22 dies, més de tres setmanes. Aquest és el temps que porta desaparegut el sabadellenc José Cañete i, en conseqüència, que la seva família viu amb l’ai al cor. L’home té 74 anys i està malalt d’Alzheimer. Va sortir de casa un dimarts a primera hora del matí i no va agafar cap mena de documentació; tampoc la medicació. La Policia Municipal va iniciar un dispositiu conjunt amb Bombers, Mossos d’Esquadra i Protecció Civil fa uns dies, però encara no n’hi ha ni rastre. Durant gairebé un mes, agents de seguretat, familiars i veïns a títol individual han sortit a peu de carrer a buscar-lo i aquest dijous continuarà la recerca amb una nova batuda a Terrassa.
José Cañete va desaparèixer dimarts 4 d’octubre abans de les set del matí, quan es va despertar la seva família i es va adonar que l’home no era a casa. L’última vegada que el van veure va ser al Centre Cívic de Can Rull aquell mateix migdia i a hores d’ara no tenen absolutament cap pista d’on pot estar. La seva filla, Maite Cañete, i la seva parella, Juan Checa, ens obren les portes de casa seva per explicar-nos tot el que saben.
Inicialment, creien que podia estar entre Can Rull i Castellarnau perquè el seu pare acostuma a caminar per aquesta zona. Ara, han perdut la pista o tenen algun indici d’on podria estar?
Maite Cañete (M.C): No hi ha cap indici. Hem perdut la pista. Nosaltres estem pressionant moltíssim als Mossos perquè utilitzin les càmeres de seguretat dels comerços del barri, però ens han dit que està prohibit gravar el carrer. Diuen que només es pot gravar dins el comerç o l’entrada, però no el carrer.
Per aquest motiu no les estan mirant, però jo crec que seria molt útil. Si veig un tros de pantaló i la sabata caminant, ja sabria dir-te si és del meu pare i això ens ajudaria a saber cap a on va anar.
Més que res és per saber cap a quina direcció va anar: si va anar cap a Terrassa, Can Llong o Can Rull. Ell sempre feia la mateixa ruta (Can Llong, Can Rull i, com a molt, arribava fins a Castellarnau i donava la volta) i per això vam començar a buscar per aquí.
L’última vegada que el van veure va ser a les onze del matí d’aquell dimarts al Centre Cívic de Can Rull, al carrer Sant Isidor. Si del Centre Cívic va cap aquí [dreta], va cap a casa seva; però, si va cap allà [esquerra], pot anar cap a Castellarnau o cap a Terrassa.
La Central dels Mossos d’Esquadra, que està allà a Castellarnau, té càmeres que arriben fins a la rotonda. Si tu les actives per veure si aquell dia va passar per allà, coi, ja sabem en quina direcció va anar: cap a on girés, cap a Terrassa o cap a Castellarnau.
De fet, l’endemà de la desaparició van anar a Terrassa a buscar-lo. Tenien algun indici aleshores ja?
M.C: Una noia ens va trucar. Ella estava davant de casa seva parlant per telèfon dins el cotxe i algú li va picar al vidre. El cotxe sí que és veritat que s’assemblava al meu (un Captur color ocre). De fet, era seu [de José Cañete] i me’l va donar perquè ja no condueix.
L’home li va picar i li va dir ‘Ei, hola! On dines?’, suposo que devia anar confós perquè ella diu que no el coneixia de res. La noia li va dir que es deia Judit i ell li va dir que es deia Pepe. Com que la noia estava parlant per telèfon, no li va dedicar gaire atenció i no es va fixar bé en ell. Però quan va veure els cartells, em va trucar perquè va pensar que tot plegat era quelcom estrany.
Però no es va quedar amb la imatge física de l’home, podria ser un altre senyor i no el meu pare. Igualment, això va ser al migdia o a primera hora de la tarda. Fins a la nit, va poder caminar molt més. Potser va tornar a Sabadell o potser va anar cap a Matadepera…
Han rebut més trucades?
M.C: Al principi sí, però ja fa temps que no n’hi ha cap més. Els primers dies ens van trucar per dir-nos que l’havien vist al riu Ripoll, al voltant del Club de Tennis (que això és al costat de casa seva i fins i tot vam sortir corrents cap allà perquè tot just era a la primera nit), pel trenet, pel Torrent del Capellà… Moltes trucades al començament, però res més.
Han difós dos cartells i, entre ells, hi ha algunes diferències. En el primer, per exemple, du ulleres i en el segon, no. La roba també és diferent. Quin és el perfil al qual hem d’estar atents?
M.C: Sí, al començament vam posar una foto seva on duia ulleres, però quan va marxar de casa aquell dimarts no en portava. Potser podia portar confusió, això. Les ulleres són a casa i, a més, a les 10 del matí la dona de la rostisseria ens va confirmar que no duia ulleres. La resta, com el rellotge o la camisa de quadres, sí que és igual.
La dona de la rostisseria el va veure?
M.C: Sí. A les 10 del matí va anar a la rostisseria Rogelio, al carrer Titus Livi, i aquella senyora sí que s’hi va fixar. Era ell i no en té cap dubte perquè el coneixia bé. El meu pare hi va cada dissabte per agafar un pollastre a l’ast. Aquest és el primer punt on el veuen, és la primera pista que tenim. Després el van veure al Centre Cívic de Can Rull, a les 11, com et comentàvem abans, i l’endemà ens va trucar aquesta noia de Terrassa.
