Descobreixen una supernova (equivalent a una explosió estel·lar) per primera vegada en molts anys a Catalunya i justament ho ha fet un sabadellenc. Jordi Camarasa ha obtingut el certificat científic que acredita que el fenomen que va observar aquest cap de setmana des del seu estudi és una supernova. Es tracta d’un fet molt poc habitual, però força significatiu dins del sector. Desafortunadament, però, la troballa no es pot observar des de Sabadell perquè està a l’hemisferi sud del planeta.
Jordi Camarasa és un sabadellenc que es va iniciar en l’astronomia de ben petit, arran d’un llibre que li va despertar interès per aquesta disciplina. Des d’aleshores que es dedica exclusivament a estudiar asteroides, cometes i galàxies i descriu la descoberta d’aquest dissabte com un dels moments més especials i significatius dels darrers 40 anys. Camarasa és un dels pocs espanyols que ha aconseguit aquesta fita al llarg de la història.
Quan i com va començar el seu interès per l’astronomia?
Fa molts anys (riu). M’hi vaig interessar quan era un nen (no sabria dir-te l’edat exacta, potser als 10, 11 o 12 anys), quan amb el meu cosí vam trobar un llibre de Josep Maria Oliver [expresident i un dels fundadors de l’Observatori Astronòmic de Sabadell] a la biblioteca de Ca n’Oriac. Hi havia cinc o sis llibres d’astronomia a la biblioteca i me’ls vaig llegir tots. Evidentment, divulgats. Em vaig fer soci de l’Agrupació Astronòmica i allà va ser quan se’m va obrir l’univers.
Allà era molt actiu, però vaig muntar un observatori per a mi i vaig acabar deixant d’anar a l’Agrupació. Els temps han canviat molt: aleshores no hi havia Internet i havies de fer les observacions des dels centres, però ara amb les noves tecnologies no cal.
He après de manera autodidàctica i l’any 2010 vaig formar una empresa. Des d’aleshores que treballo a Digiplanetarium, un planetari professional i únic a Espanya amb el que fa 12 anys que faig xerrades a les escoles.
Més endavant ens centrarem en el planetari mòbil, però ara el que m’interessa saber és com va descobrir una supernova des de casa seva.
Com que conec a molta gent de tot el mon (relacionada amb l’astronomia, eh), ara fa dos mesos vaig començar a col·laborar amb un polonès que viu a Suècia i que té un observatori remot a Namíbia [Àfrica].
L’observació de la supernova s’ha fet des del centre Moonbase SN Sud de Namíbia, però la vaig detectar des de l’estudi d’aquí Sabadell. Des de casa puc veure les càmeres que el meu company Grzegorz Duszanawicz té allà. Ara mateix ens hi podem connectar. Jo tinc accés al seu observatori.
Aquest noi no té gaire temps, i jo tinc temps i passió per l’astronomia. Si tu observes moltes coses però després no mires les imatges, no descobreixes res. Aquest era el problema que tenia i ara ell és com el propietari i jo l’operador de Moonbase. Aleshores, nosaltres, quan treballem, fem un blinking (que en anglès vol dir comparar imatges molt ràpid): tenim imatges d’aquesta galàxia de diferents dies i les comparem i superposem amb les d’aquesta nit. Fas blinking i, si està tot igual, no veuràs cap canvi; però, si hi ha una estrella nova, veuràs com canvia, com es mou o apareix un element.
Duszanawicz em va dir ‘veig alguna cosa al braç de l’espiral, que estrany’. Primer no ens vam emocionar gaire perquè realment és molt difícil descobrir una supernova i vam voler ser precabuts i anar descartant: no era un asteroide, no era una variable i aleshores, quan ja ho havíem descartat tot, vam anar a una pàgina on posem les coordenades d’aquest objecte que hem identificat i, si ja està descobert, et dirà el que és. Si no, et dirà que no es coneix res en aquesta posició.
Això és el que ens va passar i aleshores els pèls sí que se’ns van posar de punta. Ningú havia vist això abans. Vam fer el report i ara només falta determinar l’espectre per saber quin tipus de supernova és. El descobriment, doncs, està fet i això ja no ens ho poden treure: hem sigut els primers a veure això.
