Unes obres al centre de Sabadell han permès descobrir el primer taller de foneria que es troba en aquest sector de la ciutat. Es tracta d’un element que data del segle XIX i que forma part d’un conjunt industrial situat entres els carrers del Sol i Sant Pau. Les restes van quedar al descobert en el marc dels treballs d’enderroc d’una estructura per a poder-hi projectar una nova promoció d’habitatges, i tot i que fa setmanes que es van localitzar, no ha estat fins ara que s’ha fet pública la troballa. En els darrers anys, el centre ha estat objecte de diverses intervencions aprofitant obres privades, que han deixat al descobert altres estructures, com cases, sitges i fins i tot nous trams de la muralla del segle XIV.
L’antiga foneria s’ha trobat en un terreny situat entre cases que fins ara havia ocupat un aparcament de vehicles. En els darrers mesos, però, s’ha treballat per enderrocar l’estructura existent per a poder-hi fer un conjunt d’habitatges, un procés en el qual van sortir a la llum les restes.
El resultat ha estat la localització d’un conjunt industrial de mitjans del segle XIX, aproximadament d’entre 1850 i 1870, corresponent a un gran taller de foneria:
“És el primer conjunt d’indústria de fosa que trobem a la ciutat, fins ara coneixíem alguns vapors de fàbriques tèxtils de mitjans del segle XIX, però mai abans havíem localitzat instal·lacions així”, relata a l’ACN Jordi Roig, arqueòleg director d’Arrago SL.
Els elements s’han trobat en una finca del carrer Sant Pau, però quan eren operatius formaven part de les parcel·les del carrer del Sol, on encara hi ha cases que havien estat propietat dels industrials tèxtils de la ciutat. Aquí s’hi ha trobat el sector energètic, integrat per un gran forn principal que encara tenia restes de ferro adherides a les parets, amb les sales de calderes que alimentaven la maquinària de vapor i el seus fumerals, però no la xemeneia principal, que es trobaria en finques adjacents.
“En aquest taller s’hi feien les peces de ferro, els components de les màquines de vapor que necessitaven recanvis, com elements o eixos de les rodes”, apunta Roig.
Tot i que hi ha documentació que relata implantacions d’aquest tipus a la ciutat des del segle XIX, mai abans se n’havien trobat restes, fet pel qual incrementa la seva importància a nivell documental perquè n’ha permès l’estudi sobre el terreny.
Zona prolífica
La ciutat va viure una explosió arqueològica a principis d’aquest segle, sobretot entre 2000 i 2012, quan el boom de la construcció va permetre treballar al centre, on s’hi ha trobat diversos trams de la muralla medieval. També s’han fet excavacions en entorns en expansió, com el barri de Can Gambús, on s’hi va localitzar una necròpolis neolítica.
“El pla de Sabadell és un espai òptim per assentaments”, detalla Roig, un fet que ho corroboren les troballes fetes, que van des de la prehistòria fins a la que ens ocupa. El passat agrícola de la ciutat queda reflectit en les restes localitzades, que demostren que l’economia se centrava principalment en l’activitat al camp, i que van quedar tapades per la irrupció de la màquina i la indústria.
Troballes al carrer Sant Pere
De fet, és habitual trobar restes prehistòriques ben a prop de les que un dia van formar part del motor econòmic dels segles XIX i XX a la capital vallesana, cosa que permet dibuixar com era la ciutat en els seus orígens i com ha evolucionat. En els darrers anys s’han anat descobrint espais i elements que havien quedat amagats, com és el cas del carrer Sant Pere, a tocar de les troballes fetes ara.
En aquell cas s’hi van localitzar diverses sitges prehistòriques, però també una cambra subterrània. A partir de la troballa de llànties de llum d’oli al mateix lloc, es creu que s’hauria fet servir com amagatall fins l’any 1900, quan va quedar segellada.
La hipòtesi dels arqueòlegs és que hi podria haver més amagatalls d’aquestes característiques sota les cases adjacents. Això, però, no es podrà saber fins que els habitatges que ara s’hi aixequen no deixin pas a un procés d’obres, on podrien quedar al descobert possibles restes.
Troballes a la Via Massagué
No massa lluny d’allà, a la Via Massagué, uns altres treballs van permetre fer una nova troballa relativa a la muralla medieval que protegia la ciutat. En aquella ocasió, es va enderrocar un conjunt de cases per aixecar-hi una nova promoció de pisos, just a tocar de l’espai batejat popularment com a plaça del Tintín. Aquelles obres van permetre deixar al descobert dues galeries subterrànies i part de l’antiga muralla, a més d’una dotzena de sitges, un indicador econòmic que en aquest emplaçament hi vivia gent benestant capaç de produir i emmagatzemar aliments. Al seu interior, a més, s’hi va trobar material com peces de ferro, restes de fauna dels àpats o monedes de l’època de Jaume I i Jaume II, així com dos forns de terrissa corresponents a una de les famílies productores de la localitat dels segles XVII i XVIII.
El cuniculus de Sant Pau de Riu-sec
Ja als afores de Sabadell, a l’entorn de Sant Pau de Riu-sec, l’any passat es va trobar un cuniculus, un aqüeducte romà subterrani que amb 150 metres de longitud és el segon més important localitzat mai a Catalunya. La seva aparició va posar de relleu la importància que l’aigua tenia en un entorn del Vallès on es tenen registrats diferents nuclis habitats durant l’època romana, i que podria servir per abastir-los per regar camps, servir a negocis de terrisseries o a les llars. L’espai, però, va quedar destruït en el marc de la construcció d’una botiga. No obstant, se n’han conservat uns 20 metres que s’han habilitat per a fer-los accessible al públic.
Com en aquella ocasió, les restes ara trobades al centre de Sabadell quedaran cobertes, un cop catalogades, per a convertir-se, en aquest cas, en el pati d’una nova finca.
Foto portada: conjunt de foneria, trobada al carrer Sant Pau. Autor: ACN.
