El rellotge marca tres quarts de deu i la Consuelo surt de casa, sense maleta ni bossa. Sembla un matí qualsevol, però en realitat aquesta pot ser l’última vegada que la veïna del barri de la Serra d’en Cameró trepitjarà el replà del que ha sigut la seva llar durant tres anys. El tap de persones que s’ha concentrat a la porta del número 294-296 de la carretera de Terrassa ha evitat el desnonament de la Consuelo i, per tant, s’hi podrà quedar fins que arribi la pròxima carta del Jutjat.
“La unió fa la força. El moviment veïnal és la clau de la lluita social, i aquesta victòria ho demostra una vegada més. Som la generació que va lluitar en l’època de Franco per aconseguir una democratització del sistema i avui seguim aquí pel mateix motiu” exposa un membre dels Iaiafloutes, Francisco Cañete.
De deu a onze del matí, la Consuelo llegia i rellegia, amb llàgrimes als ulls, el document on el jutge descartava anul·lar el desnonament. No es podia creure que la fessin fora de casa després de tots els esforços que ha fet per pagar el lloguer.
“He buscat feina per tot arreu, però només m’he pogut aferrar a una suplència d’un servei de neteja al Hospital Parc Taulí. La meva filla gran viu amb la seva parella i, la petita, amb el seu pare perquè jo no la puc mantenir. De fet, a la vista està que no em puc mantenir ni a mi mateixa”, lamenta la Consuelo.
A l’hora prevista, però, no ha vingut cap agent policial i el portaveu del Sindicat de Llogateres, Rai Raimón, ha celebrat que “hem guanyat la batalla. La Consuelo es queda”. Tot i això, l’arrendatària encara no pot cantar victòria: té intencions de mudar-se, però de moment no ha trobat cap alternativa més econòmica i l’escena d’aquest matí no tardarà a repetir-se, ja que el propietari la vol fora.
Les tres entitats que lluiten pel respecte dels drets fonamentals, com el de l’habitatge, han acompanyat a la que consideren darrera víctima de l’especulació immobiliària. Raimón explica que el pis és propietat d’un particular, igual que la resta de l’edifici i el bar del costat, i que mai ha tingut la voluntat d’arribar a un acord amb la Consuelo ni ha cedit a negociar una rebaixa del lloguer, tot i saber que ha estat a l’atur durant mesos.
“Es queixen de la violència contra l’immobiliari públic per exigir millores salarials, la igualtat de gènere o llibertat d’expressió; però ningú es queixa de la violència contra els drets fonamentals que les administracions exerceixen contra les persones vulnerables” critica el iaioflauta Francisco Cañete.
La Consuelo ha de pagar més de 800 euros per un pis de 45 metres quadrats, a molt estirar, amb una sola habitació. Ara haurà de buscar un altre habitatge, però difícilment en trobarà un de més econòmic. Sabadell es regeix per un mercat d’habitatge tens i això vol dir que pràcticament no hi ha pisos de lloguer a un preu assequible per tota la població. Fa un parell de setmanes, però, l’Ajuntament va anunciar que en breu començaran a construir 500 pisos de lloguer a un preu relativament barat, en comparació amb la mitjana d’immobles. Cal recordar també que Sabadell és un dels municipis que haurà d’aplicar la nova llei que regula els lloguers per rebaixar i fixar un màxim dels preus en els contactes nous.
