Els geriàtrics van ser un dels principals afectats en la primera onada de la Covid-19 i ara, amb el procés de vacunació, han tornat a estar en el punt de mira. Però, què passa amb tots aquells avis que viuen sols a casa? Es garanteix el seu dret a tenir una vida, i en alguns casos mort, digna? Accent Social, l’empresa contractada pel Servei d’Assistència Domiciliària (SAD) de l’Ajuntament, té 276 treballadors a Sabadell, segons les dades proporcionades pel consistori. La seva funció és essencial, però també insuficient per alguns usuaris i treballadors del Servei d’Assistència Domiciliària (SAD).
“Em sento molt sola. Les assistents vénen una o dues hores cada dia, però no vénen a fer-me companyia, sinó que vénen a treballar”, explica una usuària de SAD. L’Antònia Torras té 75 anys, però viu sola a Ca n’Oriac des dels 25. L’any 1970 es va separar de la seva parella i, a partir de llavors, no ha tornat a compartir el seu dia a dia amb ningú més. Des fa quatre anys, però, necessita algú que l’ajudi a fer tasques tan bàsiques com la compra, dutxar-se o la bugada. La Míriam López és una treballadora d’Accent Social que cada setmana va dues hores a casa d’una persona com l’Antònia per netejar-ho tot. Quan acaba la jornada, l’assistenta se’n va amb un regust agredolç:
“He notat que avui la Dori estava angoixada i tenia ganes de desfogar-se amb mi. Abans que acabés d’explicar-me què li passava, però, he hagut de fitxar per arribar a temps al següent domicili. No tinc temps per parlar amb ella”, lamenta l’assistenta mentre surt per la porta.
Les persones que no tenen cap familiar que les ajudi a fer les tasques domèstiques, també necessiten una persona de confiança amb qui compartir les seves inquietuds, alegries o penes. Per contra, les treballadores familiars no sempre poden acomplir aquesta figura per falta de temps. López explica que, en un dels seus serveis, té dues hores per fer la compra i dutxar a la usuària i no li sobra ni un minut.
“Si en condicions normals, una persona pot tardar entre mitja hora i tres quarts per anar al supermercat i tornar, ara amb les cues anticovid cal ben bé una hora” calcula.
En la mateixa línia, una altra companya d’Accent Social, Sara González, també reconeix haver necessitat més de 45 minuts per dutxar a una senyora de 82 anys. Uns tempos que contrasten amb els dels geriàtrics: abans de treballar pel SAD, López estava a la residència Els Avets, a Rubí. Allí, els treballadors familiars tenen uns horaris molt pautats i, en general, les dutxes no superen els 15 minuts, segons l’ajudant de persones dependents.
“M’agradaria que es quedessin una estona, sense treballar, només per parlar i explicar-nos coses. Són les úniques persones a qui veig en tota la setmana” explica la veïna de Ca n’Oriac.
Torras no té fills ni germans i la solitud que sentia durant les festes de Nadal, per exemple, quan tothom es reuneix amb la família, ha esdevingut crònica. En canvi, la senyora Llobera sí que té fills, però se sent igual de sola que Torras perquè fa un any que no veu a la seva família. Com que viuen fora de Catalunya, tampoc pot veure créixer als seus néts i, tot plegat, li genera una gran impotència i frustració. De fet, les treballadores d’Accent Social han percebut múltiples alteracions emocionals en les persones dependents que viuen soles des que va començar la pandèmia, principalment un estat d’ànim més dèbil o nerviós.
“Tinc 85 anys, però tinc el cap molt clar. Per això quan miro per la finestra i veig aquest fotimer d’irresponsabilitats, m’enervo. La gent gran també tenim amigues i ganes de sortir al carrer amb la família, però no ens la podem jugar a l’hora de saltar-nos les restriccions… a diferència d’altres més jovenets” retreu la sabadellenca i usuària de SAD, Teresa Llobera.
Des del març passat, Llobera intenta fer córrer el rellotge amb la lectura, però la seva vista només li permet llegir durant mitja hora. No sap navegar per Internet i tampoc ho vol, perquè considera que “és molt perillós i només fan que enredar”. Pensa el mateix de la televisió i, amb això, les opcions que li queden per distreure’s són molt poques. De moment, Llobera encara pot batallar contra la majoria de feines domèstiques, però té clar que no vol anar a una residència sota cap condició. “Quan és la treballadora qui ve a casa teva, tu encara gaudeixes de certa autoritat i pots decidir què ha de fer i com ho ha de fer. En canvi, quan ets tu qui va a una residència, es gira la truita i toca adaptar-se a les condicions i tractes del centre, que acostumen a ser força millorables”, reflexiona.
L’experiència de Míriam López, que ha treballat tant pels Serveis d’Assistència Domiciliària com per una residència de gent gran, reforça la teoria de Llobera. No obstant això, les treballadores d’Accent Social també tenen algunes queixes respecte a les condicions laborals.
“Fem la mateixa feina que els professionals de les residències i, algunes vegades, també ens toca fer d’auxiliars d’infermeria però sense els materials i adaptacions corresponents. Per contra, a nosaltres no se’ns reconeix ser un servei essencial ni en l’àmbit social ni en l’econòmic. Estem infravalorades”, denuncien Míriam López i Sara González en nom de moltes més companyes del Servei d’Assistència Domiciliària.
Un altre dels greuges que denuncien és la fracturació i la superposició dels serveis. Els assistents de les persones dependents treballen vuit hores al dia, com la resta de treballadors, però a diferència d’aquests, no tenen cap mena d’estabilitat. Atenen a una mitjana de vuit persones a la setmana (sense comptar dissabtes i diumenges, la majoria de vegades) i, sovint, han de creuar-se la ciutat diverses vegades al dia, fet que suposa un repte per a la puntualitat i una despesa més per la seva butxaca. Per si no fos prou, la plantilla ha patit algunes baixes durant la pandèmia i s’han hagut de repartir els usuaris entre la resta de treballadors, arribant així als deu usuaris per cap. D’aquí ve una part de les crítiques que ressonen al Racó del Campanar des que va començar el 2021, on una quinzena de treballadores familiars exigeixen la reducció de les ràtios i la municipalització del servei per “evitar que les empreses privades voregin els límits legals” deia Carles Manzanares, el secretari general de la Federació de Serveis a la Ciutadania de Comissions Obreres.
Es trenca la relació entre els assistents i els usuàris de SAD a Sabadell
Els serveis d’atenció domiciliària són de competència municipal si bé la Generalitat també contribueix al seu finançament. Tot i això, també són un nínxol de mercat per a grans grups de serveis com Actividades de Construcción y Servicios (ACS), de la qual Florentino Pérez és president, Eulen o Sacyr. ACS actua en el SAD de Catalunya a través d’Accent Social, que gestiona aquest servei en 34 municipis; un d’ells Sabadell. No obstant això, l’empresa ja ha anunciat que l’any 2022 no renovarà el contracte després d’un canvi en el conveni col·lectiu, ja que després de la negociació dels sindicats majoritaris, les treballadores rebran un augment de sou entre 2021 i 2022 d’un 12 per cent, assolint els 17.533,42 euros bruts anuals. Després d’aquest canvi l’empresa s’ha acollit a no renovar el contracte, ja que el plec de condicions es va fer amb anterioritat.
Foto portada: una usuària de SAD i una assistenta d’Accent Social. Autora: Júlia Ramon
