- El darrer estudi de l’Idescat torna a palesar les desigualtats socioeconòmiques de Catalunya.
- Una secció censal sabadellenca, entre les més riques de Catalunya; dues (Can Puiggener i Espronceda-Campoamor), entre les més pobres.
L’Institut d’Estadística de Catalunya ha publicat recentment un estudi sobre el nivell socioeconòmic de Catalunya a partir de les agrupacions censals que no coincideix del tot però s’aproxima creuant dades amb l’ordenació per barris i districtes de la ciutat. Si el nivell socioeconòmic mitjà del país es marca en un número 100, hi ha una zona sabadellenca que sobrepassa en 25 punts la mitjana catalana, i dues que queden a 25 punts d’arribar a la mitjana.
Val a dir que aquest índex no valora només el nivell de renda. Així com l’Índex de Desenvolupament Humà de Nacions Unides no té només en compte el Producte Interior Brut dels països sinó també l’esperança de vida i el promig d’anys a l’escolarització, aquest índex català no mesura només la renda familiar sinó també el percentatge de població ocupada, els treballadors de baixa qualificació, el percentatge de població que només té estudis obligatoris (ESO) o el nombre d’estrangers que provenen de països de rendes baixes. En total, sis indicadors i per tant i en principi més complet. De tot plegat, en surt un índex, una mitjana, a partir de la qual s’han classificat les més de 850 agrupacions censals de Catalunya. Sabadell, que té set districtes i una quarantena de barris, té 22 seccions censals.
El Centre, molt per sobre de la mitjana
Per la part alta, la millor situada, només hi ha una zona sabadellenca per sobre del nivell 125, és a dir, que sobrepassa en 25 punts la mitjana catalana. Es tracta de la zona Museu Art – Imperial. El que vindria a ser la part est, o llevant, del centre de Sabadell, entre la Rambla i la Gran Via, des del laberíntic sector Creueta fins el primer Eixample i l’antic baixador de la Rambla. Carrers com Creueta, Indústria, República, Tres Creus, Lacy, Riego, Narcís Giralt, Doctor Puig Sallarés i Pla, Turull o Blasco de Garay. En tota aquesta zona l’anomenat Índex socioeconòmic territorial és de 125,4.
A continuació ja vindria el sector oest, o llevant, del Centre, anomenat Ajuntament-Maristes, entre la Rambla, la carretera de Barcelona i la Gran Via (carrer del Sol, Alemanya, Zurbano, Sant Pau o Duran i Sors). En aquesta zona l’índex és 122,8. El tercer sector més ric de la ciutat és el que han anomenat Escola Pia – Hostafrancs, amb 121,7 punts. Completen el top 5 de Sabadell Can Llong – Castellarnau (117,4) i Covadonga (112,1).
Can Puiggener
Per altra banda, hi ha un barri que està molt per sota de la mitjana catalana en quant a la classificació que es recorda no té només a veure amb la renda sinó també amb el nivell d’instrucció o la inserció laboral. Es tracta de Can Puiggener, amb 64,9 punts i 35,1 punts per sota de l’índex 100 que marca la mitjana catalana. Can Puiggener és clarament el barri més desfavorit de Sabadell. Està al nivell d’altres zones catalanes com els barris de Ca n’Anglada a Terrassa (64,5), Rocafonda i Cerdanyola a Mataró (62,7 i 64,8, respectivament), Canovelles (61,5) o Montornès Nord (61,2). Per sota el barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet o de Sant Roc a Badalona (51,7 i 52, és a dir, gairebé la meitat d’ingressos que la mitjana de Catalunya) i també Salt, al Gironès.
Ja a distància, però també un 25 per cent per sota del llindar hi ha Campoamor i Espronceda, amb 74,6. És la segona zona sabadellenca on s’haurien d’encendre les alarmes socials. A continuació tot el districte setè, configurat pels barris de Torre-romeu, Can Roqueta i el Poblenou de la Salut amb 75,8. El sector est, o llevant, de la Creu de Barberà i Les Termes (és a dir, els carrers entre la carretera de Barcelona i la Ronda Santa Maria, amb un llindar de 83,6, i Ca n’Oriac, Torreguitart i Torrent del Capellà, amb 83,8 punts.
Sol i Padrís i Nostra Llar, gairebé el barri de la Catalunya real
La resta de barris de Sabadell es troben a prop de la mitjana catalana, ja sigui poc per sota o poc per sobre. Els barris de Sol i Padrís i Nostra Llar tenen pràcticament l’índex mitjà català (100,6).
Com surten les dades globals a Catalunya?
Barcelona i Sant Cugat del Vallès concentren les 26 agrupacions censals amb el nivell socioeconòmic més alt. Les tres agrupacions censals que obtenen una major puntuació en l’índex Socioeconòmic Territorial (IST) corresponent a l’any 2019 són les Tres Torres i Can Castelló, a la Bonanova (Barcelona) i la zona del Parc Central de Sant Cugat del Vallès, seguides de Can Ràbia (Barcelona) i el Turó Parc (Barcelona).
A l’altre extrem de l’índex apareixen el nucli urbà de Salt, el Fondo Alt de Santa Coloma de Gramenet i la zona Sant Roc Oest de Badalona.
En què consisteix aquest índex?
L’índex Socioeconòmic Territorial (IST) concentra sis indicadors en un sol valor. Dos d’ells valoren la situació laboral, dos més el nivell educatiu, un té en compte la renda i l’altre té relació amb la immigració. En matèria laboral, l’índex observa la població ocupada de 20 a 64 anys i els treballadors de baixa qualificació de cada zona. Quant al nivell educatiu, es té en compte la població de 20 anys o més amb estudis baixos i la població jove sense estudis postobligatoris, mentre que la resta tenen en compte la renda mitjana per persona i el nombre d’estrangers de països de renda baixa o mitjana.
Foto portada: l’ascensor que comunica el barri de Can Puiggener amb la Gran Via, fa uns mesos. Autora: Gemma Vives.
