aquí a 30 o 40 anys no comprendrem perquè no els vam controlar abans”, ha insistit, no sense lamentar una certa passió “tecno-utòpica” fa uns anys (les primaveres àrabs del 2011 o el 15-M a Espanya), quan es pensava que les xarxes eren bones de per si.
Què es pot fer, segons ell? En primer lloc, donar la batalla per “democratitzar l’espai digital” i controlar de forma democràtica les plataformes de Mark Zuckerberg o Elon Musk. En segon lloc, augmentar l’alfabetització digital. Finalment, arribar a consensos, buscant també la dreta moderada d’arrel liberal o democristiana, contra els discursos d’odi que només afavoreixen l’extrema dreta.
Taula local
El Fòrum ha comptat també amb una taula rodona local, formada pels sindicats CC.OO, UGT, la Federació d’Associacions Veïnals i l’Ajuntament. Els sindicats i l’Ajuntament han precisat que bona part dels delictes d’odi es produeixen per qüestions de xenofòbia i LGTBIfòbia. A Sabadell les denúncies per delictes d’odi van passar de 21 a 28 entre 2021 i 2022. La meitat de les víctimes són menors d’edat. Però també la meitat dels agressors. La coordinadora adjunta de l’àrea de Serveis a les Persones i Sostenibilitat Social de l’Ajuntament, Olga Jiménez, creu que cal canviar l’enfocament després de molts anys.
“El format de sensibilització, xerrades o tallers amb joves ja no ens funciona. Sovint fins i tot amb aquest moralisme es reforcen els prejudicis. Cal buscar noves fórmules”, ha indicat.
Ivan Ramos, de CC.OO, creu que cal aprofundir en l’ús de les eines tecnològiques per plantar cara a l’odi. “Ens ataquen per les subvencions quan el 85 per cent dels nostres ingressos són per quotes dels afiliats. En realitat ho fan perquè som un bloc de resistència social”, ha insistit. “Ens diuen comegambas però saben que lluitem dia a dia contra l’escletxa salarial o la LGTBIfòbia”, ha dit Ester Espigares, d’UGT. El president de la FAV, Manuel Navas, ha convingut que “si els de l’odi tenen estratègia, des de la FAV hem de reconèixer que en aquesta qüestió fins ara no l’hem tingut i és un tema pendent; hem d’abordar aquesta qüestió; ens hem de posar al dia”.
El fòrum ha finalitzat amb la intervenció de la regidora de Participació, Sònia Sada, qui ha assegurat que “tenim eines legals i de tot tipus contra els delictes d’odi. El que ara cal és plantar cara entre tots als discursos d’odi”.
Fòrum de Democràcia Local
El Fòrum de Democràcia Local, organitzat per la FAV i l’Ajuntament, ha atret una vuitantena de persones al llarg d’aquest matí al Casal Pere Quart. El fòrum ha estat conduït pel periodista Jordi de Arriba, director de l’ISabadell. El FDL ha celebrat així la seva quarta edició. Abans s’ha reflexionat sobre la participació ciutadana, la democràcia deliberativa i la relació entre la democràcia i la seguretat.
Foto portada: el professor universitari Steven Forti, al Fòrum de Democràcia Local. Autora: Alba Garcia.
