El programa de Ciutats Defensores pels Drets Humans visita diferents municipis catalans, entre ells Sabadell, durant la primera quinzena d’octubre. Diversos defensors dels drets humans recorren escoles i centres cívics realitzant activitats educatives, de sensibilització i consciència a la ciutadania sobre la importància de preservar i lluitar pels drets i llibertats de tothom.

A Sabadell hem comptat amb la presència de Yezli Mic i Jorge Weke, dirigent del Parlament Maputxe. Weke ens explica com els drets i llibertats del seu poble s’han vist evaporats durant les últimes dècades a Xile. També exposa quina és la situació en la qual es troben a Argentina i què creu que passaria si el candidat Javier Milei aconsegueix governar el país. A més, dona el seu punt de vista sobre el paper de l’ONU en aquests conflictes.

Per als nostres lectors que no coneguin què és el poble maputxe, ens podria explicar què representa i quina és la seva identitat?
Primer aclarir que he sentit altres mitjans i pobles que ens anomenen ètnia, nosaltres no som una ètnia, tampoc som una tribu, som una nació mil·lenària. Vam tenir uns terrenys que ens va arrabassar la corona espanyola i que Xile actualment no ens torna. Tenim un idioma comú, una història comuna i una identitat nacional com a maputxe ja que provenim de la natura. Tenim un sistema de governabilitat a través de parlaments i autoritats maputxes. Som una nació, no som ni ètnia, ni tribu. Xile i Argentina es van imposar sobre nosaltres, ens vam establir al con sud del continent, l’Antàrtica llatina. Ens situem allà, on hi ha un total de 10 identitats territorials aproximadament.

Totes aquestes identitats territorials repartides per Xile i Argentina són les que formen el que es coneix com a nació Maputxe?
Exacte, i també hem establert contactes i relacions amb altres identitats i altres pobles de les nostres regions. Hi ha onze pobles reconeguts per Xile mitjançant una legislació, després d’una modificació l’any 2022 se’n van reconèixer dos més. Quan hi va haver l’esclat social vam proposar un acord al govern xilè anomenat ‘Poble per la pau i la constitució’, es va impulsar una llei per a aquesta qüestió i més endavant se sotmetria a sufragi la redacció d’una nova constitució. El poble xilè volia redactar-ne una de nova on no hi hagi congrés, però el poble maputxe no tindria cabuda en la seva redacció. Van començar a haver-hi nombroses reivindicacions de diversos pobles per tenir participació, però no hi va haver èxit.

Passant per la història del país, m’agradaria repassar aquests darrers 50 anys del cop d’Estat de Pinochet, fes-nos un repàs de com va ser la convivència en un règim i la transició cap a l’actualitat. Com va ser la recuperació d’aquests maldecaps i llibertats?
Va afectar molt el poble xilè i maputxe. El poble maputxe ja patia abans de dictadures des de la colonització de la corona espanyola i també genocidis de l’Estat que van ocórrer el 1860 i el 1870 on se’ns va voler exterminar. Als anys 70 amb el president socialista Salvador Allende hi va haver una legislació per lliurar terres a maputxes i que tinguin drets a salut pública, educació, universitat… Però no només amb el poble maputxe, sinó que també per a la societat analfabeta, calia obrir col·legis i educar. Va arribar l’any 73 on va haver-hi el cop d’estat del dictador i va promulgar una llei per expropiar les terres per força amb militars i les lliurava a particulars, colons i sobretot al seu gendre.

Tot fou una imposició de l’Estat, el que provoca un procés reivindicatiu. Actualment hi ha molts fills que tenen aquestes terres perque se les van entregar als seus pares durant la dictadura. El dictador va dir que ens havíem de negar a ser indígena després d’una lluita llarga d’un poble pels seus drets.

El 1979 neixen organitzacions de lluita per recuperar els maputxes les seves terres i es produeixen empresonaments, moltes morts… Post dictadura ve un govern de transició on hi ha un acord maputxe amb l’Estat on els vam donar suport a canvi de la redacció d’una llei en favor de nosaltres, per les terres usurpades i que hi hagi una institucionalitat que ens recolzi en això i altres drets. A tot això va néixer una organització anomenada ‘Consell de totes les terres’ que lluitava per l’autonomia del poble maputxe. Més endavant van entrar partits polítics que finalment acaben esbocinant el poble maputxe i com ja havia passat abans, es va aixecar aquesta organització (sense ideologia excepte maputxe) i es crea el símbol maputxe, la bandera. Simbolitza l’autonomia que reclamem en aquell moment, una creació d’identitat. Es participa en fòrums internacionals com a exigència als Estats a través de les nacions unides perquè proporcionin més eines de drets al poble xilè. Però la reivindicació de terres continua igual fins ara, encara seguim en aquest procés. La dictadura l’hem tingut sempre.

