La Plataforma en Defensa del Riu Ripoll ha traçat una ruta per la zona on l’Ajuntament vol construir la piscina d’onades, batejada com a Sabadell SurfCity. L’objectiu és apuntalar la seva posició (rotundament contrària) a través de veus especialitzades en el medi ambient sabadellenc i involucrar a la ciutadania en aquest debat. La sortida d’aquest diumenge al matí (10-12:45 hores) ha atret prop de 30 persones i ha resseguit la zona Sud del Rodal, concretament des de Can Rimbles fins gairebé la Font de la Mina.
Més enllà de la necessitat de dedicar un terreny municipal de 30.000 metres quadrats (tres hectàrees) a una piscina d’onades artificials, la Plataforma en Defensa del Riu Ripoll vol qüestionar la viabilitat i la coherència que té el projecte SurfCity. Per fer-ho, han organitzat una caminada per la zona que acolliria aquest equipament (en cas que el ple municipal ho acabi aprovant) i dos membres de l’Associació en Defensa i Estudi de la Natura (ADENC) han assenyalat una sèrie de variables que fan trontollar l’impacte mediambiental “assequible” que assegura l’Ajuntament (mes info: ‘L’Ajuntament i els impulsors del SurfCity anuncien millores ambientals al projecte‘).
Energia hidràulica
Segons les previsions del govern i l’empresa responsable de la futura piscina d’onades, aquest equipament necessitaria 6.500 metres cúbics d’aigua (mes info: ‘10 claus al voltant del projecte Sabadell SurfCity‘) i una de les primeres preguntes que apareix al respecte és: d’on es traurà aquesta aigua? En aquest sentit, Mireia Calvet, de l’ADENC, també ha aprofitat per assenyalar l’actual context d’emergència climàtica i mediambiental, així com les greus sequeres que hi ha a escala mundial, per qüestionar la piscina d’onades.
“No està clar d’on sortirà aquesta aigua. De la depuradora? De la mina? L’aigua d’una depuradora no és apta pel bany i, en una piscina de surf, bé t’has de banyar. Aleshores diuen que d’una mina: bé, a veure, com hem d’agafar aigua d’una mina per un ús privat? I aleshores això què vol dir? Que no anirà a parar al riu o no s’utilitzarà per regar el Parc Catalunya o els jardins municipals?”, ha qüestionat Calvet.
Els veïns que han participat en la caminada, també han assenyalat amb preocupació el degoteig del Ripoll en els darrers anys: “Aquí hi havia una espècie de bassa”, diu un fent referència a un solar que hi ha a l’altura de la Pista Coberta; “De petits veníem a banyar-nos aquí, però ara hi ha molt poca aigua”, diu un altre a la Font d’en Quimet.
Aus i altres espècies
El projecte SurfCity també implica modificar la mobilitat al sud de la ciutat així com un increment de places aparcaments al voltant de La Bassa i la Pista Coberta. Això sumat al flux de banyistes (entorn els 175 diaris, segons les previsions de l’esbós inicial) que generaria aquest equipament podria afectar la biodiversitat del Ripoll.
“Un dels grans problemes que hi ha al riu, més enllà de la infraestructura que malmetrà una zona important de terreny, i on crien justament dues espècies poc vistes a Sabadell, és la sobre freqüentació de l’espai. Els ocells volen certa tranquil·litat i, en el moment que comença a haver-hi afluència de gent i soroll humà, es malmet la biodiversitat de la zona”, ha advertit Xavier Escobar, també de l’ADENC.
En aquest sentit, Isidre Soler, el portaveu d’Entesa, una formació vinculada a Crida per Sabadell, qui ja s’ha manifestat obertament en contra, ha convidat a la reflexió amb el següent oxímoron: “el Ripoll està ple d’espais buits, però que en realitat estan plens de vida”. Escobar ha matisat que moltes aus aprofiten la infraestructura de fàbriques abandonades per fer-hi el niu.
Implicació ciutadana
La Plataforma en Defensa del Riu Ripoll està formada per un conglomerat d’entitats i veïns a títol particular units per una mateixa causa: la preservació del principal entorn natural de Sabadell i el rebuig a equipaments com la piscina d’onades (més info:’#StopSurfCity: neix la plataforma que vol tombar la piscina d’onades‘). De moment, ja han organitzat alguns actes de protesta i la intenció és continuar-los fins a enderrocar aquest macro projecte.
“Jo, d’entrada, estic en contra de fer la piscina: no veig perquè un espai natural i de la ciutat s’ha d’utilitzar a una iniciativa privada i que no aporta cap benefici a la ciutadania. He decidit venir a la caminada d’avui per escoltar a l’ADENC i fonamentar millor la meva posició i els meus arguments”, explica un dels membres de la plataforma, Aleix March.
Tot i això, March apunta que el percentatge de membres de la Plataforma en Defensa del Riu Ripoll era inferior al de veïns que havien vingut de manera independent. Una d’elles és la Pilar Jiménez, qui no coneixia la zona del Parc de Can Rimbles i ara emprarà les reflexions apreses aquest diumenge per traslladar-les en un debat educatiu a l’Institut Narcisa Freixas, on és professora.
Foto portada: Caminada per Can Rimbles i altres zones afectades per la ‘Surfcity’, aquest diumenge. Autora: J. Ramon.
Pingback: Raül Romeva també es posiciona en contra de la piscina d'onades