En 30 anys, el preu del lloguer s’ha multiplicat per 100; el sou només ho ha fet per 10

L’emergència habitacional a Sabadell enceta el darrer cicle de ‘Debats de ciutat’, que SBD Cercle d’Entitats ha recuperat després d’un parèntesi de dos anys per la pandèmia. Cinc experts en la matèria han radiografiat la ciutat des de l’òptica de l’habitatge i la diagnosi que n’extreuen deixa molt a desitjar: el poder adquisitiu de la majoria de ciutadans no pot sufragar el preu mitjà del lloguer a escala municipal i hi ha una forta mancança d’oferta pública. En la pròxima trobada, que serà el 5 de maig, els ponents avançaran en aquesta qüestió indicant algunes propostes que podrien millorar la situació per garantir el dret a un habitatge digne.

SBD Cercle d’Entitats, una plataforma que aglutina més d’un centenar d’entitats i associacions municipals, ha reprès la seva activitat després d’una aturada de dos anys a causa de la pandèmia. L’habitatge és una de les qüestions que més preocupa a hores d’ara als integrants d’aquest conjunt d’actors civils i, per això, dedicaran dues de les cinc sessions del cicle de ‘Debats de ciutat‘ a aquest tema. La primera trobada ha estat aquest dijous a la tarda i cinc experts en la matèria han aportat dades i reflexions entorn a la “crisi habitacional” que pateix Sabadell. Tot i que el problema ve de lluny, la situació actual és força crítica i, per això, el 5 de maig impulsaran un segon debat per trobar possibles solucions al respecte.

“Els col·lectius que queden exclosos del mercat lliure tenen tres perfils diferenciats: un 21 per cent serien joves de menys de 30-35 anys; un 65 per cent serien adults i, el 17 per cent restant, gent gran. Tots ells tenen una necessitat d’habitatge a un preu inferior al que marca el mercat lliure, que a Sabadell actualment se situa entorn els 800 euros de lloguer”, exposa la geògrafa Maria Bonet.

Segons la seva anàlisi, un pressupost assequible per aquest col·lectiu giraria entorn els 300-400 euros, pràcticament la meitat del que fixa la realitat. L’exregidor d’urbanisme i actual director general de Sogeviso (una empresa dedicada a la gestió social de l’habitatge), Antoni Sorolla, assenyala que aquest problema ja fa anys que dura, però que “no es pot resoldre a escala local”: per una banda, Sorolla apunta que l’any 2007, quan va explotar la bombolla immobiliària, es va generar un punt d’inflexió en matèria d’habitatge que encara no hem sanat; ni a Sabadell, ni a molts altres municipis arreu del país. Per altra banda, adverteix que els governs que realment tenen força per incidir en aquest greuge són els autonòmics i els estatals; i no tant els municipals.

“L’Ajuntament no té cap competència en habitatge. Les competències són de la Generalitat, però els diners i la part d’articulació econòmica és de l’Estat. Per tant, és un despropòsit tremendo: la Generalitat diu que no pot fer més perquè l’Estat no li dona més diners i l’Estat diu ‘jo ja t’he donat tots aquests diners, posa-hi tu els que vulguis’ i, a darrere, els ajuntaments fan el que poden”, ha exposat Sorolla, un dels regidors en l’última etapa d’Antoni Farrés.

La ponent Maria Bonet ha indicat que des de la regidoria d’Urbanisme, per exemple, es podria atenuar aquest cop i, en el mateix sentit, Antoni Sorolla considera que la col·laboració público-privada seria una bona solució per incrementar l’oferta d’habitatge; fet que en reduiria la demanda i possiblement els preus. Aquestes propostes, però, es desplegaran en el pròxim ‘Debat de ciutat’, també impulsat per SBD Cercle d’Entitats.

La crisi habitacional, en dades

Un dels indicadors més representatius del que pateix el 48 per cent dels sabadellencs, segons les previsions del Pla Local d’Habitatge elaborat el 2019 i amb una vigència de sis anys, és el desequilibri entre l’increment del preu del lloguer i el poder adquisitiu de les famílies: mentre que el preu de l’habitatge s’ha multiplicat per 100 en els últims 30 anys, els sous ho han fet per deu. En conseqüència, són moltes les famílies a qui els resulta impossible accedir a una llar sense cap mena d’ajuda. De fet, l’any 2018 ja hi va haver més de 116.000 sol·licituds d’habitatge.

Actualment, també segons les dades proporcionades en el debat d’aquest dijous a la tarda, hi ha més de 350 desnonaments anuals i, per contra, l’11 per cent del parc municipal (equivalent a 10.000 unitats) està buit. Aquestes són dades del Pla Local d’Habitatge que, tal com han reconegut els ponents, mostren un desequilibri entre les necessitats de la demanda i els recursos públics existents així com una rehabilitació i millora del parc d’habitatges, que té 40 anys d’antiguitat.

Foto portada: un bloc d’habitatges de Sol i Padrís. Autor: J.d.A.