- Les discoteques i bars musicals apugen la persiana altre cop, però temen haver-la de tornar a baixar en breu si els indicadors de la pandèmia empitjoren.
- En vista de la inestabilitat del sector i de la resistència de determinats clients a l’hora de complir les normes, alguns treballadors han decidit buscar una altra feina.
L’oci nocturn reobre d’aquí a unes hores, però la inestabilitat epidemiològica ha provocat que el personal d’aquest sector busqui sortides laborals amb més garanties. Des del març del 2020, les discoteques i bars musicals han estat tancats durant gairebé 600 dies, fet que ha provocat una forta sacsejada a les butxaques de les persones que es dedicaven a aquesta branca. Un dels exemples més representatius d’aquest fenomen és el cas del Sabadebidoo: de tres cambrers que hi havia amb contracte indefinit, dos ja no hi seran perquè estan treballant en un altre ofici.
Xavi Valls i Raül González eren dos cambrers que cada cap de setmana servien copes al Sabadebidoo, un dels principals locals d’oci nocturn de Sabadell. Valls feia set anys que hi treballava; González, quatre. Tots dos asseguren que tenien previst continuar en aquesta sala uns anys més, però l’últim tancament del sector, ara fa gairebé tres mesos, els va obligar a buscar altres llocs de feina. Per una banda, González, de 22 anys, assenyala els equilibris que havia de fer per conciliar aquesta feina amb la seva vida personal, altament condicionada a la situació epidemiològica. Per l’altra, Valls, de 37 anys, destaca les dificultats econòmiques que li suposava pagar totes les despeses mensuals amb poc més de 400 euros, la bonificació derivada de l’ERTE.
“A banda del sou i de les hores o dies extres, les propines eren una font d’ingressos molt important. Amb la propina d’una setmana, em treia el tabac d’un mes. I, de cop i volta, perds les propines i les hores extres i et quedes amb un trist ERTE que no arriba als 500 euros. Amb això és impossible viure, i encara més amb la pujada generalitzada de preus en els darrers mesos”, lamenta Xavi Valls, qui s’ha dedicat a l’oci nocturn durant més de 20 anys.
Un company seu que treballava al Kaguama, Fran Espárraga, reconeix que la pandèmia ha estat la gota que ha fet vessar el got: assenyala que, ja abans de la Covid-19, l’oci nocturn era un sector molt castigat en general (pels horaris, per la remuneració i per les tensions socials que s’originen a altes hores de la matinada, segons apunta per experiència pròpia), però que les mesures per contenir els contagis de coronavirus han potenciat tots aquests factors. Per contra, assegura que la flexibilitat que hi havia abans per compaginar mínimament aquest ofici amb la vida social ha desaparegut, i això encara ho ha fet més difícil: “Què els diràs als teus amics? Què si et volen veure han de venir a emborratxar-se en un ambient que no és el d’abans, que la penya hi va de mal humor, que li cobraràs més per un cubata perquè has hagut d’apujar preus i que després, quan tanquis, no us en podreu anar de festa com abans perquè està tot tancat? Abans encara es feia perquè les condicions eren diferents, però ara han canviat els hàbits i el que es porta és anar a fer una cervesa al migdia; per tant, els de l’oci nocturn no s’ho poden compaginar de cap manera”.
Tots tres ex cambrers creuen que no caldria haver arribat a aquest límit. Xavi Valls, per exemple, considera que hi ha més risc en un vagó de tren o en un autobús, que en un bar musical. De fet, assenyala que no es va contagiar de Covid-19 en tots els dies que va estar al Sabadebidoo i, en canvi, ha contret el virus just quan ha començat a agafar el tren per anar a treballar al Mediamark de Terrassa.
“L’oci nocturn ha tancat durant molt temps i els contagis han seguit a l’alça. No s’ha pogut demostrar que hi hagi una relació directa. Òbviament que els joves ens contagiem, però també es contagien els adults. Jo he estat fent pràctiques a un CAP i puc assegurar que no hi va haver un boom de contagis en els joves de 18 a 25 anys que anaven a la discoteca”, afegeix Raül González, qui ara treballa al Taulí gràcies a l’Auxili Sanitari.
Les restriccions per entrar a un local d’oci nocturn, com La Nit, la discoteca Nüe (antiga Condor) o el Sabadebidoo, consistien bàsicament a tenir el passaport Covid vigent i a dur la mascareta dins l’establiment, excepte en el moment de consumir. Fran Espárraga destaca que aquest va ser un dels factors que més va deteriorar els seus ànims i la seva predisposició per continuar en aquest sector mentre duri la pandèmia:
“Era una baralla constant. A mi una persona m’ha arribat a clavar una bufetada per demanar-li que complís les normes. Quan el Sabadell va jugar el partit de l’ascens a Segona [juliol 2020], jo havia de tancar el Kaguama a la una de la matinada; per tant, havíem de deixar de servir a dos quarts. Però, clar, la gent just comença la festa a aquesta hora: els del Sabadell havien sortit a les 12 a celebrar el partit i, quan els vam dir que la festa ja s’havia acabat, un tio en concret em va creuar la cara per dir-li que havia d’abandonar el local. Com aquest, uns quants… uns perquè no es volen posar la mascareta, altres perquè no veien la necessitat de tenir el passaport Covid per entrar al bar…”
Aquesta nit, els locals d’oci nocturn tornaran a obrir les portes i ho faran amb menys limitacions de les que tenien quan van tancar, ara fa gairebé tres mesos. Tot i que la mascareta continuarà sent obligatòria, ja no hi haurà limitació horària ni caldrà ensenyar el passaport Covid abans d’entrar. Unes condicions que Raul González no acaba de veure del tot clares, ja que creu que a la que tornin a pujar els contagis, l’oci nocturn tornarà a ser el primer a tancar.
Foto portada: Fran Espárraga, Xavi Valls i Raül González, ex treballadors de l’oci nocturn. Autor: David B i David Chao.
