En un acte de mides reduïdes per la pandèmia, Sabadell ha fet entrega de la seva màxima distinció, la Medalla de la Ciutat (en aquest cas al Mèrit Ciutadà i a títol pòstum) al bisbe Pere Casaldàliga, un símbol de l’església dels pobres, que va fer les seves primeres passes en el sacerdoci a Sabadell als anys 50 del segle passat. Casaldàliga va morir el passat mes d’agost al Brasil amb 92 anys.
Casaldàliga va ser, és i serà a causa del seu llegat, un “referent en la defensa dels drets de les persones més dèbils”, ha assegurat l’alcaldessa, Marta Farrés, a l’inici de l’acte. El primer tinent d’alcaldessa, Pol Gibert, com a jutge instructor de l’expedient que culmina amb la Medalla de la Ciutat ha detallat que 31 entitats es van adherir a la proposta per justificar la concessió de la medalla al bisbe emèrit de Sao Félix (Brasil). “Durant el procés hem constatat que és mereixedor de la Medalla de la Ciutat, pel seu vincle amb Sabadell, el compromís amb les persones i la lluita per una societat més justa”, ha finalitzat Gibert. Després que el secretari municipal llegís l’acta de concessió, el pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ha glosat la figura de Casaldàliga. Soler va ser alumne de Casaldàliga a Sabadell, ja que el després bisbe va ser professor dels Claretians. “Un català universal”, ha dit.
“Sabadell no va ser per ell un destí més sinó el seu primer amor, la primera forja en molts aspectes de la vida tal com diu en el llibre Yo creo en la justicia y la esperanza. Va arribar aquí amb 24 anys, acabats els estudis i tot just després de rebre l’ordenació. Va ser l’inici de la seva tasca, el lloc de les primeres experiències, amb una realitat social dura que tocava per primera vegada. Era el Sabadell de les fàbriques de teixits, de les barraques de Ca n’Oriac, Torre-romeu i Can Puiggener, de les famílies murcianes, dels joves aprenents. El Sabadell de les classes, del confessionari angoixant, dels embolics de les col·locacions i dels pisos”.
Casaldàliga va passar prop de sis anys a Sabadell, que van posar les bases del que acabaria desplegant al Mato Grosso brasiler, sent un dels majors exponents europeus de la Teologia de l’Alliberament, que el van comportar a ser perseguit pels terratinents brasilers i cridat a files pel papa Joan Pau II o el cardenal Ratzinger (després papa Benet XVI). La problemàtica social sabadellenca el va impactar d’igual manera que ell va impactar els seus alumnes.
“Els que el vam tenir de mestre vam quedar impactats per la seva senzillesa, pel desig de viure amb austeritat i el seu tracte amable. Era realment un mestre, un testimoni que ensenya a viure i anar a fons amb la paraula i amb la vida”, ha confessat Soler, recordant que alternava les classes en castellà i en català, cosa que no estava permesa a l’època.
El després bisbe va fundar la revista catòlica Eufòria i es va vincular a l’extinta Ràdio Sabadell EAJ-20. Va coordinar grups els grups de joves. I tot a mig camí entre l’autarquia dels anys 40 i el desarrollisme dels anys 60. “Denunciava situacions, reclamava canvis i feia tot el que podia a nivell personal”, ha destacat el pare abat de Montserrat.
Per la seva part, Farrés ha demanat que cadascú apliqui el missatge i l’acció de Casaldàliga en la mesura del que tingui a les seves mans. Ha sostingut que el bisbe va deixar pòsit ja que, més de 60 anys després, encara hi ha gent que recorda el seu vincle amb ell. Farrés ha entregat la Medalla de la Ciutat a la neboda de Casaldàliga, Glòria Casaldàliga. “Prenem l’entrega de la medalla com un amor correspost”, ha convingut a dir la seva neboda, afegint que “l’opció pels pobres del bisbe Pere no es va desenvolupar a Brasil sinó que, en la seva estada a Sabadell, ja va combinar amb harmonia diferents aspectes: és recordat com un professor que trencava esquemes però també per una activitat social gran a favor dels grups desfavorits, com la guarderia Santa Teresita, que anava a les arrels lluitant al costat dels col·lectius empobrits”.
Reduïda presència de públic
L’acte ha comptat amb una reduïda presència de públic, a causa de les restriccions del coronavirus. Entre ells, un representant de cada partit amb representació a l’Ajuntament. “Si no fos per les restriccions de ben segur que hauríem tingut la sala de ple ben plena de gent i amics que el recorden i el valoren”, ha assegurat Farrés. A més de la Medalla de la Ciutat, l’Ajuntament es compromet a donar nom a un carrer o plaça de la ciutat a Casaldàliga.
La Medalla de la Ciutat
La Medalla de la Ciutat és la màxima distinció que entrega l’Ajuntament de Sabadell. En els darrers anys l’han rebuda també l’economista sabadellenca Muriel Casals, a títol pòstum, el poeta Feliu Formosa o el mestre sardanista Francesc Olivella.
Més informació:
Foto portada: la neboda de Pere Casaldàliga, amb la Medalla de la Ciutat. Autor: David B.
