- Al mateix temps que augmenten les agressions masclistes, també ho fan les atencions del SIAD i les denúncies interposades a través de l’ICASBD.
- Sabadell tindrà un protocol “actuallitzat” i “més complet” per abordar aquest tipus de violència a partir d’aquest dijous.
Eradicar la violència masclista és un objectiu compartit per moltes persones i institucions, però encara és lluny de ser una realitat. Així ho indiquen les dades del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD): l’any 2019, l’entitat va atendre 1.850 casos; l’any 2020, 2.300 i enguany (de gener a mitjans d’octubre), 2.225. En la mateixa línia, la degana del col·legi de l’Advocacia de Sabadell, Eulàlia Barros, també assenyala un increment significatiu de les denúncies per violència masclista i de gènere. Per la seva banda, l’Ajuntament actualitzarà el protocol per abordar aquest tipus d’agressions a primera hora d’aquest dijous, coincidint amb el 25N.
Les víctimes del masclisme cada cop s’atreveixen més a denunciar els seus agressors; siguin desconeguts, amics o les seves (ex) parelles. Això explica, en part, l’augment de les atencions al Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) i de les denúncies interposades a través del Col·legi de l’Advocacia de Sabadell. La degana de l’ICASBD, Eulàlia Barros, augura que aquesta tendència continuarà a l’alça després d’actualitzar el protocol per abordar les violències masclistes.
“Abans, quan una dona anava a posar una denúncia, tenia molts dubtes al respecte i, en la majoria de casos, es trobava sola davant d’aquesta situació. Què em preguntaran? Què passarà després? Com pot afectar aquesta denúncia a la custodia compartida dels fills? Com em puc defensar al judici? Ara, tots els col·legis de l’advocacia de Catalunya ens hem compromès a atendre a la víctima des del primer segon que decideix posar una denúncia: en pic trepitja la comissaria, hi haurà un advocat esperant-la per assessorar-la en una hora com a màxim. Això dona més seguretat i per això hi hauran més dones que es decidiran a fer el pas”, raona Barros.
La cap del Servei d’Informació i Atenció a la Dona, Neus Sánchez, recorda que una de les funcions del SIAD és resoldre totes aquestes preguntes i, en alguns casos, l’entitat també acompanya emocionalment i jurídica les víctimes que interposen una denúncia. Això sí: no poden interferir en el procediment judicial ni condicionar a l’advocat de la demandant; si no que la seva figura continua sent un suport informatiu, orientatiu i emocional. Barros matisa com és aquesta coordinació entre el SIAD i l’ICASBD:
“A les organitzacions com el SIAD o el SIE [Servei d’Intervenció Especialitzada], els correspon l’assessorament previ al procediment judicial: explicar quins recursos poden interposar com a víctimes, com es pot desenvolupar tot aquest procés, avaluar si la víctima compleix els requisits per optar a la justícia gratuïta, etc. El procediment judicial com a tal (denúncia, judici…) correspon a l’advocat particular o d’ofici que porti el cas. El lletrat del SIAD pot aclarir-li tots aquells conceptes que no li quedin clars, però no pot intervenir en el procediment judicial ni tampoc pressionar o condicionar al l’advocat”.
Un dels principals escuts que tenen les dones per evitar una darrera agressió són les ordres d’allunyament. De les 45 peticions de protecció que s’han interposat durant aquest any, només se n’han acceptat 25 (el 55 per cent). Pràcticament la meitat. L’any passat se’n van denegar 12 de 32 (el 37,5 per cent). La cap del SIAD, Neus Sánchez, mira cap amunt:
“Qui les accepta o les denega és el jutge. Normalment, qui instrueix la denúncia (els agents policials) proposa aquesta protecció per a la víctima. Aleshores és el jutge qui decideix si prospera o no en funció de diferents variables, com el nivell de risc que ha viscut la víctima i, sobretot, que pugui viure. En futur” subratlla Sánchez.
Les atencions psicològiques que gestiona el SIAD també s’han disparat. De fet, gairebé la meitat de les dones que es dirigeixen per primera vegada al SIAD ho fan per sol·licitar atenció psicològica; en contraposició amb un 37’7 per cent que ho fa per assessorament jurídic. Neus Sánchez constata que els dos serveis més demandats són justament aquests (l’assessorament jurídic i l’atenció psicològica) i comenta que les preguntes més freqüents giren entorn la separació, el divorci i la custodia dels fills.
El nou protocol hauria de facilitar l’actuació contra la violència masclista
Cal tenir en compte que un gruix important de les víctimes ateses per aquest servei (el 51’8 per cent) tenen entre 30 i 45 anys, mentre que un 29 per cent en tenen entre 46 i 65. Per tant, la franja que correspon a adolescents i joves representa una part força minoritària en comparació amb aquestes dues (tot i que això no vol dir que hi hagi menys víctimes d’aquestes edats). De fet, els menors d’edat són qui tenen més facilitats per denunciar un atac masclista. Així ho fa saber la degana de l’ICASBD, Eulàlia Barros:
“Les menors d’edat tenen dret a la justícia gratuïta en qualsevol cas; sigui per violència de gènere (exercida per una parella o exparella) o per violència masclista (un tercer). Pel que fa a les majors d’edat, aquestes tenen justícia gratuïta en el primer supòsit. En cas que l’agressor sigui un tercer, depèn dels seus ingressos” explica la degana Eulàlia Barros.
Tot i això, Barros també assenyala, en relació amb el protocol actualitzat aquest mateix dijous, que ara la primera assistència a comissaria així com la primera assistència davant el jutge és gratuïta; ja que la cobreix la Generalitat. Per la seva banda, Sánchez celebra que el nou protocol sabadellenc afegeixi el SIE al conglomerat d’entitats i institucions que el conformen, ja que “ara és més complet i va en línia de la nova llei per l’erradicació de la violència masclista; també ampliada i reforçada a finals del 2020”.
Foto portada: concentració feminista a la plaça Sant Roc. Autor: David B.