Com diu, heu exigit l’ONU que proporcioni més eines. Quina participació han tingut sobre Xile per a aquesta recuperació de drets del poble maputxe?
L’ONU està composta per països membres, aleshores són els països els que tenen el control. Però aquests governs no van per ells mateixos, responen a uns interessos, que són els de les empreses. Han de governar per a ells, sinó els mitjans de comunicació fan la seva funció de desprestigi. Són poders fàctics, no legítims i tenen molt de pes per als governs. D’alguna manera hi han participat alguns representants del poble maputxe a l’ONU per tirar endavant la Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes. Hi ha articles com el 3 i el 4 que proporcionen el dret a l’autodeterminació i autonomia dels pobles indígenes. Això no es funcional als països a excepció de la constitució plurinacional a Bolívia, però a Xile no hi ha reconeixement a la seva cultura, no tenim res. De fet, tampoc l’ONU exigeix ​​als països a ordenar restablir llibertats o legislacions per al poble indígena, això passa tot per a la voluntat dels països i pobles. No hi ha gaire col·laboració.

Aquest any a Xile s’ha aprovat la “Ley Raín-Netamal” o més coneguda com a “Ley Gatillo Fácil”, creu que és una llei que vulnera els DDHH reprimint amb impunitat les reivindicacions que ocorren al carrer? Si l’ONU vol vetllar pels drets humans, però no es pronuncia en aquestes qüestions, són paper mullat?
Es criminalitzen les reivindicacions, de tota manera. Va passar un cas particular sobre la mort d’un sergent, on es prova que no és un assassinat comès pel poble maputxe. Aquesta llei està aprovada sota la mentida, sempre és així a Xile.

Efectivament, és una llei que causa una repressió més dura i criminalitza qualsevol lluita social als carrers. Per aprovar la llei es van haver de fer muntatges fets pels terratinents. A més a més, dicten la política a partir de subjectes que tenen als parlament i així legitimar la repressió al poble maputxe.

Hi ha mitjans de comunicació que proven que els policies són els que executen fets violents, però gran part de les persones que són les cares visibles d’aquests moviments són perseguits. A Xile es persegueixen idees polítiques, es tracta de criminalitzar la lluita del poble maputxe per terrorisme. Però hi ha un rerefons polític, els que es van condemnar són els que alcen la veu. Se’ls treu la seva veu són empresonats. Totes les legislacions que vénen de Xile són nefastes, com ara la Llei d’Usurpació, i per això a nosaltres no ens afavoreixen les lleis actuals.

I en aquest cas, organitzacions com Amnistia Internacional, es renten les mans?
Efectivament, hem estat a la Comissió Interamericana de Drets Humans denunciant fets. Cadascuna fa les seves recomanacions i observacions sobre els fets delictius de l’Estat sobre els pobles indígenes i no al revés, es veu el panorama complet però no actuen. Nosaltres no som els terroristes, no abusem, però no en tenim el reconeixement. Només ens queda la mobilització, la incidència… Hem fet equips de treball amb gent no maputxe per lluitar contra injustícies com la construcció d’una central hidroelèctrica il·legalment. Busquem tots els mecanismes possibles qüestionant les formes administratives del govern, les empreses que no s’ajusten a lleis són gestions completament arbitràries. Era vergonyós dur a terme els seus projectes quan tot el que fan és fraudulent, incomplint la legalitat. Sota la pressió i les reivindicacions hem aconseguit ratificar el Conveni 6/9 per evitar projectes com el de la central hidroelèctrica.

Com és la situació del poble maputxe a Argentina? Ara hi ha un candidat amb una ideologia molt diferent dels governs anteriors que és Javier Milei que podria ser el proper president de l’Argentina. En quin grau pot Milei perjudicar o beneficiar el poble maputxe?
No és un feixista de primera, però no hi hauria cap manera d’avançar. Si bé és cert el president actual Alberto Fernández està colpejant durament el poble maputxe pel que està passant a Jujuy. Hi ha una batalla campal a Jujuy que ens està perjudicant de manera molt greu, i si amb aquest actual anem malament, pitjor amb l’altre. Però res amb Milei, tot anirà a pitjor. La força serà més dura, però sempre mantindrem la nostra solidaritat amb ells i cal unir-se més, no només el poble maputxe, sinó que tots. Cal garantir el suport de tots els pobles.

I ja com a última pregunta, com qualifica el que està passant amb Israel i el poble palestí? Salvant les distàncies, creu vostè que aquesta situació d’aïllament i repressió s’assembla a la que porteu patint els maputxes a Xile?
Primer de tot cal solidaritzar-nos amb el poble palestí. Viuen les mateixes condicions que el poble maputxe però nosaltres no disposem d’armes de gran abast. Però el sacrilegi que fa Israel sobre Palestina i recolzat pels Estats Units també ho patim nosaltres. Xile entre l’any 2002 i 2004 van comprar armes israelianes i s’utilitza en territori maputxe. Es demana constantment l’alliberament nacional del poble maputxe, això passa a Xile tenint policies armats a Willi Mapu. S’està tractant de buscar una aspiració d’alliberament ja que Israel també hi té policies i militars, per això dic que ens toca de ben a prop. Hi ha forces militars que s’han preparat amb armes per recolzar les forces repressives que hi ha hagut a Xile, per a nosaltres això que passa a la Franja de Gaza i a Willi Mapu es un perill inminent.

Foto de portada: Jorge Weke, durant l’entrevista. Autor: Albert Pardina.