Diversex és una guia d’educació sexual dedicada especialment a tots els professionals que treballen en l’àmbit socioeducatiu. Els seus autors, Júlia Collignon i Ferran Giménez, consideren que molts joves i adolescents són víctimes d’unes idees fortament encotillades i volen alliberar-los de tots aquests dogmes perquè puguin gaudir de la seva sexualitat. Ho fan a través d’aquesta publicació, que justament han presentat aquest dijous, i que és un recull del projecte que Actuavallès imparteix als alumnes d’un grup d’FP de l’Escola Ribot i Serra.
Júlia Collignon és una sociòloga especialitzada en gènere que treballa a Actuavallès, una associació que promou la diversitat i lluita per erradicar l’estigma i la discriminació. Aquest dijous ha presentat el seu primer llibre, Diversex, i la coautora explica a aquest digital com ha sigut el making of d’aquesta guia sexual així com les conclusions a què ha arribat en acabar el projecte.
Diversex és el resultat d’un projecte d’educació sexual que han impartit als estudiants d’un cicle formatiu de l’Escola Ribot i Serra. Com ha estat aquesta aproximació als joves?
En general, molt bona. Agraeixen molt que els parlin de temes que tenen a veure en l’educació sexual perquè consideren que no els n’han parlat gens durant tota l’etapa acadèmica, a l’escola. Per tant, tot el tema de relacions abusives, afectives, temes de cossos, genitals, consentiment, temes tabús diversos… tot això té molt bona acollida. Ho agraeixen molt.
Hi ha una imatge de la sexualitat que està molt distorsionada per les formes de coneixement que tenim: amistats, família, el que hem rebut de l’escola, el que hem vist a les pel·lícules o llibres, al porno… per tant, des d’aquest punt de vista, tenim una imatge super esbiaixada sobre la sexualitat.
Creu que les persones més adultes també tenen interioritzats aquests prejudicis i arquetips?
Jo penso que aquest model “normatiu” sobre la sexualitat, de pensar que follar és igual al coit entre un penis i una vagina, és un model que està incorporat en tothom. Al final, cap de nosaltres ha rebut una bona educació sexual.
Per tant, tot i que Diversex està pensat especialment pels joves i pels professionals que treballen en l’àmbit socioeducatiu, també seria oportú per a totes aquelles persones que volen descobrir una nova mirada sobre la sexualitat?
I tant! Com dius, inicialment està pensat per professionals de l’àmbit socioeducatiu, sobretot Batxillerat, cicles formatius d’àmbit social i també de graus universitaris educatius o socials, però també és un material que pot ser útil per una persona que estigui interessada en aquest tema. Cadascú pot agafar el llibre i adaptar-se’l al que un necessiti, sigui en el temps de lleure o en una classe de 3r d’ESO.
Com s’ho fa Diversex per desconstruir tot aquest ideari?
Hem volgut traslladar una concepció de la sexualitat més positiva. No ens volíem centrar tant en els riscos, que és el que normalment s’ensenya a les escoles (infeccions, violències, embarassos no planificats…), sinó que volíem parlar de la sexualitat des d’una dimensió agradable, positiva i divertida.
També des d’una concepció holística: saber que a part del coit i dels riscos, la sexualitat també té molt a veure amb les relacions afectives que creem, amb com ens relacionem, com ens cuidem, amb plaers i fantasies o desitjos sexuals, en la desconstrucció del protocol que tenim incorporat i parlar sobre l’ejaculació femenina, masculina, de maneres de crear fantasies més enllà de la norma…
També abordem tot el tema de la diversitat sexual i de gènere així com altres eixos identitaris que poden ser importants a l’hora de saber on et posiciones en el món de la sexualitat; com poden ser l’edat, la classe social, l’origen ètnic i altres variables que influeixen a l’hora d’entendre la sexualitat.
L’assaig conté una part descriptiva i explicativa, però també representacions gràfiques. Com es complementen ambdós continguts?
El llibre està estructurat en cinc blocs temàtics i cada un té una part de contingut teòric, que és la més extensa perquè ens semblava interessant que hi hagués una bona base teòrica. Aquesta part teòrica està acompanyada d’il·lustracions que intenten donar una imatge de vida i positivitat i, a més, hi ha un apartat de recomanacions metodològiques on intentem donar consells per abordar cada tema o cada capítol.
També hi ha propostes de dinàmiques i recursos audiovisuals per aprofundir en el tema i per si algú els vol utilitzar durant la lectura. Són un llistat de recursos audiovisuals amb codi QR que deriven a un link i t’ho pots descarregar per utilitzar-ho a la classe o en altres espais.
Vostè estava familiaritzada amb aquest tema, ja que hi està especialitzada professionalment, però no amb la redacció i publicació literària. Què és el que li ha resultat més difícil?
Crec que el més difícil ha sigut que ha estat un procés ultra llarg. Vam començar a escriure el llibre fa dos anys i semblava que no vèiem el final. És un procés que ha implicat a moltíssima gent, moltes revisions, fer coses que no havíem fet mai, com parlar amb una editorial o amb il·lustradores. Bé, el fet de ser un procés nou: això sempre costa.
I com ha funcionat el tàndem entre vostè, d’Actuavallès, i el professor de l’institut Ribot i Serra, Ferran Giménez, a l’hora de convertir aquest projecte educatiu en un assaig?
Bé, els rols estaven bastant definits ja en el projecte: ell aportava la part més logística i avaluativa i des d’Actua aportàvem la part de coneixement específic sobre sexualitat. I en el llibre hem seguit una mica aquesta pauta també.
Tot el que és creació de contingut específic sobre sexualitat s’ha fet des d’Actuavallès, i ell s’ha encarregat més d’adaptar-ho als centres educatius perquè tingui sentit i s’acomodi al currículum dels cicles i es pugui avaluar. I finalment ho hem revisat conjuntament.
El projecte ha durat un curs escolar, nou mesos aproximadament. Durant aquest temps han parlat de la interseccionalitat, dels cossos, de plaers i fantasies, de com prevenir les violències, etc. Li han quedat temes pendents?
Sí. Segur que falten moltes coses.
Per exemple, m’hauria agradat tractar més a fons el tema de la interseccionalitat i poder abordar el tema de la diversitat funcional. Quan abordem pautes per l’autoexploració, per exemple, com s’ho faria una persona amb diversitat sexual? Tota aquesta mirada crec que es podria desenvolupar molt més.
Té pensat repetir el projecte en una altra escola?
Ho fem al Montserrat Roig (Terrassa) i ho havíem fet al Pau Vila. Però la idea no és fer aquest projecte a tot arreu perquè no som tanta gent. El nostre objectiu és oferir aquest material als centres educatius perquè els professors que hi creguin, ho incorpori a les seves classes a través de les assignatures o de les tutories.
Foto portada: Júlia Collingon, coautora de Diversex. Autor: David Chao.
