Garcia-Planas, corresponsal: “A la guerra d’Ucraïna he vist més cadàvers que en les anteriors onze”

  • “En dues setmanes a la guerra d’Ucraïna he vist més cadàvers que en les anteriors onze”.
  • “La guerra és consubstancial a l’ésser humà. El dia que tinguem ‘guerra zero’ serà que no serem humans”.

A finals de desembre farà 10 mesos que va esclatar la guerra entre Rússia i Ucraïna i, des d’aleshores, tot el món en pateix les conseqüències. Un dels sectors més afectats és el comercial i aquest dimarts la Cambra de Comerç ha convidat a un dels corresponsals de La Vanguardia, Plàcid Garcia-Planas, per reflexionar entorn la geopolítica. La principal conclusió del periodista sabadellenc és que això marcarà un abans i un després en les relacions internacionals i, en conseqüència, tots els actors que interactuen en aquesta escala s’hi hauran d’adaptar.

Plàcid Garcia-Planas és un periodista sabadellenc que ha cobert una dotzena de conflictes internacionals arreu del món, des de la Guerra dels Balcans als anys 90 fins a la guerra d’Iraq l’any 2003. Quatre dies després que Rússia comencés a envair Ucraïna, Garcia-Planas es va desplaçar fins a la zona zero per narrar en primera persona un fet que en aquell moment va commocionar tothom. En aquesta entrevista explica com ho va viure i com veu el final.

Tenint en compte el seu bagatge com a corresponsal de guerra, el va sorprendre que Rússia obrís foc a Ucraïna?
Quan m’ho preguntaven en les setmanes prèvies, sempre deia el mateix: no en tinc ni idea si Putin era capaç d’envair el territori o no. Però que esclatés el conflicte, no m’ha sorprès: hi havia un conflicte latent des del 2014.

El que sí que m’ha sorprès és la confiança que tenien els russos per pensar que això duraria quatre dies. Això és que tenien molt poca informació del terreny i de la situació a Ucraïna: és un conflicte amb unes arrels molt profundes i vénen de segles enrere. Això no era res que es pogués solucionar en quatre dies.

Això vol dir que la guerra era inevitable? No. La guerra sempre és evitable, però jo crec que, en aquest cas, la guerra és producte de la desinformació russa. Estic gairebé convençut que, si fa un any, Putin hagués sabut que els ucraïnesos plantarien aquesta resistència, no s’hauria posat en aquest envolat. I això, en part, ve perquè Rússia es pensava que guanyaria en quatre dies.

——-PUBLICITAT——-

——-PUBLICITAT——-

Per tant, Ucraïna és víctima o corresponsable?
En les guerres no hi ha blancs i negres, hi ha grisos. Sempre hi ha una part de culpa en els dos bàndols, però més enllà de la culpa, la qüestió està en la intensitat. Quan vaig cobrir la guerra de Iugoslàvia em preguntaven qui era el dolent allà. Dolents ho eren tots, però el poble serbi tenia més territori, més població, més armes, més de tot… per tant, era més responsable. Per tant, jo crec que aquí Rússia és molt més responsable del que ha passat; sense ser Ucraïna innocent al 100 per cent. Un pot tenir més culpa que l’altre, però sempre depèn de la intensitat de cadascú.

De la dotzena de conflictes internacionals que ha cobert, aquest és el que més l’ha impactat?
Mira, en dues setmanes d’aquesta guerra vaig veure més cadàvers que en les anteriors onze. És una guerra tremendament mortífera: era obrir una porta d’un pati i veure, de cop i volta, 200-300 cadàvers de civils. Els uns amuntegats sobre dels altres. És una guerra molt terrestre i amb molt de fang. Seria com la Segona Guerra Mundial amb color.

Una de les línies vermelles d’un periodista és el sensacionalisme. Com a corresponsal de La Vanguardia, es va autocensurar?
Un dia em van trucar de RAC 1, quan justament tornava de Mikolaiv, això era molt al principi encara, i els vaig explicar la meva estada al dipòsit de cadàvers: hi havia dues sales plenes i al pati hi havia deu soldats amb bosses de plàstic. Dues, però, no tenien volum i els vaig preguntarals soldats si en aquelles també hi havia cadàvers. Sí que n’hi havia, però “a vegades la guerra t’arrossega d’una manera tremenda”, em van dir.

Una oient es va queixar perquè deia que explicar això a la ràdio era sensacionalisme. A veure: tu vols saber el què és una guerra? O vols que te l’expliqui sense incomodar-te? El problema és que la veritat és sensacional, i aleshores què fas? La guerra sempre és crua i, per tant, sempre incomoda.

Ara, sempre s’ha de dir amb respecte i sense convertir-ho en un espectacle.

I, personalment, què és el que més el va impactar?
La quantitat de cadàvers. És molt dur, eh. Un cadàver no escull la posició com es queda, i això impacta.

Tal com han comentat ara fa uns minuts amb membres de la Cambra, un dels pilars que se n’ha vist més tocat és el comerç internacional. S’atreviria a dir que la guerra Rússia-Ucraïna és la que més efectes ha traslladat a Occident?
No a Occident, sinó al món. Per la importància que té Rússia a nivell geopolític, és un dels conflictes que més conseqüències provoca a nivell internacional. Quan ara m’han preguntat com acabarà la guerra d’Ucraïna, ja he dit que acabarà definint una nova Rússia. Per bé o per malament. Un empat com podria ser la situació d’ara, és una derrota per Rússia. Putin s’esperava una victòria en quatre dies i per ell això és una humiliada militar.

——-PUBLICITAT——-

——-PUBLICITAT——-

I quin final és pitjor: un Putin derrotat definitivament o un Zelenski victoriós?
El pitjor final és aquell on hi hagi més morts. És difícil predir-ho perquè primer hem de matisar què vol dir guanyar. Recuperar tots els territoris i recuperar Crimea? O només és resistir i demostrar que l’exèrcit rus és incapaç de tombar-los? És difícil que Zelenski guanyi al 100 per cent.

Hi ha algun actor, com podria ser l’OTAN, l’ONU o la mateixa UE, que pugui intercedir en aquest conflicte?
Quan dos es volen barallar, és impossible que un els pari. Ucraïna vol recuperar els territoris que tenia abans de la guerra i Rússia vol el Donbass i Crimea; cosa que els altres no accepten. Ucraïna diu que això no és pau, sinó conquesta. Potser al final hi ha un cansament biològic o econòmic per part de les dues bandes, però per més que demà es firmés la pau, el conflicte continuaria molt més enllà. Hi ha ferides obertes.

En vista de tot plegat, per què creu que encara avui dia, en ple segle XXI, els conflictes entre països es materialitzen en guerres físiques i armades?
Perquè la guerra és consubstancial amb l’ésser humà. La gent encara roba o encara pega a un altre i per això hi ha policia. L’objectiu que no hi hagi policia és impossible perquè els humans som com som. Podem controlar al màxim la guerra, però el dia que tinguem ‘guerra zero’ serà que no serem humans. Des del principi que ens estomaquem i és així de trist.

Foto portada: el periodista sabadellenc, Plàcid Garcia Planas, amb el president de la comissió de comerç internacional de la Cambra de Comerç, Ramon Gabarró, i el president de l’entitat, Ramon Alberich. Autor: Izan Vizuete.

Comments are closed.