Glòria Dalmau és la nova directora de la Fundació Bosch i Cardellach. El cercle d’estudis ha dut a terme aquest mes de novembre el seu procés electoral. Només hi havia una candidatura, liderada per Dalmau, amb l’arquitecta Marta López com a vicedirectora.
Aquest dimarts s’han dut a terme les votacions. Una setantena dels seus 270 membres van votar i avalar la candidatura, que no va tenir vots en contra. Dalmau i López estan acompanyades per l’arquitecte, urbanista i exregidor Manel Larrosa, l’arquitecte i exdirector Josep Llobet i l’historiador de l’art Patxi Ocio Casamartina. Ara Dalmau té per davant el repte de posar al dia l’entitat en un context canviant, estrenant a més nous estatuts. Obrir-se a la ciutat, obrir-se als joves i ser més coneguts. “No m’interessa en absolut el pensament únic; la junta és coral, combina expertesa i joventut”, assegura.
——-PUBLICITAT——-
——-PUBLICITAT——-
Cap a on ha d’anar la Fundació Bosch i Cardellach?
Els nostres tres valors fundacionals han de seguir: la participació dels membres a les seccions és la clau perquè ens fan funcionar; el rigor per la feina ben feta a nivell de ponències, xerrades, publicacions, i en tercer lloc el compromís amb la ciutat i les seves entitats. En els darrers quatre anys participem i molt activament en SBD Cercle d’Entitats. Volem prendre part dels debats de ciutat.
Volem destinar un gran projecte com a fundació a l’any, on hi participin totes les seccions. Un projecte general de la fundació vinculat a la ciutat. Sabadell té una mica més de 200.000 habitants, però n’hi ha d’altres del nostre tamany que ens permeten fer una mica de laboratori. No estem aïllats en el món i hem de mirar com resolen els seus problemes ciutats com la nostra. Les ciutats del nostre entorn i la nostra població tenen uns problemes similars als nostres. Hem de mirar com s’ho fan.
Hem incorporat la visió global i no només locals als nostres nous estatuts. Però el més important, un gran canvi, és la democratització. Ja no tenim membres numeraris i no numeraris. Ara tots tenim els mateixos drets. Ja no hi ha dues votacions. És una reforma impulsada pel Josep Maria Benaul que s’ha pogut culminar.
Es continua entrant per cooptació a l’entitat?
Si una persona vol ser membre de la Bosch i Cardellach, ho ha de dir i la junta i el plenari es compromet a donar-hi resposta.
Com defineix l’estat de la salut de l’entitat?
El pressupost ha baixat perquè han baixat les aportacions dels membres. Un dels nostres objectius és enfortir la relació entre els patrons i l’entitat, crear xarxa i tirar endavant entre tots la fundació.Busquen nous patrons?
És una possibilitat però fins que no tinguem patronat, no puc dir res. També volem ampliar el nombre de membres de l’entitat, sobretot joves. Interessar la gent jove.
Com ho faran?
Estamos en ello. N’hem de parlar amb la junta però els membres joves de la junta tenen idees i són molt actius.
Un altre clàssic de les juntes noves de la Fundació Bosch i Cardellach és dir que volen obrir l’entitat a la ciutat. És com l’etern viatge al centre del PP, que mai s’acaba de materialitzar. Com ho veu? Cal obrir l’entitat més? Com?
Fem més de 200 actes en aquests anys tan dolents. Es fa molta activitat aquí dins. Tenim un problema de comunicació. Però no és nostre. És general. La comunicació ha canviat molt i les coses no arriben del tot a la gent. No només les coses de la fundació. Tenim idees per redreçar-ho. Volem estar presents també als mitjans.
Creu que la Bosch i Cardellach s’ha de mullar en els debats punyents de la ciutat? Per exemple, SurfCity: ha de dir la seva opinió l’entitat o simplement ha de canalitzar els debats i les postures?
La fundació no es posiciona políticament. Sí que es posiciona el plenari en aspectes concrets. Hi ha debats que són més teòrics que altres: temes de patrimoni, temes d’habitatge… estem al projecte Sabadell 5000. Aquí la fundació sí es mulla.
Aquests són temes més inocus. I en la resta? La Fundació es mullarà sobre la Ronda Nord Sabadell – Terrassa? Sobre el Surfcity?
Segurament canalitzarem idees, estudis, jornades. Entenem que posicionar-se a vegades és dir blanc o negre. I cal introduir matisos, analitzar, veure que passa i decidir si és prudent anar cap aquí o cap a una altra banda. Les coses no són blanques o negres.
El seu mandat acabarà l’any 2026. Acabi’m la frase: ‘La Fundació Bosch i Cardellach l’any 2026 ha de ser…’
La fundació ha d’haver participat en debats de ciutat, incrementar el nombre de membres, s’ha d’haver rejovenit i ha de ser més coneguda.
Queda escrit.
