“Aquí les trans, mariques, bis i bolleres”. Així ha començat el manifest reivindicatiu de l’Orgull LGTBI a Sabadell, que ha aplegat unes 250 persones en una manifestació al nord de Sabadell. Els i les hereus dels vagos i maleantes que van ser perseguits, torturats i calumniats pel franquisme i que 50 anys després van conquerint drets però encara no la igualtat real. ‘Los nadies‘ que diria Eduardo Galeano, que han tingut un record pels altres nadies del segle XXI reivindicant derogar la llei d’estrangeria, papers per a tothom, la Renda Bàsica Universal, el dret a l’habitatge o el dret a la salut.
Amb els matisos propis de cada orientació i identitat sexual, encara avui no és senzill ser gai, menys ser lesbiana i encara menys ser trans a Espanya i l’Europa continental. Una tercera part dels països del món castiguen l’homosexualitat. En una desena el càstig és mortal: pena de mort. El manifest ha demanat ser país d’acollida i refugi pels LGTBI que fugen de la repressió i la violència. Es mor per ser gai o lesbiana, ni cal dir que trans, a Iran, Aràbia Saudí, Pakistan i sovint també a Qatar, on es jugarà el Mundial de futbol a la tardor sense recança.
Tampoc és gens fàcil la inserció laboral en els trans per exemple: els estudis arriben a conclusions semblants: la majoria, el 80 per cent, no troben feina. La discriminació quotidiana, al bus, al carrer, als espais de festa, pot ser tan difusa com persistent. Però qui més qui menys, qualsevol homosexual, gai o lesbiana, qualsevol trans pot relatar algun episodi que ha viscut com a discriminatori.
En aquest mar de fons, per tercer any, Sabadell ha tingut manifestació amb motiu del Dia de l’Orgull LGTBI. Fins ara sempre ha estat bastant focalitzada en la lluita ‘trans’, no del tot còmode per les implicacions que té per fregament amb la lluita feminista. Els anys 2020 i 2021 s’havia exigit, també des de Sabadell, la llei estatal per l’autodeterminació de gènere. Aquest any s’ha aprovat finalment el projecte de llei al govern espanyol, però el manifest sabadellenc hi ha passat una mica de llarg i ha estat més centrat en altres matèries: regularització de migrants, discriminació laboral, dret a l’habitatge, dret a la salut. Això sí s’ha insistit que “els drets trans són drets humans”.
Record al sabadellenc Patricio Peñalver
L’activista trans Clara Palau ha recordat el sastre murcià Patricio Peñalver, vinculat a l’Agrupació de Veïns de Ca n’Oriac i una de les cares sabadellenques del Front d’Alliberament Gai de Catalunya durant la dictadura. Peñalver té una placeta al barri de Ca n’Oriac des de fa pocs anys.
Justament en aquest barri del nord ha començat la manifestació, des de la plaça del Pi, que ha atret unes 250 persones, segons la Policia Municipal. La comitiva ha finalitzat, en una manifestació de caràcter festiu, a la plaça Lisboa del barri de Can Llong, on s’ha llegit el manifest.
250 participants
Diversos càrrecs públics han secundat la marxa. Entre ells, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés (PSC) i la tinenta d’alcaldessa de Feminismes, Marta Morell. Màxima representació, per tant, del govern municipa. Des de l’oposició hi han assistit els regidors d’ERC Gabriel Fernàndez, Èlia Soriano i Francisca Maya, el grup al complet de la Crida (Nani Valero, Anna Lara i Lluis Perarnau) i la regidora de Cs Laura Casado. També hi ha assistit la Síndica Municipal de Greuges. La marxa ha estat convocada per la vocalia de gènere de la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell, Actua Vallès, Ca l’Enredus i Transfamílies SBD.
Foto portada: un moment de la manifestació, per la Ronda d’Europa fins la Ronda de la Roureda. Autor: J.d.A.