Aquesta supernova s’anomena 2022odg. El nom no l’hem posat nosaltres eh, sinó que es classifica segons el mes i la quinzena en què ha estat descoberta. En aquest cas va ser dissabte (2 de juliol) a les 22:40 hores. Només hi ha hagut quatre espanyols que han descobert una supernova al llarg de la història i soc el primer català que ho ha fet.
Aquestes explosions estel·lars poden durar des de segons fins a anys. Sap quant durarà aquest?
Encara falta fer l’espectre i això només ho poden fer els professionals. L’espectre és dividir la llum i, per fer això, necessites un telescopi molt potent. I una vegada es faci l’espectre, se sabrà quin tipus de supernova és. Jo crec que es de tipus 2 per la magnitud que té i, per tant, pot durar entre quatre i cinc mesos.
Es pot veure des de Sabadell? I quant seria això en temps astronòmic?
No es pot veure perquè el vam detectar des de l’observatori de Namíbia, a l’hemisferi sud, i nosaltres estem al nord. Està situat a la Galaxia NGC 3450 i, per la mida que té aquesta galàxia, jo crec que està a uns 180 milions d’anys llum. Això vol dir que quan va explotar aquesta supernova, aquí a la Terra encara hi havia dinosaures.
L’any 2018 estava molt centrat en els objectes que s’aproximen molt a la Terra, coneguts com a NEO (Near Earth Object). Continua treballant en aquesta línia?
Sí, continuo fent seguiment dels NEO des de casa meva. Intento fer un seguiment dels objectes que orbiten al voltant de la Terra per no perdre’ls.
El dia de la supernova, dissabte, també vam trobar un NEO. Però el vam perdre perquè anava molt de pressa. L’objecte era real i en tenim imatges, però se’ns ha perdut. En aquest cas, el tenim registrat a una pàgina de la NASA i aquest nom sí que l’hem posat nosaltres, tot i que és provisional. És un nom una mica estrany: XKOS033.
Va ser casualitat tot això o què els va dur a parar atenció en aquest fragment de tot l’univers justament aquella nit tan activa a nivell astronòmic?
Com hem trobat aquesta supernova? No hem observat aquesta galàxia només, sinó que n’hem observat 500 o 600. El telescopi va fent una fotografia de 45 segons a cada galàxia i va canviant. Així està tot el dia i quan podem ho revisem.
Això son moltes hores! Tenint en compte que també ofereix xerrades amb el planetari mòbil, quan es dedica a l’observació astronòmica?
Jo potser estic quatre o cinc hores revisant imatges. El meu horari varia perquè va en funció de les escoles. Dissabte, el dia de la descoberta, vam anar a dormir a les tres tocades de la matinada i a les nou del matí vaig continuar processant. Però no és sempre així. Depèn del temps, també. Si està núvol o fa mal temps, no es pot observar. Quan hi ha lluna plena tampoc s’observa perquè molesta molt la llum. Podríem dir que tenim dues setmanes al mes de més feina. Però és evident que si vols descobrir una cosa, has de treballar i dedicar-hi temps.
I és fàcil treballar des de casa en aquest sector i més quan et connectes a un observatori de Sud-àfrica?
Amb les tecnologies d’avui dia, sí. Tenim cables de seguretat i la connexió és prou bona per estar a 10.000 km de distància. Algun dia hem tingut problemes; però si hi ha algun problema, el telescopi es tanca i no es deixa obrir durant un temps per seguretat. El meu company i jo ens comuniquem per xat. Per tant, sí, és fàcil.
Per acabar: Sabadell està situada en una bona zona astronòmicament parlant?
El cel de Sabadell no és que sigui el millor perquè hi ha molta pol·lució lumínica, però hi ha nits que son molt bones. Si no hi ha humitat i observes des d’un punt on els llums de la ciutat queden per sota, es poden fer molt bones observacions. De fet, hi ha molts papers [com s’anomenen els informes científics] que surt el meu nom i el de Sabadell.
Més info:
Foto portada: Jordi Camarasa, el descobridor d’una supernova. Autora: J. Ramon.