Però va marxar sense la cartera ni documentació, no?
M.C: Sí, va marxar sense res. Potser portava alguna cosa d’efectiu a la butxaca, però com a molt serien 15 euros. Al Centre Cívic ja el coneixien perquè sempre anava a jugar al dòmino.
El seu pare és una persona coneguda al barri per poder-lo identificar millor?
M.C: Molt. Tothom el coneix al barri. Però clar, ja fa molts dies que va desaparèixer i, si està viu, l’aspecte ha de ser molt diferent del que tenia.
Juan Checa (J.C): Si ha sortit de la ciutat, ha hagut de ser amb ajuda d’algú. No és que tingués un Alzheimer que diguessis… no sé. A no ser que hagi fet un bajón en els últims dies, ell estava prou serè. Però no portava ni diners ni documentació a sobre. Per tant, hi ha moltes possibilitats que estigui per Sabadell.
M.C: Clar. Per això seria molt important trobar una càmera.
La Policia Municipal, els Mossos, els ADF, els Bombers i també Protecció Civil s’han mobilitzat per trobar el seu pare. Actualment es mantenen tots aquests fronts oberts?
M.C: No. Primer s’hi van posar la Policia Municipal i els Mossos perquè creien que era una desaparició urbana. Quan comencen a mirar el terme urbà i no troben res, aleshores Mossos activa a Bombers. Però van deixar de buscar. Es van baixar i van derivar-ho a Bombers perquè busqués pel terme interurbà. Aquests no van trobar res i també es van baixar per tornar-ho a passar a Mossos, però Mossos què fa? Res. Ja no busquen. L’únic que fan és trucar-te cada tres setmanes i et diuen que van mirant transport públic, càmeres…
J.C: Creiem que el protocol de Mossos d’Esquadra ha anat massa tard. Quan una persona amb Alzheimer desapareix, han d’activar gossos de recerca. I, de fet, els Mossos tenen gossos de cerca i no ens consta que els hagin utilitzat.
M.C: La queixa que tenim és que el protocol ha de canviar. Crec que s’hauria d’activar tot durant les primeres 48 hores: activa Bombers, activa ADF, activa gossos, activa Mossos… activa-ho tot perquè és quan hi ha pistes i quan els gossos oloren. A les 12 hores ja comencen a deixar de deixar rastre.
El meu pare es va començar a buscar quan ja duia unes hores desaparegut. Si aquella nit haguéssim tingut un gos que l’hagués olorat, potser hauríem trobat el rastre. De fet, vam aconseguir el gos d’un noi que es diu Toni, que és un particular que es va oferir a portar el seu gos, i quan va venir ens va dir que ja no sabia seguir el rastre perquè havia passat massa temps.
Han estat moltes les persones que han participat en les batudes massives organitzades en diferents punts de Sabadell: Can Rull, Can Gambús… Algú va trobar res que els pugui ajudar?
M.C: Moltes coses! Però cap seva. Hem trobat molta roba, sobretot, però no hi ha res del meu pare. Tot i això, estem molt agraïts a la participació de la gent.
Vostès continuen buscant-lo dia rere dia. On tenen previst anar demà [dijous]?
M.C: Demà justament comença una batuda a Terrassa. En principi es farà de vuit del matí a vuit del vespre, però no crec que sigui suficient per pentinar tota la zona. Com que, de moment, no se l’ha trobat per la zona nord-oest de Sabadell, jo vaig demanar buscar-lo per la zona que hi ha darrere l’Hospital Terrassa. Per allà on hi ha les caravanes, al costat de Can Sues.
Tota aquella zona està plena de barrancs i hi anirà Bombers, Protecció Civil i Mossos de Terrassa. Si és veritat que va estar per aquesta zona entre Terrassa i Sabadell i va voler tornar cap aquí, hauria passat per una zona plena de barrancs al costat de la carretera. Hauria passat per allà La Vinya.
Nosaltres hi hem estat aquesta tarda, ara fa una estona, i està ple de barrancs. Es farà una batuda per aquesta zona, que potser s’haurà d’allargar un dia més perquè és molt extensa i no crec que hi hagi temps d’examinar-la tota.
J.C: Sortim cada dia més d’una vegada. Hem fet molta part de bosc de Can Deu, municipis al voltant de Matadepera, Barberà, Sant Quirze, Rubí… Hem anat a parlar amb la policia de Sant Quirze i a l’ajuntament de Castellar. Hem anat a molts llocs que li poguessin venir al cap, com a l’empresa on va treballar, també. Però res.
En vista de tot això, mantenen les esperances?
M.C: No sé què pensar. Per una banda, penso que si no trobem el cos enlloc és perquè potser està amb algú, caminant o en algun lloc. No sé. Però, per altra banda, també penso que potser ha caigut per un barranc inaccessible i no el veurem mai més. Els hospitals estan avisats i no els ha arribat ningú sense documentació amb un perfil com el seu. No sé, és molt complicat. Ara mateix només vull saber cap a quina direcció va anar.
Saben fins quan la policia mantindrà activa la investigació?
M.C: No ho sabem. Suposo que també depèn de la pressió que hi posi la família, però no sé què faran.
Més info:
Foto portada: un moment de l’entrevista a la filla de José Cañete. Aquest dimecres, a casa seva. Autora: Lucia Marin.
