Punt i final a la història del Centre Social Alliberat l’Obrera, més conegut simplement com l’Obrera, a l’avinguda de Barberà. Després de prop de nou anys d’ocupació, els Mossos d’Esquadra com a policia judicial han executat el desallotjament aquest dimecres a primera hora del matí. L’edifici estava buit i pendent d’un desallotjament obert des de feia setmanes. Una excavadora enderroca l’antic edifici, que ja és història.
Aquesta és la història del Centre Social Alliberat l’Obrera, que està anant a terra aquest matí del dimecres 13 de març de 2024.
1. El Primer de maig de l’any 2015, al final de la manifestació del Dia del Treball, desenes de persones ocupen un immoble buit des de fa anys a l’avinguda de Barberà. Havia estat un concessionari de vehicles, una oficina bancària i fins i tot un bordell. És propietat de Cajamar. L’acció denuncia la gran quantitat de locals i habitatges buits que hi ha a la ciutat des de la crisi del 2008.
2. En els dies posteriors, la iniciativa pren nom: Centre Social Allibertat L’Obrera. El nom fa referència a l’històric casal de l’obrerisme sabadellenc L’Obrera, protagonista de diverses vicissituds per exemple durant la Vaga General Revolucionària de 1917, que va ser ocupat pel franquisme i enderrocat a les acaballes del mandat d’Antoni Farrés a l’alcaldia. Un nom simbòlic en referència a una de les patums (com el Círcol o la Cooperativa Sabadellenca), del Sabadell proletari.
3. La propietat de l’immoble en denuncia la usurpació. L’estiu de 2015 l’ocupació arriba als jutjats per primer cop. El procés judicial avança a batzegades, lent però imparable.
4. L’Obrera inicia diverses iniciatives obertes al barri: des de classes de reforç i repàs (escola La Madrasseta), un magatzem de roba solidària, conferències, presentacions de llibres o documentals i fins un exitós gimnàs popular, de nom Rukeli (boxejador gitano esterilitzat pels nazis i deportat i mort en un camp de concentració nazi). En aquest temps, han rebut el suport d’entitats veïnals de l’Eixample o Espronceda i moviments com la PAH o l’Associació Poble del Sud de Sabadell.
5. L’any 2016 l’Obrera és focus d’atacs de grup d’extrema dreta. Els llencen pedres i fan pintades als vidres exteriors. El 24 d’abril de 2016 unes 3.000 persones es manifesten contra els grups neonazis i en solidaritat amb l’Obrera pels carrers de la ciutat.
6. Durant el mandat del govern quatripartit (2015-2019) es produeixen diverses aproximacions entre Cajamar i l’Obrera, amb l’Ajuntament de mediador. L’entitat demana la cessió del local durant 50 anys. El juliol del 2018 el ple municipal mostra el seu suport a l’Obrera amb els vots del govern municipal. Però la negociació no obté fruits i descarrila del tot amb la venda de l’immoble, que acaba després de la pandèmia en el grup immobiliari Nedax per fer-hi un bloc de pisos.
7. La primavera de 2020, coincidint amb el confinament i l’estat d’alarma, L’Obrera denuncia que operaris de Cajamar han intentat desallotjar-los de forma irregular de l’espai, del que són “posseïdors” des de ja feia cinc anys. Ho denuncien als tribunals. El procés de desallotjament segueix en paral·lel.
8. L’estiu de 2022 l’entitat assegura que el desallotjament cada cop és més a prop i activa una campanya de suports per evitar-ho. Estan decebuts amb el govern municipal de Marta Farrés, que limita el conflicte a un litigi judicial entre propietaris i ocupants.
9. Al setembre del 2022, el ple esquiva una moció de suport a l’entitat i l’Ajuntament descarta fer canvis urbanístics, legals o tècnics per facilitar la continuïtat de l’espai. El govern no es mou de la ‘mediació’. El temps juga a favor de Nedax. El regidor socialista Eloi Cortés fa públic que Nedax ha ofert a l’Obrera un altre local per seguir amb l’activitat però que l’entitat no es vol moure de l’avinguda de Barberà. “El que no farem serà expropiar per enriquir el propietari ni prevaricarem fent urbanisme a la carta”, assegura Cortés.
10. A l’octubre de 2022, un miler de persones surten als carrers a manifestar-se per la continuïtat de l’Obrera. Crítiques ja obertes no només a la propietat sinó en especial a l’Ajuntament, a qui acusen de ser còmplice d’una operació immobiliària. Membres de l’Obrera avancen que Nedax els ha ofert el baix comercial de l’edifici que volen alçar a l’avinguda. Però ells rebutgen la proposta perquè “desnaturalitza” l’Obrera: “no som un local d’esbarjo”, diu Helena Vázquez, una de les portaveus.
11. El 6 de novembre de 2023 s’ha de produir el desallotjament de l’Obrera per ordre judicial. Durant el cap de setmana previ, es fan activitats a l’espai, per exemple amb el conegut humorista Joel Díaz (La Sotana, Zona Franca). El 6 de novembre desenes de persones es concentren a les portes de l’Obrera. El desallotjament s’acaba deixant per més endavant. Els tribunals l’assenyalen en data oberta: és a dir, en qualsevol moment.
12. El desallotjament s’acaba executant el 13 de març de 2023 al matí. Una excavadora inicia l’enderroc de les parets de l’edifici. Després de nou anys d’ocupació, la segona Obrera acaba com la primera: enderrocada.
Foto portada: manifestació a favor de la continuïtat del CSA L’Obrera, el 8 d’octubre de 2022. Autor: J.d.A.
Pingback: L'Obrera: desallotjada i enderrocada