L’atemptat de Madrid de l’11 de març de 2004, del que aquest dilluns es compleixen 20 anys, ha estat una de les tragèdies més impactants i significatives del segle XXI. Com va passar amb l’arribada de l’home a la Lluna per una generació, la caiguda del mur de Berlín al 89, l’atemptat de les Torres Bessones del 2001 són moltes les persones que recorden que estaven fent en el moment de la massacre. Hem sortit al carrer per saber com ho van viure els sabadellencs.
Tot i que alguns testimonis no recordaven què estaven fent en aquell moment, són molts els que ens han explicat amb exactitud com es van assabentar de la notícia i quines van ser les seves primeres impressions. L’històric regidor socialista Simón Saura recorda que van ser moments de total confusió.
“Jo estava a l’Ajuntament i, al principi, no ens creiem que fos veritat. Després no sabíem que fer, estàvem impotents i sense saber qui havia estat el culpable. A les notícies hi havia molta confusió, els partits de dretes del PP deien que havia estat ETA i altres apuntaven altres teories.”, comenta Saura.
“Estava treballant a l’escola i quan va sortir la notícia em vaig quedar esgarrifada. Durant els següents dies ho vam anar seguint. No ens ho podíem creure i hi havia moltes incerteses del que havia passat”, comenta la Carme Videra. “En aquell moment treballava en un taller de mecànic i sempre teníem la ràdio de fons. Al principi no li vam donar importància, però quan van donar més dades ens vam quedar flipant. Vam haver de parar i tot perquè no creiem el que estàvem escoltant”, assegura Miquel Ribera. “Jo estava a la feina i al principi no hi havia gaire informació, però després al cap d’una o dues hores van sortir més dades que feien molta por. Va ser un moment molt impactant”, comenta la Carme Peñalber.
Altres ciutadans es trobaven a casa i es van adonar del que estava passant pels mitjans de comunicació. “Acabava de tenir el meu segon fill i estava a casa amb la televisió de fons. De cop van començar a donar-ho a totes les cadenes i es contradeien entre elles”, explica l’Isabel Rodríguez.
“Recordo perfectament que mentre estenia la roba al balcó vaig sentir molt rebombori al bar de sota, de cop la gent va començar a parlar per telèfon i feien cares de sorpresa i por. Ràpidament, vaig encendre la televisió i vaig saber el que passava”, afirma la Rosa Clotet. “Molts dies escoltava la ràdio i aquell 11 de març de fa 20 anys també ho estava fent. Van començar a dir que havia passat alguna cosa molt greu a Madrid i a poc a poc anava arribant més informació.”, diu la Josepa Perit.
D’altra banda, també hem preguntat a les xarxes pel vostre record d’aquell dia. “Jo aquell dia estava treballant a Alcobendas des de les 5 del matí. A les 8:30 em va trucar una companya de feina per preguntar si estava bé i vaig saber el que havia passat. Va ser tot un shock i sortir de Madrid cap a Sabadell tota una odissea”, assegura Emilio Sánchez a la nostra pàgina de Facebook.
Foto portada: Josepa Perit, Simón Saura i Carme Videra. Autora: Noèlia Pérez
