El Gran Recapte era molt visual abans de la pandèmia: grans caixes d’aliments a les portes dels supermercats, mercats o altres punts de recollida convidaven a fer una donació; fos d’arròs, de llegums o de llet. Ara, però, ja no es fa així. Per segon any consecutiu, els paquets de queviures es converteixen en tiquets de compra; per tant, en aportacions econòmiques. El resum és que la iniciativa ha perdut força.
Enguany han volgut potenciar aquest sistema amb una aplicació, però la iniciativa no ha acabat de quallar a Sabadell per “una manca d’informació per part dels comerciants”, segons el delegat del Banc d’Aliments a Sabadell, Ferran Escala. En conseqüència, l’entitat s’ha hagut de conformar amb la meitat de voluntaris que necessitava a priori i dels 30-40 comerços amb qui volia col·laborar durant el Gran Recapte, només n’ha aconseguit tres.
El Banc d’Aliments és una entitat que treballa durant tot l’any per abastir una de les necessitats bàsiques de la ciutadania, l’alimentació, però el Gran Recapte és una de les iniciatives més potents per aconseguir el seu objectiu. Segons Ferran Escala, durant els dies que dura aquesta campanya (enguany del 19 al 27 de novembre de forma presencial i fins a l’1 de desembre en format virtual o a través de bizums) aconsegueixen el 30 per cent del total recaptat a final d’any. Tot i aquest canvi de format, en l’edició 2020 el Banc d’Aliments va aconseguir set milions i mig d’euros entre les quatre províncies durant el Gran Recapte i Escala assenyala l’avantatge d’aquest nou sistema:
“Abans potser rebíem molts paquets de pasta, per exemple, i el Banc d’Aliments no en necessitava tants en aquell moment. Ara, d’aquesta forma, el banc pot utilitzar el pressupost que té per seleccionar els aliments que necessita en un moment determinat, de manera que es fa una compra més equilibrada i ajustada a les necessitats de la zona i del moment”.
Per acabar d’arrodonir aquest sistema, Escala explica que enguany el Banc d’Aliments volia establir una col·laboració amb el petit comerç de la ciutat; però no ha acabat de funcionar: volien estendre la iniciativa a un mínim de 30 establiments, però només han aconseguit implementar-lo a tres: a Viando Carns i Embotits (Ronda Zamenhof, 151), al Santiveri (carrer Sant Antoni, 11) i al forn degustació La Paradeta (carrer Girona, 2).
“Volíem que el petit comerç, tant de dins com de fora els mercats, es donés d’alta a una aplicació on el comprador li digués al botiguer la quantitat que volia aportar. Cinc euros en matèria de carn, per exemple. L’entitat que tingués adjudicada aquella botiga, passaria al final del Gran Recapte per saber quant s’havia aconseguit en total i demanar els aliments que necessitava dins d’aquest import”, explica.
Escala atribueix aquesta minsa participació comercial a una falta d’informació per part dels establiments o a la poca difusió d’aquesta. De fet, dels 300 voluntaris que buscaven a Sabadell per donar a conèixer el nou format del Gran Recapte d’Aliments, només n’han aconseguit 150 o 200 a molt estirar, segons Escala.
Foto portada: una campanya del Gran Recapte d’Aliments abans de la Covid-19. Autor: David B.
