- Una sabadellenca ara resident a Sevilla ha aconseguit el permís judicial per exhumar el cadàver d’una filla que presumptament va morir a la clínica del Nen Jesús amb tres mesos l’any 1990.
- La dona ha activat el cas des de fa un any al veure una jove que s’assemblava molt a una altra filla en un concurs televisiu.
L’advocat de la sabadellenca Carmen Navarro, qui actualment resideix a Sevilla, denuncia un presumpte cas de sostracció de menors i falsificació documental. Es tracta de la seva tercera i última filla, qui va néixer abans d’hora, als set mesos de gestació, i a qui els metges de l’antiga clínica Nen Jesús (ara Sabadell Gent Gran) li van entregar sense vida dos mesos i escaig després. Fa un any que va veure al programa Ahora caigo una noia idèntica a una de les seves filles i des d’aleshores que està capficada en esbrinar si hi podria haver hagut un error o negligència per part de l’hospital, ja que l’edat de la concursant també quadraria amb la de la seva nena.
“Jo estava tranquil·la, aquí asseguda, i vaig mirar la televisió per atzar. Vaig veure una noia idèntica a la meva Dámaris. Idèntica! Tenien la mateixa cara”, assegura Navarro en conversa amb aquest digital. Aquest va ser el moment en què a Carmen Navarro li van saltar totes les alarmes.
“Des d’aleshores que no m’ho puc treure de cap. Fins que no vegi que la meva filla va morir de veritat, seguiré lluitant. Mentre hi ha vida, hi ha esperança”.
D’aquesta escena ja en fa un any i, ara, l’advocat de Navarro, Fernando Osuna, ha sol·licitat l’exhumació de les restes d’aquest nadó que en teoria va morir fa 31 anys a Sabadell i està enterrat al cementiri de la ciutat. Tot i que encara no hi ha una data fixada per fer-ho, el jutge ja ho ha aprovat i Osuna ja ha estudiat els tres possibles escenaris amb què es poden trobar:
“Per una banda, pot ser que l’ADN del nadó coincideixi amb el de la mare i el d’una germana. En aquest supòsit, el cas queda tancat i la meva clienta tranquil·la. Però també pot ser que dins el taüt no hi hagi res, que estigui buit, o que l’ADN no coincideixi”, avança el lletrat.
En aquests dos últims escenaris, l’equip de professionals del Nen Jesús que van gestionar el part i seguiment de la filla prematura de Carmen Navarro fa 31 anys s’enfrontarien a un delicte de sostracció de menors i falsificació documental, amb una pena mínima de tres anys de presó, segons Osuna, a més de múltiples responsabilitats civils, com el dany moral que li hauria causat a la mare. Tant Osuna com Navarro destaquen que els metges no van deixar que els pares veiessin el cos del nadó, sinó que els hi van entregar directament dins la caixa, ja tancada.
Carmen Navarro ja ha tramitat tots els passos que li ha demanat el seu advocat i ara només toca esperar. En cas que la prova d’ADN determini que hi va haver un error, la sabadellenca, resident ara a Sevilla, remourà cel i terra per trobar la seva filla biològica; el primer que farà aleshores serà contactar amb la noia que va veure al programa Ahora Caigo ara fa un any.
“Va ser un cop molt dur. No he parat de buscar advocats i de donar-li voltes a com seria retrobar-me amb ella: i si no m’accepta com a la seva mare? Jo podria entendre que s’estimi a la mare que l’ha criat, però m’agradaria que sabés que té una mare i dues germanes. El seu pare, desgraciadament, ja no és viu”.
De fet, la família de Navarro va marxar de Sabadell cap a Sevilla l’any 1991, un any després del naixement, i mort, de la seva tercera i última filla, la que creu que podria estar viva. Fins l’any passat, Navarro no havia contemplat aquesta possibilitat prèviament, però després d’aquest succés, la mare ha començat a lligar caps: en quant va néixer el nadó, l’hospital el va ingressar a la sala de prematurs; on ella anava cada dia a veure’l. Un dia, al cap de dos mesos i mig, va haver d’acompanyar a la seva cunyada a l’estació de tren i aleshores va ser quan justament els metges la van trucar per dir-li que la seva filla s’havia mort.
“No vaig trobar normal que si la meva nena s’havia mort, el metge no s’hagués esperat a que anéssim a l’hospital per explicar-nos què havia passat. Quan vam arribar el metge ja havia marxat. Això va ser el que més em va xocar; això i que cada dia, la nena m’agafava la mà per la finestreta i després fins i tot me la donaven en braços. Això, amb una nena que hagués estat tan malament, no hagués estat possible”.
Carmen Navarro ara ja té 68 anys i viu a Sevilla, però està disposada a fer el que calgui per arribar al fons d’aquesta qüestió; sigui quin sigui el seu desenllaç. Osuna assenyala que, a banda de la pena que hauria d’afrontar l’hospital pels delictes comesos, la seva clienta també hauria de rebre una indemnització pel daltabaix psicològic i emocional que tot això podria comportar a la darrera víctima de l’entramat de sostracció de menors que hi va haver en aquesta època.
Foto portada: la clínica del Nen Jesús, a finals dels anys 80. Autor: cedida.
